PRESENTACIÓ
La Guspira teatre de Cassà de la Selva (Girona) presentem l’obra Carnaval de l’autor Jordi Galcerán.
L’autor de l’exitàs Mètode Gronhölm proposa, amb aquesta obra, un thriller policial. En el dia de Carnaval un nen de tres anys desapareix.
L’aparició d’aquest a través d’una pàgina web i l’anunci d’un conte enrere per a resoldre el cas, abans no sigui assassinat en presència de tothom que estigui connectat a aquesta pàgina, comporta que a la comissaria quatre policies es lliurin a una lluita frenètica a contrarrellotge per resoldre el cas. La intriga, l’acció, la tensió i les sospites es mantenen gairebé fins el final de l’obra.
Per a la Guspira Teatre ha estat un repte portar al terme una obra sense escenes, actes ni entreactes. Un gran exercici de presència a escena, lluitant per a mantenir un tempo i una tensió adequada i captar constantment l’atenció del públic.
CURRICULUM DEL GRUP
La història de La Guspira va començar fa més de 25 anys, a principis del 1985 a Cassà de la Selva. Un grup d’amics amb ganes de fer teatre ens varem ajuntar per parlar de la possibilitat de preparar una obra. Després d’unes quantes reunions, durant les quals ens varem batejar com a La Guspira, varem decidir tirar endavant la que seria la nostra primera obra, La cançó de les balances, de Josep M. Carandell, que estrenàvem la primavera d’aquell mateix any sota la direcció de M. Dolors Godoy.
Al gener del 1984 vam presentar Arribaré a les set...mort!, d’Assumpta Gonzàlez, un vodevil en la línia de les típiques comèdies d’embolics i mals entesos, amb la qual vam participar a la I Mostra de Teatre Juvenil de la Generalitat de Catalunya.
El juny del 1985, i emmarcada en els actes de la Festa Major, La Guspira va representar l’obra de Terenci Moix Tartan dels Micos, seguida d’un grup d’esquetxos de Karl Valentin titulats Teatre de Cabaret..
Al setembre d’aquest mateix any vam portar a escena Un embolic de família, de Francesc Puntós, una obra també d’estil vodevilesc en la línia d’Arribaré a les set ...mort!
A l’estiu de l’any següent, i durant els actes d’aquella Festa Major 1986, La Guspira va preparar l’opereta de Jacques Offenbach La Bella Helena, amb la col·laboració inestimable de Francesc Rossell pel que fa a la part musical. Aquella va ser l’última obra amb M. Dolors Godoy a la direcció.
Tres anys després, el grup reapareixia amb un nou director, François Janer, i amb un subtil canvi en el nom, que incorporava la paraula Teatre després de La Guspira. Així doncs, el 1988 La Guspira Teatre estrenava Trampa per a ratolins, d’Agatha Christie, sota la direcció de Frank Janer.
Al juny del 1989 representàvem 3 històries per a ésser contades, que vam portar de minigira per algunes poblacions properes.
Passat l’estiu del 1991 vam portar a escena L’autèntic amic, de Carlo Goldoni, amb Pere Puig a la direcció. Aquesta ha estat l’obra que més hem representat fora del nostre poble, i amb la qual vam participar al Visionat de Teatre.
Després d’un altre lapsus d’inactivitat tornem a la feina el 1997, altre cop amb Frank Janer a la direcció, per portar a l’escenari Pic-Nic, de Fernando Arrabal, obra amb la qual vam contribuir a diverses poblacions a la presentació de l’Agenda Llatinoamericana.
Tres anys més tard, el juny del 2000, reapareixem amb La Barca, d’Alejandro Casona, obra que preparem amb Carme Bosch com a directora i amb la qual tornem a participar al Visionat.
Finalment, després d’un llarg període d’inactivitat, durant el qual aprofitem per treure l’article la del nostre nom, Guspira Teatre torna a escena l’octubre d’aquest 2008 per representar la que és, fins ara, la nostra última obra, Carnaval, de Jordi Galceran, de la qual esperem poder fer-ne moltes representacions.
Actualment La Guspira Teatre la conformem 5 actors i una directora que hem fet un grup unit i consolidat amb ganes de seguir treballant i portant obres a escena.
Hola
Bona tarda em posu en contacte amb vosaltres, perquè estem preparant la festa major de Cornellà del Terri.
Es per si us feria gràcia o si podrieu venir a fer una obra el 24 d'Abril del 2011 i si em podrieu dir: el pressopost, per poder parlar-ne amb els companys.
Mercès
Clàudia Sutil López
El president de la Generalitat ha lliurat aquest mes la Creu de Sant Jordi a Josep Lloveras i Feliu, el pintor i escultor amb més reconeixement artístic del nostre poble i un ciutadà ...
Llegir més

M'agradria exposar aquí uns fets que ultimament vaig veient. A l'aparcament Municipal de la carretera Marina, veig transitar gent que no hi aparca el cotxe ni la moto. També els veig ...
Llegir mésSuposo que el del Nadal passat -aquell en el que deia que la justícia havia de servir per a tots i que compartia les ... Llegir més
Actualitat ?, i tant; el que no sé és si la resistirem! Fa uns dies vaig sentir un comentari per la ràdio ... Llegir més
"Dimarts amb el meu vell professor", és una novel · la autobiogràfica, escrita ... Llegir més
S’està desenvolupant el campionat Open primavera de Pàdel amb una concurrencia notable. Han estat ... Llegir més
El passat dimarts 7 de febrer dins unes jornades d’ ACRA (associació catalana de recursos assistencials) celebrades ... Llegir més
Semblaria que hem equivocat el refrany, i és cert, però tot té una explicació! I és que ... Llegir més