Planta de biomassa a Cassà: per un debat obert i assenyat

Editorial

Ho comentava un col·laborador a la web cassadigital.cat: «falta la versió «C» que seria la que, promoguda per l'Ajuntament, donaria als cassanencs la seguretat de que, es faci el que es faci, es farà be. Em refereixo a una versió neutral, objectiva, tècnica, per part de persones qualificades a les que tots els cassanencs interessats puguin preguntar, fer arribar els seus dubtes, etc. Aquesta jornada o jornades, s'haurien de fer el més aviat possible ja que, com més s'allargui la situació més enemistats es crearan entre cassanencs a favor del «sí» o del «no»".

Aquesta petició feia referència al debat obert sobre la conveniència o no de permetre la construcció d’una planta de cogeneració d’energia a partir de la biomassa forestal a Cassà de la Selva. El projecte d’això que d’altres anomenen incineradora ha aixecat una sèrie de queixes que s’han prodigat amb abundància de mecanismes i han donat la sensació que existeix una opinió popular que està clarament en contra del projecte.

Cal situar el debat en la seva justa proporció i entendre que en aquests moments el que ha fet l’Ajuntament ha estat passar el projecte a la Generalitat que és qui ha de dir la darrera paraula sobre el tema i emetre el veredicte que després podria provocar els arguments, reclamacions i al·legacions dels cassanencs i cassanenques que es consideren perjudicats per aquesta iniciativa.

El conseller de Medi Ambient acaba de dir-hi la seva en la vista a Cassà. Des del govern s’està convençut que aquests tipus de projectes, que generen energia a partir d’elements alternatius als que es fan servir majoritàriament fins ara, són molt positius, ja que ajuden a diversificar les fonts d’energia i disminueixen la dependència dels combustibles fòssils.

Donar una volt pels camins de les Gavarres del voltant de Cassà és un clam a trobar una sortida que permeti recuperar les dotzenes de camins que fa més de mig any que estan tallats a conseqüència de les nevades del mes de març. Segur que només amb aquesta actuació hi hauria material per fer funcionar durant uns quants mesos la planta amb un beneficis col·lectius ben evidents. Des de la Generalitat es valora aquesta opció com una solució idònia per fomentar l’aprofitament i explotació d’una massa forestal que ara ningú no vol treure atesa la impossibilitat de treure’n rendibilitat.

Davant el bé general que possiblement podria comportar la planta de biomassa, s’aixequen evidentment les precaucions dels més directament afectats per una nova explotació que es construeixi prop de casa seva. Són lògiques les seves pors i temors als efectes negatius que pot provocar la planta. Seria absurd dir que ningú no ho notarà i que la planta serà absolutament innòcua per als que hi viuen al cos-tat.

És clar que hi haurà molèsties, que hi haurà alguna fressa, que sortirà fum, que hi haurà circulació de camions i que tot l’entorn es veurà afectat per la nova edificació.
El que no s’hi val és sortir al carrer amb missatges alarmants, dient mitges veritats/ mentides i aixecant l’alarma contra els efectes nega-tius que tindrà contra tota la comunitat. Tampoc no s’hi val insinuar que es cometen irregularitats urbanístiques, alertar que es vol desforetar les Gavarres, o acusar d’interessos de-terminats els governants i de saltar-se la normativa. Aquests arguments només serveixen per desautoritzar els que els defensen i els fan perdre credibilitat provocant enfrontaments estèrils i inútils. Els interessos privats evidentment que estaran afectats en algun cas, com ho està qualsevol ciutadà per qualsevulla activitat que es faci al municipi, des de la Festa Major, que sempre hi ha algun veí que se’n sent afectat, fins a qualssevol botiga o establiment que pot generar incomoditats als veïns que hi hagin de conviure.
Una altra cosa és negar-se a acceptar-ho tot en base a una defensa aferrissada dels interessos privats. Per això hi ha una normativa que regula la convivència entre els interessos dels ciutadans i el dret a prestar serveis dins la població.

Per això cal que hi hagi aquest debat i aquesta informació oberta i clara per tal que tots sapiguem que representarà exactament aquesta iniciativa. I un cop establerts els mínims i les condicions que haurà de complir la planta, cas que es pugui fer, vetllar per al seu acompliment i ser estricte fins al màxim a l’hora de vetllar per aconseguir minimitzar els efectes negatius.

I si del debat en surt que un cop tot valorat i conegut es considera hi ha massa inconvenients i que a Cassà no li interessa tenir aquesta instal·lació caldrà fer un replanteig i oblidar-nos-en. Però no abans.


Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article