Acabem amb el problema?

Editorial



Dues portades de diaris han estat notícia aquest mes de març. Primer va ser el diari ABC amb la ñ supermaiúscula deixant ben clar per als que volguessin combregar amb la seva ideologia que el gran problema d’Espanya és la postura de Catalunya en temes com ara les demandes econòmiques o la llei d’immersió lingüística.

L’endemà el diari El Punt Avui va reaccionar d’una manera  ben contundent recordant que potser no és Espanya qui té el problema sinó que és Catalunya la que té un munt problemes per culpa d’Espanya. La immensa ce trencada que omplia la portada va ser una reacció en tota la regla i suposa un canvi de postura important que demostra que alguna cosa està canviant. Fa uns anys segurament la portada de l’ABC hagués estat l’excusa  per lamentar-nos i criticar la caverna mediàtica per dir allò que a Madrid no ens entenen... i això hagués donat corda a Madrid per repetir que els catalans som uns ploramiques i que només fem que lamentar-nos per demanar més.
Amb la portada d’Elpunt Avui, el diari (i bona part dels catalans que en comparteixen l’esperit) hem deixat clar que s’ha acabat el temps de lamentar-nos. Ara ha arribat l’hora d’exigir el que és nostre i ja ha arribat també el temps de reclamar-ho amb els mitjans que tenim.

El conseller Mas Colell  expressava de manera clara amb els nombres a la mà les xifres de l’espoli que pateix Catalunya i encara que la presidenta del parlament no li deixa dir que Espanya ens roba està clar que si no hi hagués Madrid, la crisi de Catalunya seria  molts menys greu del que ara patim per culpa dels 16.400 milions d’euros que l’estat no ens retorna; més de 2.200 euros anuals per català i any que no repercuteix en el nostre benestar. Ens podem imaginar el que això representa? només amb una desena part d’aquests diners que se’n van cada any Cassà podria gastar-se cada any dos milions d’euros més cosa que permetria amb un any acabar amb tots els deutes i no haver d’anar a demanar almoines a Madrid... són diners any rere any anem perdent els catalans i que ha arribat l’hora de reclamar sigui amb el pacte fiscal sigui d’una manera molt més clara fent valer el nostre dret a decidir.

Cada cop hi ha més catalans que aposten per la independència -el president Pujol n’ha estat un dels darrers- com a únic camí possible per garantir una Catalunya lliure, rica i plena que doni resposta als anhels dels seus ciutadans. La marxa enrere cada cop sembla més improbable. El 2014 està a tocar...

Comentaris

A vegades ens en sortim cASSÀ
2.

Sempre hi ha excuses per no resoldre el principal problema. Amb aquesta gent ja sabem que no podem avançar junts. Si hem de resoldre els problemes del país cal que tinguem possibilitats reals de fer-ho. I espoliats com estem no ho podrem fer mai.
Minories? Que es vegi; que ens deixin votar i sortirem de dubtes d'una vegada.

Anem per feina
1.

Doncs abans del 2014, si pot ser molt abans, hauriem de posar fil a l'agulla i procurar que Cassà deixi de tenir 700 aturats, i que el president Pujol (que pel que sembla ara ja té ideologia) es posi també al costat de la ciutadania pel que fa a les demandes socials que majoritàriament reclama, que molt em temo que no sap quines són perquè no afecten la seva família, i perquè, com a bon polític que encara és, viu totalment allunyat de la realitat. El 2014 no sé que pensarà la gent, però em sembla molt que a dia d'avui hi ha una sèrie de preocupacions molt concretes i conegudes, que disten força de les portades dels diaris ABC i El Punt-Avui, dues publicacions certament minoritàries.

Comenta aquest article