Ai, el mòbil...

josepmaría martí arderiu cap d´operacions




A Cassà som tristement famosos perquè resulta que dues noietes de 13 i 14 anys es van barallar i, mentre ho feien, una altra "companya" ho va gravar amb la càmara del mòvil.

La mare de la que, teòricament, va perdre va presentar denúncia, la policía ha intervingut de ple en els fets i el cas ha papassat a la Fiscalía de Menors.

Tot llegint la notícia als diaris (El Punt, La Vanguardia, etc.) m´han vingut a la memòria aquelles corregudes que havía de fer sortint de col.legi perquè no m´enpaitessin en "Sacot" (que, per cert, sempre feia trampes jugant a retrats), en "Seixanta" i altres nois de pagès que, no sé per quin motiu, em volien picar i més d´una vegada ho aconseguien.

També aquelles guerres a cops de roc contra els del Firal (en Vilarrassa, en Salart, els Vidal i d´altres) que quasi sempre acabaven amb algun "ferit" de poca consideració, amb algun "trenc" i poca cosa més. Recordo els "tiracadanetes" que portavem, amb una puntería milimètrica que teniem (eh, Cristià ?). Quina bestiesa. Recordo també aquelles bufetades i fins i tot cops de puny d´algun mestre per haver fet...el dibuix linial malament. I aquell mestre que picava insistenment sobre la vacuna infectada de l´alumne perquè no podía o no sabía fer bé l´exercici gimnàstic que li manava.

Quan em venen al cap aquestes coses, per mi més fortes i condemnables que una baralla entre dues noies de 13 i 14 anys, me n´alegro i molt que, en aquell temps, quan nosaltres teníem aquests mateixos anys, els telèfons fosin fixes i lògicament no portessin càmara de video.

Verge Santa si arrivem a gravar-ho tot....

Comentaris

Solius Cassà de la Selva
10.

Respecte a la peli-cula "la guerra de los botones"tot sovint n'havia parlat amb altre gent que va tenir la sort de viure la seva infància al carrer, perquè mira que havia de fer molta fred o ploure molt perquè ens quedéssim a dintre .A totes les cases que jo coneixia la consigna general era de portes obertes i no arribis tard a dinar o a sopar, ah! i fes una descans per berenar , el berenar era molt important per les iaies.
Però si que a vegades he donat voltes al fet de com varem sobreviure a aquells dies.Fa temps que circula per internet un escrit sobre aquest tema que de ben segur molta gent ja coneix sinó deixo l'enllaç al final de tot .La primera vegada que el vaig llegir em vaig sentir tant identificada ....
Pensant en aquells anys no recordo que els nostres pares es passessin en el dia patint-per si arribaríem sense un ull per l'impacte d'una cadeneta aquest era el nom que rebia la munició mes utilitzada a la meva època de batalles, les cadenetes de les cortines, així estaven de galdoses a les cases que en tenien, ja que a la mínima arramblàvem amb tires enteres per a la pròxima batalla. Passajavem pels camps sense cap adult que ens vigiles, miràvem a dintre els pous que trobàvem ,anàvem a tocar timbres de les cases i la majoria dels que hi vivien ni s'enfadaven, tot i que algun clatellot es repartía de tant en tant; s'habia de esser ràpid fugint . Peró en serio ,si ho penses fredament , la pregunta del milió es com no va passar mai cap desgracia?, però si em pregunten com em sentia en aquella època la resposta es fàcil , em sentia feliç.
Donant li voltes crec que moltes d'aquestes coses que vam viure no ens van perjudicar per una raó tant simple que es l'absència de malicia i molta molta sort .
Ara bé, recomanaria als nens d'avui dia que juguessin com nosaltres a la" guerra" doncs no ,no m'atreviria
Recomanaria que els deixessin agafar la bici i campi qui pugui?, no, massa transit.
Recomanaria que elsl hi donessin per berenar pa amb VI i sucre? Bufff em sembla que no .I aquí faig un incís per dir que pel mal de panxa que teníem cada 28 dies les nenes, al col.le sense cap problema ens donaven un "xupito" de terroç de sucre amarat amb aigua del Carmen( que a la seva composició hi ha alcohol de 50 graus ,poca broma).aqui guanyàvem per golejada als nens ,alguna avantatge havia de tenir l'incordi de: “ara ja ets una doneta ,frase cursi a mes no poder però que ens deien a tort i a dret . I en general no recomanaria res a ningú perquè cada època ,casa i nen o nena son una circumstancia
No soc d'aquelles persones que pensin que qualsevol temps passat fou millor, no, crec que es al contrari,però que voleu que us digui, mentre va durar m'ho vaig passar d'allò mes bé.
Per lo tant afortunats els que vam viure aquestes experiències i en varem sortir indemnes física i emocional-ment.

http://criatures.cat/2010/01/sobreviure-la-infancia-sense-tants-miraments/



josepmaria Cassà de la Selva
9.

"Solius" fa referència a la pel.licula "La guerra de los botones". Suposo que la varem veure el mateix dia al Casal Familiar. Es va convertir en una de les meves pelis preferides d´aquells temps. M´ha fet molta il.lusió el comentari, m´ha "traslladat" automàticament a molt s anys enrere i fins i tot, ho juro, m´ha emocionat,ja que la tenia totalment oblidada.

josepmaria Cassà de la Selva
8.

Aquest dimarts he llegit al Punt la rectificació del periodista cassanenc (http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/334625-pallissa-a-una-adolescent-ii.html) que va escriure un article sobre el tema de la baralla. Si al llegir l´article original vaig pensar, primer de tot, que no ho havia de fer i que a mes s´havia precipitat al opinar sense fer la corresponent verificació dels fets, tal i com ell diu, davant d´aquesta rectificació em trec el barret i fa que senti admiració per el que ha fet. No estem acostumats a que la gent rectifiqui i, si se´m permet, que ho facin periodistes encara menys. El meu reconeixement.


Nota: l'enllaç ha estat afegit per la redacció de Cassadigital

Solius Cassà de la Selva
7.

Recordo haver vist quan era petita aquesta pel•lícula.
Em va encantar, tot i que en alguns moments es una animalada, però crec que reflexa molt bé el que comenta en Josep María Martí Arderiu.
Es un film francès de l’any 61 i mes tard l’any 93 hi ha una altre versió irlandesa.El van passar al mític Casal familiar, on vigilaven molt que els nostres innocents ulls no contemplessin escenes amb el mínim contingut sexual, ara bé la violència era el pa de quasi cada diumenge.
http://www.youtube.com/watch?v=9qG4WgJ84Lc&feature=related

Comenta aquest article