Començar amb mal peu

Editorial



El nou Ajuntament de Cassà ha començat amb mal peu la seva trajectòria de govern i al primer obstacle ha ensopegat davant la impopularitat d’aplicar una mesura polèmica com és la de l’increment del sou de l’alcalde.

Tot i que la proposta de l’equip de govern pel que fa a les remuneracions municipals no representava una major despesa significativa per a les finances municipals, el sol fet que el ple hagués aprovat un increment del salari de l’alcalde va provocar una onada de crítiques, comentaris i de rebuig que la final han obligat l’alcalde a recular en la seva proposta inicial i mantenir el sue salari net en els valors que tenia el seu antecessor Carles Casanova (encara que en l’import brut sigui més elevat).

En aquesta actuació inicial el nou equip de govern ha pecat d’inexperiència i de manca de previsió a l’hora de prendre una decisió que en situacions econòmiques normals possiblement no hagués provocat gaire enrenou.

La pregunta que es fa el ciutadà és: si el mateix equip de govern havia predicat austeritat, si havien anunciat que al calaix hi havia un milió d’euros en factures per pagar, si anunciaven una situació tan greu de les finances municipals... com és que la primera decisió que prenen és  la de gastar més en el salari de l’alcalde? no hi hauria d’haver una altra aposta apostant les restriccions en les despeses i no pas gastar-se més en les remuneracions als càrrecs polítics?

Aquestes reflexions han fet canviar el sentit de la proposta i ara l’Ajuntament ha anunciat que canviaran les remuneracions per mantenir-se als nivells anteriors. Però el mal ja està fet i la mala imatge escampada entre els ciutadans costarà de  refer ja que aquesta situació coincideix en un moment en el que la popularitat de la classe política tampoc no està en els seus millors moments.
El problema és que en el tema els salaris dels altres tothom s’hi veu en cor d’opinar-hi i el problema de Cassà s’ha repetit en diferents municipis de Catalunya. Això passa perquè la llei no s’ha adaptat a la realitat  i no hi ha una normativa que estableixi què ha de cobrar un alcalde.

Sí que estan determinades les remuneracions dels secretaris o dels interventors i en canvi el sou de l’alcalde, que sempre sol ser inferior al d’aquests funcionaris s’ha deixat a la lliure disposició dels ajuntaments amb els problemes i debats que això comporta.

Una llei que regulés els salaris del s alcaldes d’acord amb diferents paràmetres (població, pressupost,m grau d’endeutament, treballadors, etc..) estalviaria molts de problemes, discussions i debats i segurament ajudarien a començar amb bon peu cada legislatura, ja que els ajuntaments no haurien de començar debatent sobre un tema tan espinós i tan delicat.

Comentaris

Un altre cassanenc Cassà
2.

#1
Totalmet d'acord tant amb el comentari com amb l'editorial.
En el context social actual, en el que sembla que tot pot quedar justificat, cal regular el millor possible tot el que es pugui. I així tothom sabrà a què atenir-se, a quines normes i condicions cal ajustar-se.
Però ja que parlem de feines, càrrecs i retribucions, potser seria interessant que es donessin a conèixer les retribucions reals tant dels nostres càrrecs polítics com de tots els funcionaris públics del nostre municipi, i així, a part de poder jutjar als qui veiem, els càrrecs electes, que no deixen de ser temporals, també es podria valorar si per la feina que fan alguns no s'estan "repartint" honoraris a la lleugera, i veuríem quina productivitat hi ha.
A l'empresa privada hi ha lliure mercat, convenis particulars, etc..., però en el món públic, amb el qui tots ens hi atrevim, això sí que està regulat, i se'n pot informar a la societat, als qui som realment votants i contribuents, és a dir, els qui realment paguem....

Rectificar és de savis cassa de la selva
1.

Sembla que poc a poc anem tots prenent consciència de la situació i ens aboquem a un canvi d'actituts, primer l'opinió pública i després, per imperatiu d'aquesta, els polítics.

Fa quatre anys una rectificació d'aquest estil hagués estat impensable, un cop guanyades les eleccions, començava un període de 3 anys per campar, amb plena llibertat.- els 6 mesos últims es dedicaven a fer els deures per assegurar la reelecció i poder mantenir un modus vivendi que en molts casos no corresponia al perfil dels candidats electes.- Ara ens plantejem legislar el que cobren, doncs això és el que s'hauria d'haver fet fa anys i no arribar a situacions realment grotesques com les es publiquen a la premsa cada dia.

Una reflexió: Si el dia té 24 hores, com és possible que una mateixa persona pugui estar al seu lloc de treball i controlar dos o tres càrrecs públics amb eficiència... Són superpolítics o superhomes? Sense cap dubte NO. Era d'acceptació pública que sota el concepte de dietes de representació molts s'havien acostumat als bons cotxes, bons restaurants i a fer servir la VISA OR a càrrec dels pressupostos públics (ho dic en general, no crec que sigui el cas de Cassà).

Sembla que això comença a canviar. Felicitats al poble de Cassà, per haver donat el primer pas i els polítics per acceptar-ho. Ens haviem acostumat tots a mirar cap un altre costat i anar deixant fer.

Comenta aquest article