Reciclem-ho tot.

Vicens enginyer

Voldria aprofitar aquesta finestra per fer una petita reflexió i comentar la meva experiència amb el reciclatge. Feia molt de temps que a casa separàvem els plàstics, cartrons, vidres, piles i medicaments. Tot això va provocar que el nostre cubell de la brossa passés a millor vida i es substituís per una petita bosseta de plàstic, penjada per la nansa en el pom d'un dels armaris de la cuina.

Cada dia, quedava una mica plena i llavors la tiràvem al container de rebuig. No ens atrevíem amb el reciclatge orgànic per desconeixement, mandra i creença que complicaria encara més la gestió de residus casolans i tindríem un problema de manca d'espai i d'olors.
Però la nostre visió va començar a canviar a partir d'un fet puntual. No sé com va arribar a casa un petit container marró, de la mida d'un pam i patrocinat pel Consell Comarcal. Anava amb un paquet de bosses de reciclatge. Vam començar a desar-hi les restes de menjar.
Per sorpresa nostre el container no només no feia pudor, sino que s'omplia aproximadament cada dos o tres dies. A més, com que el container el tenim a sobre el marbre de la cuina, prop de la pica, és molt pràctic abocar-hi totes les restes de menjar de la cuina.
Amb tot això, va resultar que cada dia la bosseta del pom de la porta de l'armari estava més buida. Fins a l'extrem que un dia vaig reaccionar i d'una revolada la vaig agafar i buidar per analitzar el que hi havia. El poc contingut, mirant-ho bé, es va poder reubicar en alguna de les bosses de reciclatge.
esprés de varis dies de fer-ho, vam decidir eliminar la bosseta i substituir-la per un petit cubell a sota de la pica del lavabo, per desar-hi la pols d'escombraria i algun petit objecte que no vagi a rebuig. El resultat és que després de varis mesos, ja no trobem a faltar la bosseta d'escombraria i el cubell de la pols no l'hem hagut de buidar encara, de la poca cosa que hi posem. I la conseqüència és que ja no utilitzem per res el container verd de rebuig que hi ha al carrer, ni haig de baixar cada dia a tirar la brossa. Els objectes no reciclables, els acumulem i quan n'hi ha molts, els depositem a la deixalleria.
Dit així sembla obvi, però estic segur que en algun moment estic cometent alguna petita infracció ja que segurament algun material no és 100% reciclable i hauria d'anar al rebuig, però proposo el següent reguitzell de mesures per solucionar-ho i fer el reciclatge integral viable:
- Obligació a tots els fabricants a vendre productes amb el mínim embalatge i 100% reciclable. - Codi universal de colors en funció del container on posar-ho. Cada peça d'embolcall amb una rodona amb el color del contenidor on ha d'anar. I sempre ha de poder anar a un dels containers selectius.
- Fomentar/obligar l' ús d'embolcalls de fàcil compactació. - Més campanyes mediàtiques d'educació en reciclatge. - Mes punts de recollida de roba, piles, medicaments, ...
- Increment dels tipus de reciclatge selectiu en les deixalleries: roba, joguines, electrodomèstics, ... Donar-hi una sortida a aquestes deixalles.
- Sancions severes a les infraccions. No es pot deixar res fora dels contenidors ni res que no estigui al seu lloc. Vigilancia policial.
- Eliminació dels containers verds.
- Supressió del servei de recollida diària de brossa i destinar els ingents recursos que s'hi dediquen actualment a ampliar els serveis i horaris de deixalleries, serveis de recollida a domicili, investigació en reciclatge, formació, control, projectes mediambientals, ... Eliminació progressiva dels abocadors -> més estalvi.
- Estudiar casos particulars de residus comuns no reciclables: bolquers, compreses, ... En definitiva, totes aquestes mesures no només obligarien a tothotm per llei a un reciclatge integral, sino que fomentarien a un consum responsable.
Quan un llença una cosa i la canvia per una de nova, s'ho rumiarà dos cops si encara es pot esperar una mica més, ja que haurà de gestionar el residu que generarà.
Quan un compra un nou objecte, s'ho rumiarà dos cops ja que ha de pensar en com se'n desferà d'ell. I mentre s'ho rumia se n'adorarà que en realitat no li fa falta.
L'únic dubte que em surt de tot això és: està el món capitalista que es basa en el consumisme preparat per un canvi de mentalitat com seria aquest? Vicens

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article