UTOPIA POLÍTICA

MARIÀ MONTSUNYER GONZALEZ PROFESSOR

Com passa el temps,ja han passat quatre anys ençà les últimes elecccions municipals. el 22 de maig els cassanencs tornarem a gaudir del sufragi universal per decidir el nostre futur individual i com comunitat, incert i s'ha de dir també preocupant

. La pregunta que ens hem de plantejar és: a qui he de votar? la resposta és complicad. Els discursos de la majoria dels caps de llista que participaran en els comicis són iguals, fins i tot diria que són un còpia i enganxa: motivació, projecte, il·lusió, Cassà, continuïtat, renovació (depenent dels casos)...

Quina és la diferència llavors entre ells? la qüestió ideològica. Sobiranistes, nacionalistes, independentistes, més independentistes, constitucionalistes.
Les ideològies no solventen els problemes del dia a dia de la gent del nostre poble, en tot cas la compliquen.
Jo desitjo que les utopies algun dia es puguin convertir en realitat, i la política municipal(que no és ni de lluny el que veient en la tele) deixi de ser un cúmul de propostes d'aparador per convertir-se en copsador de la nostra realitat, de les nostres complexitats com a comunitat i per què no, dels nostres sentiments.
Aquest dia no votarem partits, votarem capacitats, formació, habilitats, empatia, dedicació i objectivitat, fins llavors, la desconfiança, la manca de credibilitat, el desinterès (només el 25% de la població coneix els seus regidors) alimentaran la pregunta: a qui he de votar?

S'ha de canviar la metodologia i la terminologia, s'ha de fer un canvi de paradigma en la nostra política municipal, els paradigmes han sigut històricament dificultosos però a la llarga extremadament beneficiosos. Mentres somiarem, i els somnis a vegades es converteixen en realitat.

Comentaris

crec en la utopia Cassà de la Selva
2.

com passa el temps: del 2007 han passat 4 anys.Del 1979 n'han passat 34: hi encara hi som.Afirmo que les ideologies solventen els proble- mes del dia a dia sempre i quan la gent, el poble, les necessitats estiguin per sobre d'elles i no aquestes en siguin esclaves. És evident que un problema social, ecològic, de distribució de pressupost no tindrà el mateix plantejament si la proposta l'ha de fer un partit de dretes o d'esquerres. Però és evident que uns i altres l'hi donen una sortida. Que ni haurà una de millor? Segur!
Els partits són l'expressió de les diferents ideologies, i com a tals solventen dia a dia els problemes de cadascuna de les administra-
cions.Una altra cosa és que ho facin bé per tothom. Això no és possible.
I per això jo crec el la utopia. Ser utòpic "és tocar de peus a terra amb il.lusió de millorar", d'aconseguir el que no s'ha aconseguit mai. I per això jo crec en la utopia. És una lluita constant.I perquè serveix la utopia? "Per caminar, amics, per avançar"
Ah, i a l'hora de votar les municipals mira les persones, no als partits. I si no les coneixes pregunta a qui te'n pugui donar raó: totes tenen la seva història.

Pere Bosch Cassà de la Selva
1.

Hola Marià,
mentre la única manera de que es parli de un mateix sigui donar la nota i "marcar paquet" i que l'objectiu sigui remarcar les diferències més que les coses que ens uneixen, seguirà essent una utopia.
Si us plau, escoltem més i discutim menys.

Comenta aquest article