Una autoestima madura

Natàlia Plá i Vidal de l'àmbit Maria Corral

L’evolució de les societats comporta l’aparició de conceptes nous que responen a necessitats inexistents anteriorment. L’autoestima és un d’aquests conceptes, propi d’un tipus d’individu i de grup humà que ja no solament ha d’ocupar-se de sobreviure, sinó que pot passar a plantejar-se com «viure bé».

L’augment d’interès despertat pel grau d’autoestima que hom perceb denota, d’entrada, que hi ha moltes persones disconformes amb la seva manera de ser. Això pot venir donat per la pròpia percepció o bé per la percepció que altres tenen de nosaltres. En qualsevol cas, el fet és que viure bé es fa difícil quan hom viu en una «pell» en què no se sent còmode.
Això, que pot ser ben important, pateix el mateix grau de banalització que molts altres conceptes i realitats vigents en la nostra cultura. En un entorn que tendeix a convertir en producte qualsevol necessitat i que fins i tot mostra una gran habilitat per a crear-nos necessitats allà on no hi són, el màrqueting al voltant de l’autoestima s’ha disparat considerablement. D’aquí a la distorsió de contingut no hi va gaire distància.
I això és el que succeeix quan, sota el pretext d’alimentar l’autoestima d’algú, el que hom fa és convidar-lo a la vanitat. Perquè mentre que l’autoestima es correspondria amb una percepció ajustada del que és el propi ésser, la vanitat el que fa és vestir-lo de qualitats que no posseeix. Això fa que, tot sovint, sota una aparentment forta autoestima, hi hagi una amargor molt més gran, perquè hom sap que s’amaga sota una disfressa, sota una túnica del no-ésser que, en realitat, és invisible per als altres, que veuen perfectament la realitat. El problema del qui és vanitós, atès que no es deixa estimar en allò que és realment, rau a què obstaculitza la possibilitat de tenir amics. Aquells amb qui s’hi relaciona. no passen de ser espectadors.
L’autoestima s’articula sobre la realitat. Cal desil·lusionar-se respecte a un mateix i també respecte als altres. Perquè la il·lusió pretén inflar una realitat que no considera prou digna. El més assenyat és estimar la realitat per tal d’incidir-hi dinàmicament. El realisme no treu ni la bellesa ni la possibilitat de l’amor. En canvi dóna una llibertat de comportament molt més gran. No sempre és cert que «voler sigui poder». Hi ha aspectes de nosaltres que no podem canviar, per molt que ho desitgem. Amb esforç, aconseguirem suavitzar trets, però no fer-los desaparèixer, de la mateixa manera que hi haurà qualitats que potser mai no posseirem. Una autoestima madura permet mirar-nos al mirall de front i assumir aquestes limitacions. La mirada que permet valorar-nos bé i, de retruc, valorar adequadament els altres és una mirada que manté la capacitat de meravellar-se davant l’existència —pròpia i aliena—, de detectar allò que és estimable, de no reduir ningú a una sola de les seves qualitats o defectes.
Aquesta mirada afavoreix defugir una altra de les distorsions que pateix l’autoestima: l’egocentrització. Dóna la impressió que per a gaudir d’una alta autoestima cal centrar-se en un mateix d’una manera excloent. Corre amb lleugeresa el prejudici que els altres són un límit per a nosaltres, cosa que és només parcialment certa. En primer lloc, perquè la connotació negativa de la limitació hi sobra: o som limitats o no som de cap altra manera. Necessitem «contorns» per a definir una realitat: també la nostra; si no seríem com una massa informe. I en segon lloc, perquè l’existència i la presència dels altres no solament ens limita, sinó que ens possibilita. L’altre obre per a nosaltres una nova perspectiva sobre la realitat i ens desvetlla coses que potser d’altra manera mai no arribaríem a descobrir. L’altre també és, doncs, una oportunitat. Fins i tot hi ha ocasions en què la nostra autoestima s’ajusta per la percepció que els altres tenen de nosaltres, de vegades més adequada que la nostra. L’ésser humà és interdependent, necessita els altres. I això no implica una manca d’autonomia o de seguretat personal. Confonem la independència amb l’isolament.
La maduresa de l’ésser humà comporta obrir el centre que se sent un mateix per incorporar els centres que són els altres. Plegats aconseguim conformar un centre més ampli, més compacte i més lluminós. Per això, cal allunyar de l’autoestima tota tendència a la insolidaritat. Perquè estimar-se bé no implica considerar que s’és l’única cosa digna de ser estimada. Ni el fet de ser considerats amb nosaltres mateixos ens esgota per a no poder-ho ser amb els altres.
Si l’autoestima és una clau per a viure bé, potser ens sorprendria constatar que els altres ens aporten més que no pas ens dificulten això que tant desitgem. L’alter-estima és l’altra cara de la moneda de l’autoestima. Perquè ser capaç d’apreciar adequadament els altres ens genera una energia que ens empeny a assaborir la vida amb tots els seus matisos.



Comentaris

Jordi Cassà de la Selva
5.

Doncs si la piscina abarca una area d'influencia de 20000 persones, pq els ajuntaments de les altres poblacions no col.laboren tambe i es fa mancomunada?

tots parlem de que els problemes nacionals s'han d'enfocar des d'un punt de vista global i nosaltres encara amb una visio localista (que no significa perdre la identitat)

crec q el fet que cada poble hagi de tenir cada un dels equipaments (un camp de gespa, un pavello, una piscina, etc) em sembla no gaire "sostenible" pero si molt "politicament interessant" (tallar la cinta)

Montse Cassà de la Selva
4.

No estic d'acord amb el tema de la piscina coberta, hi ha altres prioritats molt més importants, com la residencia geriàtrica sant josep de Cassà de la Selva. Hi ha molta gent grant que no té a ningú, estant sols, falta personal,sobretot el cap de setmana. Si deu vol tots hi arribarem a grants, però hi haurà lloc ? Estarem ben atesos ? Li quedaran euros a l'ajuntament ?

Montse.
*******

Francesc Cassà de la Selva
3.

Crec que si es necessària un piscina coberta a Cassà, i no s'en beneficiaràn només les families benestants, sino tots els cassanencs, fins hi tot les escoles del poble.Hi ha molta gent de Cassà que sovint s'ha de desplaçar amb vehicle cap a Platja d'Aro o Girona, amb les despeses que això comporta i també, perque no, els perills.Aquesta piscina abarca una area d'influencia d'uns 20.000 habitants ( Cassà, Llagostera,Campllong,Llambilles,Sant Andreu, Riudellots...) crec que serà viable económicament.
En el que si que no estava d'acord era amb el primer projecte, de CiU, clarament megalóman i fora de lloc, Cassà necessita una piscina coberta com Déu mana, però no cal un megacomplex com el que havien presupostat Baulida i Cia.

JOAN MAYMI COLOREU Cassà de la Selva
2.

Penso que aquest poble té necessitats molt més elementals que no una piscina coberta. Una vegada més se'n beneficiarant les famílies benestants i que avui ja tenen aquest problema resolt a Caldes, Girona, Platja d'Aro, .... Aquesta quantitat d'euros tant fabulosa dóna per fer moltes altres coses per la gent sense, o amb pocs recursos. TAMBÉ SON CASSANENCS !!
Ahir vam tenir una reunió de la Taula de Participació ciutadana.Van sortir un munt de problemes: el poder posar cada dia un plat a taula va ser un d'ells. El més elemental!!
El quart món ja és a casa nostra. I no l'hem d'escoltar?
Sí, rient-nos-en i fent una piscina pressupostada en uns 550 milions de pessetes.
Tot plegat un escarni.
Joan

Pere Bosch Cassà de la Selva
1.

Crec que era la solució menys dolenta. Personalment crec que no era necessari però entenc la postura de la gent que hi està d'acord. És un tema que no té una única solució, depèn de la opinió de cada un dels cassanencs.
Ningú té la veritat absoluta!, em sembla.

Comenta aquest article