El plaer del silenci

Per Diego López-Luján, de l'Àmbit Maria Corral

Avui en dia, a les zones urbanes, la contaminació acústica està arribant a límits alarmants en la vida quotidiana de les persones. Els nivells de soroll a què estem exposats són causa de diverses afeccions fisiològiques o psicològiques. Entre aquestes afeccions associades al soroll, podem trobar trastorns com la pèrdua d’audició, l’augment de la pressió arterial, les alteracions en la coordinació del sistema nerviós central, la tensió muscular, etc.
 


Psicològicament, poden aparèixer alteracions del son, canvis de la conducta, pèrdua de la capacitat de concentració, dificultat per a la retenció de dades, pèrdua de memòria, etc. També hi ha estudis que demostren que el soroll és un factor de risc per a la salut dels infants, ja que dificulta el seu aprenentatge a causa de les pertorbacions que provoca en la capacitat d’escoltar i en la comunicació verbal.

No hi ha cap dubte que tot això és causa d’un desenvolupament tecnològic que, per altra banda, ens fa la vida més còmoda i fàcil, i per això suportem aquesta acumulació de decibels amb certa resignació. Malgrat això, no falten veus que s’alcen demanant l’amortiment del soroll produït per agents externs.

Però, a més, hi ha un altre tipus de “sorolls” que també contaminen la persona; aquests, d’ordre intern, són originats per ella mateixa: sorolls generats per nosaltres mateixos, com poden ser les preocupacions quotidianes amb l’angoixa i ansietat consegüents que produeixen, els pensaments inconnexos, les il·lusions, etc. Tot això distreu d’allò fonamental i veritablement important per a la nostra existència i la dels altres, de tal manera que la nostra vida perd consistència i densitat, i alhora, ens fa més vulnerables psicològicament i manipulables en relació amb els interessos i els capricis d’uns altres.

Davant d’aquesta perspectiva, des de les ciències de la salut –física i psicològica–, es reconeix cada vegada més la necessitat que les persones puguem crear i gaudir d’espais on estar sols i en silenci, i d’aquesta manera, aïllar-nos dels sorolls als quals estem sotmesos de manera involuntària o, de vegades, voluntària. Aquesta necessitat de l’experiència silent ha saltat la frontera de la medicina, deixant de ser simplement una qüestió terapèutica, per a instal·lar-se en la reflexió filosòfica, antropològica, pedagògica, moral, religiosa, etc.

Cada vegada més, des d’aquestes disciplines es defensa la necessitat que l’ésser humà té de l’experiència silent; les persones necessitem “espais descontaminats” de soroll, llocs en què la solitud i el silenci ens encaminin a trobar-nos amb nosaltres, amb la nostra realitat i amb tot allò que ens transcendeix. Des d’allà, cada persona podrà assumir, sense frivolitat i amb major saviesa i humilitat, la realitat personal i social que l’envolta.

El silenci és una capacitat humana que allotja innombrables possibilitats per al “ben ésser” i el “ben estar” de la persona en el món: ens reequilibra després dels vaivens de la vida atrafegada que portem; del silenci sorgeix el germen de la creació artística; el silenci possibilita una vida ètica i estètica; és mestre interior; és, per als creients, un espai per a l’oració i la trobada amb allò transcendent; és el lloc des d’on sorgeix la paraula harmoniosa, on germina la veritable comunicació; sense la pràctica del silenci no hi ha capacitat d’escoltar, i per tant, la comunicació es converteix en una juxtaposició de paraules...; el silenci és, en definitiva, espai de llibertat interior amb projecció a l’exterior. Per això no podem deixar aquesta capacitat humana en estat germinal o d’atròfia, sinó que l’hem d’explorar!

Malauradament, en la nostra societat el silenci espanta, produeix angoixa, temor i inquietud. S’ha convertit en un gran desconegut a causa de tant soroll, sorolls sovint buscats perquè ens fa por enfrontar-nos a l’experiència silent. Quantes persones, en arribar a casa o en entrar a la seva habitació després d’un atrafegat i dur dia de feina, el primer que fan és posar el televisor, la ràdio, el DVD o el CD! Incapaços de suportar el silenci, omplen l’ambient de música, veus..., en definitiva, de sorolls, sorolls que potser són el pretext per a no afrontar, des del silenci, la pròpia existència.

Desterrem de la nostra vida el silenci, l’enviem a l’exili, i ens instal·lem en el feu ben conegut del soroll; allà ens hi sentim còmodes, perquè el coneixem, sabem com és; ja ho diu el refranyer: “val més un roí conegut que un bo per conèixer”. En aquests moments es dóna el cas que tenim una joventut que, en general, desconeix o fins i tot el terroritza el silenci. Alguns filòsofs han associat aquesta incapacitat per a l’experiència silent amb una falta de maduresa humana.

Vivim en una societat adolescent amb un dèficit educatiu en el valor del silenci –majoritàriament la nostra educació se centra en la paraula. És necessari i urgent recuperar la capacitat silent de l’ésser humà i desenvolupar-la al màxim de la seva potencialitat per beneficiar-nos així de les possibilitats que els amplis espais de temps en silenci ens ofereixen, amb la finalitat de desterrar de la nostra vida, no el silenci, sinó el soroll extern o intern, i poder exclamar així: “Que bé que estic, quan estic sol i en silenci!”.  

Comentaris

desdebaix Cassà de la Selva
2.

desdebaix.cat

una opció anticapitalista, sobiranista, ecologista, feminista, antirascista i internacionalista.

cris Cassà de la Selva
1.

segurament votaré nul.
Cal anar a votar, perquè ens importa el present i el futur del nostre país. Però votar!!
Amb el vot nul vull representar que no estic d'acord amb cap de les opcions.
El vot blanc seria sumar amb la majoria.

Comenta aquest article