Camins inexistents ... a Cassà

Vicens Borrell Veí

La vídua mantenia les seves ganes de viure gràcies a les tertúlies a les terrasses de la plaça i, sobretot, a aquelles llargues tardes de ball al Casal dels Jubilats.
Ara ja s’ha fet massa gran i temorent, i la manca de llum en el carrer que la portava al centre, ha fet que a l’hivern ja no surti per anar al ball amb les amigues.



Es pregunta com és que, tot i ser tan a prop, sembli tan lluny, i mica en mica es va apagant. Una vegada, un senyor va tenir una enfermetat que el va deixar en cadira de rodes.
Ell, que sempre havia estat una persona activa i amant dels reptes, de sobte, li va caure el món a sobre.
Però va pensar que d’aquella tambe se’n sortiria.
El que no va comptar és que vivia en un carrer on, en lloc de voreres, hi havia una cuneta plena d’herbes i que això el tancaria en una presó. Hi havia una vegada un nen a qui li agradava molt el dimarts, ja que era el dia que el venia a recollir la seva àvia a l’escola i el portava a casa seva a dinar.
Sempre jugaven amb l’avi a explorar nous móns. Viatjar per arreu era tan fàcil que mai no va poder comprendre com l’àvia el va deixar d’anar a buscar a l’escola.

Resulta que el seu carrer no tenia voreres i un dia un cotxe els va donar un ensurt de mort. Podria semblar que totes aquestes histories són de llocs diferents i distants en l’espai i el temps, i que no tenen cap connexió entre elles. Però també podrien tenir dues coses en comú.
Primer, que totes elles podrien ser víctimes d’una societat que només funciona a cop de titulars quan n’ha passat una de grossa o quan els afectats són suficients per ser significatius a nivell de vots. Segon, que totes elles visquin al carrer Germà Agustí de Cassà de la Selva on, des de fa molts anys, els veïns reclamen insistentment que l’Ajuntament solucioni el seu problema, que no és res més que no tenen una simple vorera que els comuniqui amb el poble al qual paguen els seus impostos, rebent sempre com a resposta la cantarella que la carretera no és de la seva competència.
L’etern problema de passar-se la pilota els uns als altres, fins que un dia passi alguna desgràcia. Vicens Borrell.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article