Proposta de nom de carrer

Pere Ferrer Mascort professor de secundària




Fa uns mesos que es va obrir en aquest web una enquesta oberta a suggeriments per proposar noms per als carrers de Cassà.
En aquell moment no hi vaig participar, així que per fer-ho ara crec que potser és més adient una carta al director.

Evidentment, la prioritat en la tria de noms per als carrers del poble ha de ser de personatges cassanencs, però permeteu-me proposar un personatge que crec que es mereixeria un carrer a totes les poblacions de Catalunya, i en general de les zones que van viure la Guerra Civil des de l’àrea republicana.

Es tracta de l’aleshores president mexicà LÁZARO CÁRDENAS. Lázaro Cárdenas del Río (1895 - 1970) va ser president de la República de Mèxic de l’1 de desembre de 1934 al 30 de novembre de 1940. Al 1937, per intercessió de la seva esposa, que presidia el “Comité de Ayuda a los Niños del Pueblo Español”, va acollir 456 menors, orfes de guerra i fills de combatents republicans que varen ser portats a Mèxic, donant-los allotjament i educació a la ciutat de Morelia. Amb els anys el grup va ser conegut com els Nens de Morelia.

El seu recolzament a la República Espanyola no es va limitar a això, la va defensar en debats internacionals i va intentar ajudar-la econòmicament, fins i tot amb exportació d’armes. El govern de Roosevelt s’hi va oposar.

En acabar la guerra amb el triomf del bàndol franquista, Cárdenas va posar sota la seva protecció als exiliats espanyols a França, incloent-hi el President Manuel Azaña, que va morir sota protecció diplomàtica mexicana i va ser enterrat embolicat en una bandera mexicana, perquè les autoritats col·laboracionistes franceses es negaren a què fos enterrat amb la bandera espanyola.
Cárdenas i els seus diplomàtics aconseguiren que desenes de milers d’exiliats fossin acollits a Mèxic i se’ls donés feina, incloent a nombrosos intel·lectuals com Avel·lí Artís-Gener, Pere Calders o Josep Carner. Molts varen seguir escrivint en català i varen donar una forta vitalitat a l’Orfeó Català de Mèxic (http://www.ocm.cat) amb activitats de tota mena (artístiques, culturals, esportives, literàries, publicacions, etc.). També varen portar a terme activitat política.

Josep Tarradellas va ser nomenat President de la Generalitat a l'exili a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic, país que no havia reconegut el règim franquista. Encara hi ha molts cognoms catalans a Mèxic, descendents d’aquests exiliats. N’hi ha que encara parlen català. L’agraïment amb el qual parlen del President Cárdenas fa meditar en quan greu va ser viure l’exili, i quan important va ser que algú es preocupés de donar-los una sortida dels camps de concentració del sud de França.

Fa pocs dies que va haver-hi a Girona un cicles de conferències sobre la història de Mèxic impartides en un català perfecte pel professor emèrit del Col·legi de Jalisco, José M. Murià, fill d’exiliats catalans.
Aquest vincle entre Catalunya i Mèxic el devem al President Cárdenas.

Pere Ferrer

Comentaris

Pere Ferrer Cassà de la Selva
4.

És un honor que el Dr. Murià, al qual esmentava en el darrer paràgraf de la meva carta inicial, hagi volgut participar amb un comentari en aquesta proposta de nom de carrer.

Una veu del seu prestigi, aportant els seus profunds coneixements d’història, és per agrair.

La seva història personal, com a fill d’exiliats catalans, va molt lligada a l’actitud del President Cárdenas envers els exiliats de la Guerra Civil, i això pot fer que s’hi senti agraït personalment però, en tot cas, ho argumenta a través de fets històrics.



Jo també, com a pare adoptiu de dos nens mexicans, puc tenir alguna qüestió personal que m’hagi incentivat a fer aquesta demanda, però potser el que més em pot haver influït és el coneixement personal que he pogut tenir de diversos descendents d’exiliats.

També és cert el que esmenta l’amic Pere Bárcena al respecte del comentari del Dr. Josep M. Nadal, de la UdG. Jo també penso, i així ho dic en la carta, que el President Cárdenas es mereix l’homenatge d’un carrer a tots els pobles de Catalunya.



D’altra banda, té raó el regidor i amic Xavier Romero quan diu que a l'hora de batejar carrers hauríem de tenir en compte en primer lloc personatges cassanencs, cosa que també dic en la carta inicial.

De totes maneres, malgrat que la política de posar noms de cassanencs no és nova, Cassà té molts carrers amb noms de personatges que no hi han tingut un vincle directe, com Angel Guimerà, Anselm Clavé, Antoni Gaudí, Cervantes, Dr. Fleming, Dr. Robert, Dr. Trueta, Folch i Torres, Francesc Macià, Jaume Balmes, Joan Miró, Joaquim Vayreda, Josep Irla, Josep Pla, Lluís Companys, Marià Fortuny, Mercè Rodoreda, Jacint Verdaguer, Eduard Toldrà, Enric Morera, Pau Casals, Pep Ventura, Vicenç Bou, Poeta Machado, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Salvador Dalí, Salvador Espriu, Santiago Rusiñol, Víctor Català, Xesco Boix i algun altre que me’n dec haver deixat.



En tot cas, queda feta la proposta.

Moltes Gràcies



Pere Ferrer

Pedro J. Bárcena Girona
3.

Estic totalment d’acord amb la proposta de l’amic Ferrer. Ja en les conferencies que va impartir el Dr. José M. Murià a Girona el passat setembre.



El Dr. Josep M. Nadal va llançar el suggeriment que el president Lázaro Cárdenas dones nom a carrers o places de Catalunya.



En reconeixement de prop de les cent mil vides o més que va salvar als exiliats i presoners de la guerra civil espanyola.



Jo penso que també en agraïment a com va rebre i tractar Mèxic a tots el exiliats que va acollir; simplement "a mans obertes" Si no tinc mal entès se’ls hi va donar la nacionalitat mexicana.



Per això recolzo la proposta d’en Pere Ferrer i estic d’acord amb el comentari del Dr. Murià quan diu: "Cassà donaria una lliçó a tot Catalunya si poses el nom de Lázaro Cárdenas a un carrer dels seus"

José M. Murià Guadalajara (Mèxic)
2.

Es clar que s'hauria de fer un reconeixament a la figura del president Lázaro Cárdenas. Al que diu el senyor Ferrer, podria afegir-s'hi, entre altres coses, l'acord Mèxic-França (Cárdenas-Petain), signat el 22 d'agost de 1940, que va ser reconegut tan per Alemanya com per Italia, degut a que festejaven el petroli mexicà, i va significar la vida o al menys la llibertad d'unes cent mil persones. Després de que Serrano Súnyer va delcarar que no hi tenien cap interès ni reconeixien la nacionalitat espanyola dels republicans, aquests quedaren a mercè del que vullguessin fer d'ells. El quedar sota la protecció de la bandera de Mèxic, aquesta situació va canviar radicalment. Fins i tot, al signar-se el citat, conveni presoners republicans van ser alliberats. Podem estar segurs que si cercquem una mica a Cassà mateix trobarem persones que van venir al món gràcies a la signatura d'aquest Acord.
Cassà donaria una lliçó a tot Catalunya si posés el nom de Lázaro Cárdenas a un carrer dels seus.

xavier romero Cassà de la Selva
1.

La proposta de l'amic Pere Ferrer, personalment em sembla excel.lent, i encara més després de la seva documentada exposició del que va fer l'ex-president mexicà Lázaro Cárdenas donant sopluig a tants espanyols i catalans que fugien de les represàlies de la guerra "incivil".
Per altra banda, la relació Catalunya-Mèxic resulta enriquidora i inqüestionable, talment com en altres nivells ho ha estat amb Cuba, Venezuela, Argentina, o Xile, per esmentar els més importants.
Evidentment que a l'hora de batejar carrers hauríem de tenir en compte en primer lloc personatges cassanencs rellevants quant a la seva involucració amb la nostra societat civil, amb una tendència única i concreta, la d'haver treballat per Cassà; i afegiria quelcom més, tant si són traspassats com si romanen sortosament encara vius. En tenim un bon grapat de persones que compliríen de sobres unes mínimes condicions - com la de l'edat- en tal sentit.
El suggeriment d'en Pere, en definitiva, considero que és com per tenir-ho molt en compte.

Comenta aquest article