10 anys de Gavarres

Editorial



Aquest mes la revista Gavarres ha complert els seus primers deu anys d’existència; una sèrie d’actes celebrats a la plaça de la Independència de Girona van servir per commemorar aquesta efemèride que té un doble valor per als habitants de Cassà: són deu anys d’un projecte editorial nascut al nostre poble i en el que cassà hi té un paper molt important; i per altra banda demostra que el compromís del territori amb la serralada i el que representa es manté ben viu i és un sentiment compartit pels habitants dels dos vessants de les Gavarres.

Des del 2002 fins ara, amb 21 números publicats, la revista Gavarres ha estat l’eina difusora dels valors culturals, històrics, patrimonials, etnològics, socials, econòmics... que al llarg de la història s’han anat aplegant en una serralada discreta, de cims de poca importància, però amb una transcendental implantació en el subconscient i l’esperit de tots els que la coneixen.

En aquests deu anys Gavarres ha actuat com element de transmissió d’uns coneixements, d’uns records, d’una manera de viure, d’uns sistemes de treballar... que si no hagués estat per la revista a ben segur que haurien anat desapareixent de les nostres ments i del coneixement popular. Els centenars de personatges, indrets, oficis, records, que han anat desfilant per les pàgines de Gavarres conformen un patrimoni realment rellevant que gràcies a la seva portada a la llum a través de les pàgines de la revista s’han anat difonent i han pogut passar a formar part del coneixement de tots els que potser fins al moment només coneixíem algun tema molt concret de la serralada.

Gràcies a l’esforç del nostre convilatà Àngel Madrià, que com editor va creure en la possibilitat de generar un producte editorial ben nou, i el dels seus directors i desenes de col·laboradors que han anat tirant endavant número a número la revista ara podem garantir que la nostra generació i les futures entendran molt millor el que ha estat i pot ser en el futur el massís de les Gavarres.

L’esperit que fa prop de quaranta anys va generar una campanya social en defensa de les Gavarres i va aconseguir preservar un massís que corria el perill de convertir-se en una macrourbanització, ara perviu en la revista Gavarres, el millor element per difondre els valors naturals i patrimonials d’un territori que reuneix unes característiques úniques, que han permès l’edició de 21 revistes i que encara té material per fer-ne moltes més.

El darrer número editat de Gavarres ens parla dels Homenots d’aquest territori, dels homes i dones que  amb les seves accions en favor del territori van marcar el camí per fer-nos entendre la necessitat de lluitar per allò que ens pertany a tota la comunitat. Tot un resum del que ha estat la revista en tots aquests anys: un element per desvetllar en els que la llegeixen la necessitat d’estar amatents per preservar el nostre territori.

Fa deu anys Gavarres va ser una idea original que ben aviat va destacar per la seva bona acollida  i l’interès demostrat pels lectors. Ara, en temps difícils com els actuals, Gavarres  manté la seva raó de ser i cal que continuï gaudint del suport de lectors i col·laboradors per tal que pugui continuar  fent una tasca que han demostrat que poden executar d’una manera exemplar.

Ja sabem que no ens podem permetre que les Gavarres perdin la seva essència, el patrimoni natural que encara preserven; igualment no ens podem permetre que la revista Gavarres ens deixi per dificultats econòmiques. El massís i la publicació ja formen part del patrimoni del nostre territori i és obligació de tots els que hem après a estimar-les  fer el possible per mantenir-los.

Comentaris

CASSANENC CASSA
1.

Que joves que erem tant tú com jo aquell dia a Romanyà defensant aquestes Gavarres. Defensàvem també el Cassà amb dues esses i no amb la ç que ens volien imposar. Erem els indignats d´aquell temps, nosaltres i molts altres.
Com dius, no podem deixar que un esforç com el de la revista "gavarres" es perdi en el no res per falta de suport. Entre tots hem de permetre que segueixi per molt temps.

Comenta aquest article