A la recerca dels brots verds

Editorial

Fa un any el president del govern espanyol es va empescar una imatge per explicar que ja es veia la sortida a la crisi i va fer florir uns brots verds que representaven els primers símptomes de recuperació d’una crisi mundial que semblava que havia estat menys greu del que es temia, ja que es va dir que el país estava preparat per resistir.

Un any després la situació ha empitjorat de manera clara i el senyor Zapatero ja no sap on anar a buscar els brots verds ,ja que la crisi econòmica està més viva que mai, les mesures adoptades fa uns mesos ara resultat que son contraproduent i on s’havia d’invertir i generar riques ara cal retallar despesa com sigui. De l’alegria dels plans ZP que ha permès fer pavellons i arranjar carrers s’ha passat a la necessitat de retallar tots els ajuts socials que havia anat escampant en els seus temps d’esplendor. Ara, des d’Europa (Alemanya) i des d’Amèrica li tiben les rendes per explicar-li cap on ha d’anar i el que ha de fer per poder ser reconegut com un autèntic artífex de la recuperació a l’estat i ha hagut de resituar-nos a tots plegat dient ben clar que no hi ha calaix i per tant, tothom a estrènyer-se el s cinturons que estem en temps magres... i el que queda!.
Les perspectives econòmiques sembla que no són bones per als propers mesos o anys, però això costa molt d’entendre al ciutadà del carrer que no pot assumir com una conjuntura que fa uns mesos semblava tan boiant, amb un govern que es permetia regalar xecs nadons de 2.500 euros de sobte es troba em una situació de fallida tècnica, que ningú no pot resoldre i amb un euro que fins i tot hi ha qui diu que hauria de desaparèixer.

Si a nivell estatal la situació és fosca, a nivell municipal ara arribarà també l’autèntica crisi quan es vegi que la davallada d’interessos és brutal i contundent. Menys ingressos de l’estat, menys ingressos per impostos, menys activitat econò-mica... i poca possibilitat de gestionar una menor des-pesa davant un poble que necessitat que l’Ajuntament doni resposta a les seves necessitats. Difícilment els ajuntaments trobaran una manera de retallar des-peses que no signifiqui un trasbals important en la vida local. Tot i els ajuts que arriben d’altres adminis-tracions, aquests suports sempre estan destinats a activitats concretes i a inversions que, a més, precisen d’una aportació municipal o d’un altre organisme per poder-se tirar endavant.

De moment la retallada de salaris dels funcionaris i treballadors municipals -que hauria d’anar acompanyada de la dels polítics- ja és un primer símptoma de cap on aniran els trets; després s’hauran d’eliminar despeses que no son imprescindibles i les entitats culturals, socials i esportives que vagin preparant-se per una nova disminució de les aportacions municipals. Quan no hi ha calaix no es poden fer miracles i a tots plegats se’ns exigirà un esforç d’austeritat per anar tirant amb menys fons dels actuals.

I mentrestant l’economia local va com va, amb problemes de subsistència a grans empreses com Inecsa i amb moltes dificultats per un piló de petits empresaris que redueixen hores, han d’acomiadar treballadors temporals les veuen magres per poder anar tirant.

I els brots verds que s’han anat pansint i l’esperança és que tot plegat no durarà massa, que cal aguantar com sigui, que la recuperació encara ens farà anar més amunt... és a dir que la recomanació bàsica és la de paciència...

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article