Caixa Penedès

Marià Montsuñer docent

Caixa Penedès de Cassà de la Selva ha enganyat a molts clients, de forma intencionada i perversa, venent participacions preferents com si fossin plaços fixos completament segurs.

 Aquests conciutadans es troben en una situació surrealista, els petits estalvis de tota una vida treballant els tenen segrestats i a hores d'ara encara no els han donat cap mena d'informació sobre la situació. Hi ha casos de persones que volen treure els seus diners per ajudar als seus fills... i no poden fer res. L'única manera que hi ha de presionar aquests lladres és unir-se i anar tots plegats a l'oficina.

Comentaris

La Caixa, parlem-ne?
3.

Considero que La Caixa és pionera en haver comercialitzat, popularitzat i endosat productes tan "fiables" i entenedors com les participacions preferents, les primes úniques i demés productes tòxics dissimulats sota el format clàssic d'una llibreta d'estalvis a termini. Sí, ho fan així. Quan un jubilat o pensionista amb coneixements nuls del què són els productes financers de l'entitat (però que té una fe cega amb el director de l'oficina) vol fer una imposició a plaç fix -de les de tota la vida-, li diuen que les participacions preferents, els bons, etc. són productes segurs, que podrà recuperar el capital i els interessos quan vulgui, i que a més tenen la garantia de La Caixa. I el client s'ho creu perquè La Caixa no l'estafarà mai i perquè li han plasmat l'operació en una "cartilla", i això, ja se sap, va a missa. La realitat, però, és que la lletra petita del contracte diu o hauria de dir que les participacions preferents són perpètues, que els interessos s'abonaran en funció dels resultats financers de l'entitat, i que la venda d'aquest producte ja no és amb la garantia de La Caixa, sinò que està subjecte a la compra-venda en el mercat secundari, el que vol dir que gairebé segur que hi perdrà diners, com també n'hi perdrà si accepta la conversió de les participacions en accions. Vull deixar clar que no sóc una persona damnificada per aquesta entitat bancària més enllà d'haver-me deixat estafar fa anys unes quantes comissions d'aquelles que costen tant de justificar. Perquè aquesta n'és una altra, com s'explica que encara hi ha tantíssima gent que es deixa estafar d'aquesta manera? perquè el director (a mi no em cardarà mai) em diu que les comissions surten automàticament de l'ordinador (la mentida és utilitzada)?, perquè les comissions les cobra una entitat "molt catalana" i jo pago el que sigui per fer país?. No és cert que tots els bancs cobrin comissions. Proveu en algun banc d'aquests que tenen la seu a Madrid i veureu com no pagueu ni cinc de comissions. Ah!, i no ajudareu a mantenir una entitat que és "molt catalana" però que disfressada amb el nom d'Acesa us roba cada vegada que passeu per l'autopista. I si voleu, un altre dia parlarem de les autopistes de Madrid que han de ser rescatades (amb els diners de tots), i que també són de la mateixa concessionària Acesa, és a dir, La Caixa.

ex client de caixa penedès cassà
2.

No sé si és el cas però " caixa penedès " o millor dit el personal d'aquesta oficina no tenen ni idea del que fan venen o ofereixen , jo ja fa molts anys vaig tenir molts problemes per culpa d'aquesta gent , I pel que sento pel poble no sé com encara tenen a Cassà una oficina i amb clients perquè qualsevol gestiò que en altres entiotats és uhn plis plas , aqui tot son problemes , papers i amb una sola visita no n'hi ha mai prou .perdent temps i diners.

cassanenc cassà de la selva
1.

Sempre he dit que no hi ha res pitjor que un venedor de cotxes o un treballador de banca amb la "obligació" de vendre com més millor en el negoci que representa.
Però, compte, no fem servir mots gruixuts per definir-los sense haver sospesat si també és culpa nostra el que ens acaba de passar.
En el mon de la banca, sobretot, hi ha molta, moltíssima lletra petita que normalment no llegim. Ens fiem del que ens diuen i per aixó en som coresponsables. En algun racó dels papers que signem hi ha algun apartat en el que diu, més o menys clarament, el que ens donen o, el que és encara més important, el que ens deixen de donar.

Comenta aquest article