Com ens en sortirem

Editorial



Amb pocs dies de diferència el Parlament de Catalunya i l’Ajuntament de Cassà  han aprovat els pressupostos per a l’any 2012; unes xifres que malgrat les diferències  de  dimensions i conceptuals presenten algunes semblances curioses i interessants.

En primer lloc, les semblances més evidents són les que  marquen el punt de partida dels dos documents de partida per executar l’exercici econòmic: la crisi que amenaça la supervivència del país/ de l’Ajuntament  i que obliga a mesures dràstiques de retallades de serveis.

Tant a Catalunya com a Cassà els efectes de la crisi es fan sentir d’una manera brutal  amb l’aparició de deutes per totes bandes que  compliquen molt la gestió del govern; a Catalunya  la càrrega d’endeutament (sis mil milions d’euros, el 2012) amenaça amb fer-se insostenible; a Cassà tenim cap a sis milions d’euros de forat a la caixa que impedeixen de treballar amb tranquil·litat i gestionar el funcionament del poble com s’havia fet fins ara.

Tant al país com al poble, els governants (que ara són del mateix color polític) ho tenen clar: primer cal estabilitzar el vaixell, evitar que perdi més aigua, intentar que suri una mica i ja  mirarem d’aquí uns anys cap on volem anar; és a dir, que en els propers anys oblidem-nos de fer inversions i el més important és anar tapant forats, anar eixugant dèficit, intentar pagar les factures que hem anat acumulant i no generar-ne de noves.

El pitjor és que aquesta política de no fer res més que tapar forats a sobre obliga a un esforç complementari que vol dir retallar serveis, reduir els que s’estan donant des de fa temps i a més comporta una reducció del mercat laboral. Aquí és on el ciutadà es trobarà afectat per una situació que encara no entén ben bé com ha arribat  a aquests extrems i no veu els governants amb les idees prou clares ni el convenciment necessari per resoldre-ho.

A Cassà, el regidor d’hisenda ja ha anunciat les mesures que aplicarà per anar rebaixant la despesa corrent i la de personal  amb xifres d’entre el 10 i el 20%   amb repercussions clares en els sous dels treballadors municipals, en les subvencions a entitats, en els serveis de neteja i recollida d’escombraries...  i ja ha advertit que ens oblidem de cap projecte d’inversió en els propers anys; és a dir un panorama gens afalagador per a qualsevol equip de govern

L’altra cosa que tenen en comú el govern català i el de Cassà és que  quan les crítiques els premen massa sempre els queda el consol de carregar les culpes a l’anterior govern el tripartit (en cada cas el propi tripartit) al que sempre es pot acusar de tots els mals, de no haver previst el que passaria, de no haver fet una reducció radical de la despesa, de no haver aturat la crisi que s’acostava, d’haver estirat més el braç que la màniga...

Però  quan veus que el problema és a nivell local, a nivell nacional, estatal, continental, mundial, un  es pregunta si realment el  govern municipal podria haver fet alguna cosa per aturar la crisi. Podria haver-ho previst l’alcalde de Cassà quan  la crisi ha ensorrat països sencers? 
Segurament que no; però aquest consol no evita pensar que ara les mesures correctores seran imprescindibles i ens afectaran durant una bona colla d’anys... 

Els governants sembla que no tenen la culpa de que la recessió hagi arribat sense adonar-nos-en. Però sí que tenen la responsabilitat d’intentar apaivagar-ne les conseqüències.

Comentaris

Jo
8.

#1#4 Sense ànim d'ofendre: CREE EL LADRÓN QUE TODOS SON DE SU CONDICIÓN.

Sant Martí ha de seguir remant
7.

Benvolgut Sant Martí, insisteixo, NO em considero culpable en absolut d'haver provocat el desastre, tot i que em toca el rebre injustament com a tothom. I que hi ha culpables molt culpables és una evidència. Jo jutjo pel que conec i pel que m'indigna, i et poso uns quants exemples per si et sonen d'alguna cosa i per si públicament vols criticar la magnitud dels errors i perquè reconeguis que hi ha culpables i innocents: Piscina coberta (sí, aquella que encara quedava petita i que semblava del Lidl), projecte d'un centre d'arts escèniques inexistent que ha tingut una utilitat molt clara (l'arquitecte deu viure bé), 1,5 milios d'euros en factures pendents de pagar guardades en un calaix ple de teranyines, obres fetes pendents de pagar que van ser encarregades quan ja se sabia que la morositat era alarmant, subvencions pressupostades i no cobrades...Tot això, per tu i per l'autor de l'article té una justificació clara: ningú podia preveure com acabaria la festa. I els polítics, que són molt bons gestors, també ho poden justificar i així quedar lliures de tota responsabilitat civil i penal: es veien brots verds.En canvi jo, que no sóc visionari, m'he basat en un principi que no m'ha fallat i que em deslliure de tota culpa: a casa meva les factures es paguen, i si no hi ha diners, no es gasta. Ni targetes, ni crèdits, ni hòsties.

Sant Martí Cassà
6.

Apreciats 2 i 3, jo també porto més de 30 anys pagant la meva seguretat social, els meus autònoms, i no faig servir pràcticament mai la seguretat social. Això no em legitima ni més ni menys per a criticar les retallades, ho feia perquè era la meva obligació i la meva responsabilitat.
Estic bastant cansat de tota la gent que creu que SEMPRE la culpa és dels altres. No, no sempre és dels altres, "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra", jo hi afageixo, esteu segurs d'estar lliures de pecat?
Jo tampoc he estirat més el braç que la màniga, tampoc me'n vaig cada any de vacances al carib, però això no em fa menys responsable. Tots tenim la nostra part, però si vosaltres creieu que no en teniu cap, us felicito fills.
I per cert, el meu sou no s'ha reduït com el dels funcionaris, la meva facturació s'ha reduït bastant molt més.

Sant Martí ha de remar molt fort
5.

#1: Sant Martí, no t'equivoquis. De culpable jo, res. No accepto que em consideris de la teva condició (la de culpable, ja que dius que tothom ho és). Igual com el cassanenc del comentari 2 jo sempre he fet el mateix, és a dir, complir sempre a la feina (cap baixa en 20 anys), no fer com el veí hiperhipotecat amb una casa de luxe que no podrà pagar mai (a un treballador com jo no li correspon més que el pis que amb esforç ja tinc pagat), no anar a lluïr un innecessari cotxe de luxe, no anar de vacances pagades a terminis, i no col.leccionar targetes de crèdit (no en tinc).



Sant Martí, si tu ets culpable tal i com reconeixes, la irresponsabilitat del teu desastre és teva i només teva perquè els diners són (o eren) teus, però la irresponsabilitat dels governants ens afecta a tots.



Han jugat a fer de gestors sense tenir-ne ni idea, amb diners que no havien rebut (pressuposant que les subvencions es reben sempre a temps -si es reben-), i amb recursos que no eren seus.



Malauradament, ningú els hi ha demanat responsabilitats ni civils ni penals.



Així és que, Sant Martí, remaré per responsabilitat però no m'hi deixaré la pell en l'intent. Això et correspon a tu i a tots els que durant tant de temps heu disfrutat d'un festival que ha acabat en tragèdia.

CASSANENC CASSA DE LA SELVA
4.

Doncs jo, sincerament ho dic, no crec de cap manera que sigui culpa meva. He anat a treballar tots i cada un dels dies que tocava intentant ser el més professional possible. No he estirat mai més el braç que la màniga. He comprat sempre el que he pogut i prou. No he especulat absolutament en res i he pagat religiosament tots els impostos que se m´han aplicat tan de caire local, com autonòmic con estatal. Per tant, amb toca molt i molt els collons que d´alguna manera els polítics em facin co-responsable d´aquesta greu crisi que vivim i patim. Estic, com molta altra gent, pendent de poguer conservar la meva feina (una feina de 44 anys de durada). Sense ser funcionari he vist com s´em reduia el sou. I l´aigua que baixa. No em dona la gana de ser comprensiu amb cap d´aquests personatges que ens governa o millor dt ens desgoverna. Repeteixo, no vull que se m´adjudiqui ni un bri de responssabilitat d´una crisi que m´ha estat imposada.

Comenta aquest article