L'hora del poble, l'hora de la memòria

El noi del sucre indignat

Vista la credibilitat dels programes electorals dels partits amb aspiracions de govern, fa temps que penso que el procés racional per decidir a qui votar té més a veure amb fer memòria dels fets que no pas en confiar en les propostes.

Dit això, trobo sorprenent la manera com CiU, almenys així ho diuen les enquestes, està aglutinant vot al seu voltant. Un partit que ha anat de la mà del PP en la majoria de votacions trascendentals d’aquesta legislatura, ara demana la unitat del país en torn seu per conduir-nos cap a la independència.

Mas es presenta com un gran defensor de la democràcia per estar a favor del referèndum, quan CiU ha vetat sistemàticament sense ni permetre que es debatin al congrés diferents Iniciatives Legislatives Populars com la de “Defensem l’escola en català” o la dels transgènics. CiU ens parla de l’espoli fiscal però no diu que Artur Mas pare tenia un compte a Liechtenstein del qual Artur Mas fill era beneficiari, delicte fiscal que es va arxivar només perquè havia prescrit, mentre el llavors candidat a president afirmava no saber-ne res. Això no és espoli fiscal?
I no és espoli la corrupció sistemàtica als Consorcis Sanitaris que ha denunciat www.cafeambllet.com? I davant les evidències, només dimiteix Josep Prat, càrrec de segona, mentre que el conseller de sanitat, expresident de la patronal d’hospitals privats, segueix desmantellant el sistema públic de salut i per darrera un tal Josep M .Via, assessor personal de Mas, denuncia la revista per danys a l’honor.

I així podríem seguir, amb el cas Palau de finançament il•legal, el recent cas ITV d’Oriol Pujol, o amb infinitat de regidors que dupliquen càrrecs en administracions acumulant sous d’escàndol mentre resulta que no n’hi ha per pagar les pirmis ni les educadores de la llar d’infants. I aquest últim exemple no cal anar gaire lluny a cercar-lo.

Em pregunto, això no és espoli de les arques públiques?
Aquesta gent ha de conduir-nos cap a un nou estat?
Quina mena d’estat serà?
No ens conformem amb què presidents amb vocació de messies ens portin cap a unes noves estructures administratives governades pels mateixos que ens han dut on som. Ho volem tot! Independència i revolta social, un nou estat que neixi lliuri d’opressors i pugui decidir sense hipoteques què vol ser de gran.

I tant opressor és en Rajoy com la Merkel, la troica, la CaixaCiU, o tots els partits que han permès que se salvessin els bancs per mantenir les pròpies menjadores per davant de la gent. I per acabar com començava, fent memòria, ja ho deia Salvador Seguí, llavors secretari general de la CNT a Catalunya, en un discurs a l’Ateneu de Madrid el 1919:

“A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments en que es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans.
Nosaltres, ho dic ací a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català...
//...Tan se val que proclamin el seu catalanisme en discursos i articles periodístics quan són a Barcelona. Si pensen que es troben en perill els interessos particulars de la seva classe benestant, enfollits i a corre-cuita fan cap a Madrid, per tal d’oferir els seus serveis a la Monarquia centralista..
//... I és que aquesta gent avantposa els seus interessos de classe, és a dir els interessos del capitalisme, a tot interès o ideologia”

Comentaris

el noi de sucre que ja li amarga cassà de la selva
5.

un vídeo que cal veure abans de la jornada de reflexió

http://www.youtube.com/watch?v=krvbQNPyqCc&feature=youtu.be

realment un nou estat amb una classe política de sangoneres com aquestes podrà ser mai realment sobirà?

“Venim a impugnar el règim, a desobeir la por, a destituir una estafa, a aturar les retallades, a aixecar la catifa, a dir que ja n'hi ha prou, a fer la vida impossible a les formacions polítiques de l'actual Parlament mentre ells, cada dia, ens facin la vida impossible a nosaltres”.

David Fernandez, cap de llista de la CUP per BCN a l'acte central de campanya, BCN 18/11/2012

votador Cassà de la Selva
4.

El que CiU s'haigi convertit a l'independentisme em sembla molt bé.Però fins fa quatre dies va anar de bracet amb el P.P.Veurem el que duren les desavinences amb aital partit.

joan maymi coloreu cassa de la selva
3.

Si voleu saber el que deia llumiguia l'any 1991 sobre l'independentisme llegiu l'editorial del número 477, mes de setembre:"El debat sobre 'independentisme"; i l'article "La necessitat de la independència", plana 55, signat per "Un independentista de Cassà I.D."

Comenta aquest article