Amics de la Pineda Fosca

Alfons Mratin Font 

Voldria des d'aquí felicitar els amics de la Pineda Fosca, i sobretot ressaltar la tasca que estan fent, ja que us puc dir – per la meva feina– que en tota la costa, des de Sant Pol de Mar fins a Begur, me n'han parlat, i he de dir que sempre per bé, i jo com a cassanenc i fundador que me'n sento n'estic orgullós, ja que sóc molt conscient, per experiència, que el difícil no és fundar, organitzar, constituir una entitat o qualsevol altra cosa, sinó que el veritablement difícil és la continuïtat a través dels anys, i vosaltres ho esteu aconseguint: esteu posant la Pineda en un llistó molt alt i jo us encoratjo a seguir així durant molt de temps.

Parlant d'anys, us voldria explicar com van ser els inicis de la Pineda Fosca. Van ser per la Setmana Santa del 1987. Però no em feu tant gran!, que encara en falten tres per als 25 anys, i, és clar, quan un ja en té 61 de fets, tres anys de més ja són molts.

Doncs bé, com que era amic i company d’en Josep Madrià, tot sovint l'acompanyava a obrir o tancar aixetes de la depuradora de la Pineda Fosca, ja que ell va ser molts anys l'encarregat de les aigües del poble, i jo, que en aquell temps estava passant, diguem-ne, una crisi, li vaig comentar: "Aquest any per Setmana Santa agafaré una tenda d'acampar, vindré a la Pindea Fosca i vull desconnectar de tot. Dormiré quant tingui són i menjaré quan tingui gana, sense horaris ni presses.” I aquest mateix comentari el vaig fer a alguns amics, i entre ells a en Jordi Frigola, que de seguida s'hi va voler afegir, i també ho van fer en Joan Fernández i en Diego Fernández amb les seves parelles i fills. I es va fer una colla molt maca i divertida. Això em va fer canviar la tenda per un tendal, que vaig llogar a en Fonso Molla, el qual ja no és entre nosaltres. I amb aquell tendal de color taronja, una corda i uns quants pals, amb en Jordi vam muntar la tenda. I en Joan, que en tenia una de petitona, la va muntar al costat per a ell i la seva dona, la M. Lluïsa. I va ser aquí on va començar tot, i encara que ens ho passàvem molt bé, no va ser tan senzill. No explico els detalls de quan vaig començar aquelles escales i tot l’”embarrat” –ja ho podreu apreciar en les fotos adjuntes– per no allargar-me, ja que d'anècdotes i detalls us en podria escriure un llibre.

Una de les coses més costoses va ser quan amb en Jordi vam decidir convertir aquell indret en una zona d'esbarjo, perquè tot el que els Amics de la Pineda han trobat fet no es va fer sol, ni tampoc ho va fer l'Ajuntament, sinó que després de moltes reunions amb l'alcalde i l'arquitecte municipal d'aquells anys, vam aconseguir que l'Ajuntament fes els plànols i pagués els materials, però no la mà d'obra, excepte els últims detalls acabats per la brigada. Però això va ser desprès de quasi tres anys de caps de setmana i festius, amb alguns dels companys que es poden apreciar a les fotos adjuntes, tenint en compte que en Jordi i jo, com a únic paleta i en representació de l'Associació de Veïns del poble, que els únics ingressos que tenia l'associació era la venda de loteria de Nadal i l'ambulància, però aquests ingressos ja estaven adjudicats a curses, xocolatades sardinades,...
Vaig portar-hi un congelador del supermercat i a l'estiu vam començar a vendre gelats i refrescos, i mentre treballàvem fèiem alguna pela per pagar el tallagespa i la gasolina. Ara bé, també us dic una cosa: a treballar, no me’n recordo, però a l’hora dels àpats fèiem uns grans entaulaments. A taula sempre érem molts i ens ho passàvem molt bé, tal com podeu veure a les fotos.

També hi podeu veure el primer arròs, potser, que s'hi va fer. No me´n recordo si el va fer en Jordi o la meva dona, la Loli, però tots dos el feien i el fan molt bo. També hi podeu veure la primera mona de Pasqua que s'hi va menjar i sobretot els pastissos que feia la M. Lluïsa, que eren d'allò més bons.

I així van ser, molt i molt per sobre, els inicis del que ara pot gaudir tothom; per això podeu comprendre que us feliciti per la continuïtat que hi heu donat i, com us deia, pel nivell en què la teniu. Doncs bé, per molts anys i tant de bo que per la Setmana Santa del 2012 hi poguéssim fer una acampada tots aquells que volguessin i així celebrar els 25 anys de la Pineda Fosca.

Alfons Martin Font.


Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article