Carta a la meva néta

Marià Montsunyer Docent

Estimada néta, t'escric aquesta carta des de Cassà, el poble on el teu avi ha viscut una part important de la teva vida.

 Desperta el dia, un dia primaveral que endinsa els primers rajos de Sol per la finestra de la meva habitació i il·luminen les lletres que de mica en mica van omplint el meu paper ple de sentiments i enyorances. M'he fet gran néta meva, i el meu passat recent l'he viscut entre aquests carrers propers al centre.

Envoltat de singularitats i l'Esglèsia que en permeten imaginar i volar per sobre d'aquest paisatge un somni que dura ja massa temps, però aquest plaent viatge es dilueix darrera dels vidres entelats fruit de la meva esclavitud a la inseparable cadira de rodes.
Cassà és la mare que adopta a tots els seus fills, els proporciona una família als que no entenen i els amplia als que la conserven.

Cassà m'ha donat dignitat i m'ha enriquit com a persona amb les aportacions de molts ciutadans al llarg d'aquest 25 anys, persones amb diversitats culturals, passats i d'orígens que han construït la multiculturalitat que ens caracteritza.
Déu n'hi do el que aquests carrers guarden en el seu interior, sento al passejar que les parets em xiuxiueixen a l'oïda i em desperten la memòria de totes les meves vivències, d'una vida fragmentada, oblidada, marcada per una guerra, una postguerra i un munt de frustracions, però aquí estic, lluitant contra el meu passat i l'angoixa de l'apropament de la mort.

Caminar sense presses per Cassà és preguntar-li al passat, al nostre passat, per nosaltres, per les nostres vides.

Estimada néta Cassà és un poble ple d'històries, plena de persones anònimes que van trobar en la vila el consol, l'arrelament...
En la celosia de la meva habitació, les llagrimes em regalimen per el rostre que ple d'arrugues canalitzen aquestes gotes cap a les meves mans tremoloses.

Calia fer l'esforç d'escriure't, possiblement per última vegada, per mostrar-te el meu amor, l'amor d'un avi que mai oblidarà ni a la seva néta ni a Cassà

Comentaris

cassanenc cassà de la selva
1.

Emocionant.
És com a mínim curiós llegir les emocions que li produeix Cassà, el nostre poble, a aquest avi. Nosaltres que, qui més qui menys, "reneguem" tot sovint d´aquest poble on hem viscut tota la vida ens podem adonar en aquesta carta d´avi a neta que Cassà te no solament coses bones, si no que pot traspuà fortes emocions en persones que han conegut i viscut altres pobles i ciutats.
És, sens dubte, una bona lliçó. Aquesta carta ens pot obrir una mica els ulls per poguer i voler veure qualitats que no podiem o voliem trobar en el que, volguem o no, és el nostre poble. Gràcies "avi", intentarem veure-ho poc a poquet amb els vostres ulls.

Comenta aquest article