Un reconeixement que exigeix una actuació

Editorial



El president de la Generalitat ha lliurat aquest mes la Creu de Sant Jordi a Josep Lloveras i Feliu, el pintor i escultor amb més reconeixement artístic del nostre poble i  un ciutadà que s’ha fet  sobradament mereixedor a aquesta distinció.

Josep Lloveras i Feliu ha complert noranta anys amb plenitud de facultats i  inquietuds artístiques i ha rebut la Creu de Sant Jordi com a mostra de gratitud per la seva tasca cultural  al llarg de la seva prolífica vida.
Es bo que els homenatges i reconeixements arribin a les persones, quan encara són vives, quan encara tenen la capacitat d’assumir el suport dels seus conciutadans, quan encara poden gaudir d’aquesta agraïment a la tasca feta. Segurament Josep Lloveras no s’esperava aquesta Creu de Sant Jordi que li arriba  quan continua treballant com un vailet, quan encara té el seu estudi ple de projectes quan encara té una vitalitat entranyable i plena d’il·lusions, com podeu veure en l’entrevista que publiquem en aquest número de Llumiguia-; i quan encara, tot cal dir-ho, sospira per poder tirar endavant el projecte de Fundació que ha port cinc anys sense acabar d’arrencar.

La Creu de Sant Jordi hauria de ser el suport més estimulant que hauria de tenir l’Ajuntament per decidir encarar d’una vegada la posada en marxa  de la Fundació Josep Lloveras que hauria de tenir la triple funció de servir de difusió de la tasca del nostre artista més important, de promoció de Cassà en l’àmbit cultural i artístic i com a centre impulsor i promotor d’activitats relacionades amb el món de la pintura, l’escultura i l’art en general.

Està clar que en la situació econòmica actual costa força més trobar els mecanismes per posar en marxa la Fundació, però amb els anys que es porta arrossegant el tema, és força inexcusable entendre que cal posar-hi més ganes i assumir-ne la prioritat que el poble de Cassà necessita.

Tenim un artista que s’estima el poble com ha demostrat abastament al llarg de la seva vida; és un personatge que Cassà ha de saber  fer valorar i ha de saber potenciar lligant i difonent de manera conjunta Cassà, i Josep Lloveras. I a més si ara es té ganes de prioritzar el paper del poble com a porta de les Gavarres aprofitem per  incloure en aquest paquet la figura de Josep Lloveras, un artista que va començar dibuixant al terra dels camins dels nostres boscos i que s’autodefineix com un fruit d’aquestes Gavarres.

El premi concedit per la Generalitat a Josep Lloveras ha de ser l’empenta que necessitava el poble per creure de veritat en el nostre artista i correspondre amb el gran reconeixement local que li manca: la Fundació Josep Lloveras.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article