Història d’una granoteta

catlliure Operari

Avui he rebut un Powerpoint que crec que hi ha gent que li agradarà llegir, pensar-hi, i que li agradarà, com a mi, i a d'altra gent que no, com sempre, és el següent: Història d’una granoteta (un altre punt de vista)

Per llegir, meditar i reenviar, doncs, és històricament cert i veritable. Des de l’al.legoria de "La Caverna" de Plató a "Matrix", passant per les faules de La Fontaine, el llenguatge simbòlic és un mitjà privilegiat per induir a la reflexió i transmetre les idees. Olivier Clerc, escriptor i filòsof, en aquest breu seu, a través de la metàfora, posa en evidència les funestes conseqüències de la no consciència dels canvis lents, que soscaven la base de la nostra nació i de la nostra cultura. Un canvi brusc en tots els àmbits pot provocar reaccions, si els canvis es fan com deia Felip V "que surja el efecto sin que se note el cuidado", el poble els va assimilant, sense quasi ni adonar-se’n. LA GRANOTETA QUE NO SABIA QUE LA COÏEN... Imagineu-vos una olla plena d‘aigua freda en la que hi neda tranquil.lament una petita granota. Un petit foc s’ha encès sota l’olla, i l’aigua s’escalfa lentament. L’aigua poc a poc es va posant tèbia, i la granoteta fins i tot ho troba agradable, i segueix nedant. La temperatura de l’aigua segueix pujant... Ara l‘aigua s’ha escalfat, més del compte i la granoteta, se sent una mica incòmoda però malgrat això no s’espanta. Ara l’aigua està veritablement calenta i la granoteta ja ho comença a trobar desagradable, però ja està molt debilitada, aleshores ho suporta sense fer res. La temperatura continua pujant, fins que la granoteta acaba simplement... cuita i morint. Si la mateixa granoteta hagués estat submergida directament amb l’aigua a 50 graus, amb una embranzida hauria saltat ràpidament fora de l’olla. Això demostra que, quan un canvi arriba de manera calculadament lenta escapa a la consciència, i generalment no provoca cap reacció, cap oposició, cap revolta... Si mirem el què passa amb el nostre poble des de fa molts anys, veurem que estem patint una lenta deriva espanyolitzadora a la què ens hi estem habituant. Una quantitat de coses que ens haurien horroritzat 20, 30 o 40 anys enrere han estat poc a poc banalitzades, i avui quasi no preocupen, o deixen directa i completament indiferent la major part dels catalans. En nom de la "sagrada unidad de España" i del centralisme espanyolitzador, es cometen veritables atacs a la dignitat i als drets del nostre poble, lentament, però també inexorable, amb la constant complicitat de molts catalans, inconscients, mal informats o simplement partidaris d’aquesta Espanya que ens està ofegant. Des del nostre Govern, les negres previsions per al futur dels catalans per comptes de suscitar reaccions i mesures preventives, no fan més que preparar psicològicament la gent per a acceptar les condicions que Espanya ens imposa. El martilleig continu d’informacions interessades per part de certs mitjans, principalment espanyols però també de catalans, satura els cervells que no estan ja en condicions de distingir les coses. Ens cal fer net, ara se’ns presenta una bona oportunitat. Aquest any 2010 tenim eleccions al Parlament de Catalunya. Ens caldrà triar entre sobiranistes (independència) i unionistes (estatut). HEM DE REACCIONAR ARA!!! Consciència o cocció? El nostre poble ha d’escollir! Aleshores, si no estàs com la granoteta, ja mig cuinada, fes un saludable salt FORA DE L’OLLA abans que sigui massa tard! VOTA SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!!! ESTEM MIG CUINATS, O NO? Us ha agradat? A mi sí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article