Prioritat absoluta

josep maria marti arderiu cap d´operacions




Els ùltims dies s´ha encetat a Cassà un debat sobre la prioritat o no del Centre d´Arts Escèniques. Parlem de prioritats? Dimarts passat va morir a Girona en Ramiro. La gran majoría recordem en Ramiro amb aquells vestits fets a mida, de colors i dissenys estrafolaris. El recordem per haver treballat molts anys de flequer al poble i el recordem sobretot per el seu bon humor i aquell tarannà despreocupat que el feia "especial". Malauradament, però, molta gent, sobretot joves, l´associaran amb aquella petita caravana atrotinada, mig amagada en un recó del polígon, que era on "vivia" des de fa anys en condicions val a dir que deplorables. Cassà no es pot permetre històries com aquesta. Ningú al nostre poble ha de viure en aquestes condicions. Personalment prefereixo que em manquin equipaments si els diners per aquests equipaments s´utilitzen per evitar que hi hagin convilatans que malvisquin per falta de sostre o aliments. El cas d´en Ramiro feia massa temps que durava. Durant aquests anys els que hem passat per davant de la seva caravana segur que hem pensat "quina vergonya" però no hem fet res o ben poca cosa. Prenem bona nota i que no ens torni a passar. Fer poble és fer-lo entre tots, que no quedi ningú exclós.

Comentaris

Quim Cassà de la Selva
5.

Vaig treballar amb ell collint peres i era una canya de persona. Malauradament, aquestes "condicions" en les que vivia es repeteixen arreu del poble a moltes cases que cassanencs coneguts per tots arrenden conscientment a fins a cinc famílies d'immigrants alhora. No siguem hipòcrites.

Voldria aprofitar per agraïr la feina a tots els professors de Cassà que fan un esforç impagable dia a dia per ensenyar la canalla. Merci.

Per altra banda, una amistat meva l'altre dia es va posar a plorar perquè no va poder inscriure el seu fill a la guarderia tot i portar més de 20 anys treballant al poble i l'ha de portar, pagant, a Quart. Potser les places de guarderia de Cassà haurien d'estar garantides (que no exclusives!) per a la gent que ha treballat i pagat els impostos al poble.

Arts escèniques? Foteu el que vulgueu, ho fareu igual. Quina parida. Potser que a l'ajuntament es posin les piles i facin quelcom que sigui realment útil per Salt 2, perdó, Cassà.

caba Cassà de la Selva
4.

Pobre Ramiro. Jo l'havia tractat força aquests últims anys.Era un personatge especial però bona persona. El vaig anar a veure vàries vegades a l'hospital de Cassà i Déu n'hi dó el goig que feia comparat com quan vivia a la caravana. Net , polit, ben cuidat ,suposo que la processó anava per dintre. Això sí, sempre el trobaves jugant a cartes(era el seu entreteniment).
Ramiro descana en pau.

joan maymi coloreu Cassà de la Selva
3.

Josep Maria: tens tota la raó. Hi havia parlat algunes vegades, i la seva manera d'entendre la vida, em confirma que l'Iber també en té de raó.
Hi ha una cosa que en diuen administració, al nivell que sigui, que és qui ha de vetllar per aquestes, i d'altres, situacions difícils. Però cada dia estic més convençut que aquest tipus de problemes, diguem-ne socials, no escalfen ni refreden, gaire, als qui n'han de tenir la responsabilitat: els polítics des del nivell més alt Govern Central, Generalitat, ..... , al Municipal.
Avui a Cassà s'estan fent, programant, quatre grans obres:el nou pavelló esportiu, la piscina coberta, l'arranjament de can Trinxeria i el centre d'arts escèniques, tot remodelant el pavelló polivalent del polígon. I per vegonya de tots els que hem estat a l'ajuntament Cassà de la Selva que en vint anys ha passat de tenir tassa d'analfabetisme i desconeixement del català i/o castellà, zero a tenir-ne un percentatge del 13,14,15 % no hem estat capaços de consolidar, és morta!, l'escola d'adults que es va començar el curs 1983-1984. Quina vergonya i quina responsabilitat no assumida. Des de l'administració, en general, s'ha donat preferència als totxos que a les persones. Aquell famós 3 % d'en Maragall a en Mas era veritat?
Que els útlims anys de vida, vergonyosos, d'en Ramiro, i de tants Ramiros, facin pensar, i rectificar a l'hora de triar les preferències, a qui té responsabilitats de governabilitat i decisió a Cassà, a Catalunya i a .... la Conxinxina.
Ramiro: descansa en pau, que t'ho mereixes.
Joan

josepmaria Cassà de la Selva
2.

Iber, no ens podem apalancar amb el que un vol o no vol, o si és tossut o no ho és (aue si que ho era). Si tenim clar que una situació no pot ser tenim que lluitar amb totes les nostres forçes per canviar-la. Per exemple, tots sabem, sense tenir que consultar les lleis, que aquella caravana no podía estar on estava i amb persones que hi vivien a dintre, veritat? Doncs a partir d´aquí hi han moltes coses a fer.

íber Cassà de la Selva
1.

Ostres, no sabia que s'havia mort en Ramiro. Em sembla que ja es va intentar solucionar el seu problema, però com que ell era tossut com una mula no va voler marxar mai de la caravana. No era fàcil, el tracte amb en Ramiro. Tot i això, que descansi en pau.

Comenta aquest article