El debat que no calia

Editorial

L’Ajuntament ha convocat els cassanencs i cassanenques per parlar de diferents temes dins el seu programa de participació ciutadana. Aquest mes de febrer s’han fet les sessions relatives a la reforma del carrer Major i el mes de març els veïns podran opinar sobre el pla de barris que l’Ajuntament vol tirar endavant.

La primera sessió d’aquests debats de participació ciutadà es va fer el 18 de febrer passat i en teoria tenia la funció de valorar què pensaven els cassanencs de la proposta de l’equip de govern per racionalitzar la circulació al carrer Major: deixar aquest vial d’un sol sentit de circulació per afavorir que els vianants hi podessin circular amb comoditat i evitar que els cotxes es fessin amos del carrer.

En teoria aquest era el tema a debat, perquè a l’hora de la veritat la discussió es va derivar cap a la situació del comerç a Cassà, la crisi que està patint de manera històrica aquest sector i la necessitat de trobar vies per afavorir que la gent compri al poble. No és una proposta nova ni un debat que sigui inesperat, ja que la gran queixa dels botiguers de Cassà sempre ha estat que la gent prefereix agafar el cotxe i anar a comprar a Girona, a les grans superfícies, o als supermercats de Cassà que tenen bons aparcaments.

Ningú no dubta que el petit de comerç de Cassà té problemes a l’hora de subsistir i que les competències esmentades hi són, però d’aquí a considerar que regular la circulació en un carrer com el Major pot comportar la desaparició de molts establiments hi ha una bona distància. Les actuacions que s’han fet en molts municipis destinades a millorar l’accés dels vianants als nuclis comercials han demostrat que això afavoreix l’accés dels compradors, tot i que els canvis en alguns casos provoquen queixes sobretot quan hi ha les obres o davant la incertesa del resultat final.

En el cas de Cassà ni tan sols no es parla de fer zona de vianants sinó que es tracta de millorar la circulació, una preocupació que afecta a  veïns de la zona, a comerciants, és clar, però també a tots els convilatans i visitants que en un moment o altre han de passar per aquest vial.
El benefici global de la proposta encara qe només sigui per la solució que aportarà a un problema endèmic de la circulació a Cassà no es pot obviar; els efectes col·laterals que pot comportar aquest canvi en la regulació viària possiblement hi siguin però difícilment es poden imputar a una racionalització de trànsit els possibles problemes que pugui tenir el comerç cassanenc.

Aquest és un altre debat que demana altres fòrums de discussió, i un programa d’accions especialitzades que tingui una permanència en el temps i trenqui amb la dinàmica regressiva actual. I possiblement quan es parli de comerç es faci alguna incidència en el tema del transport i els desplaçaments, però no s’ha de barrejar el futur de les botigues locals amb un debat que afecta molts altres aspectes de la vida i la seguretat ciutadana.


Comentaris

caminante no hay camino... Cassà de la Selva
1.

Un comentari als comerciants que tant es queixen: mireu-vos les vostres botigues i pregunteu-vos quants anys fa que no hi feu reformes, que no us replantejeu els vostres objectius i que no estudieu a quin sector de públic us dirigiu.
No es pot basar la continuitat del sector comercial en el que faran les administracions, cada un també ha de mirar si els problemes són a casa.

Comenta aquest article