Les més transcendentals

Editorial



Les del proper 25 de novembre possiblement siguin les eleccions més transcendentals de la història de la Catalunya moderna. El votants catalans, més enllà d’escollir els diputats i diputades que els han de representar en el parlament per als propers quatre anys, triaran quin model de país volem per al futur de Catalunya. Mai com ara no havia existit una contesa electoral que plantegés de manera tan clara la possibilitat d’obrir un nou camí per a la nostra nació.

Hi ha dues grans opcions a l’hora de dipositar el vot a l’urna el proper 25 de novembre: obrir un nou camí com a país amb identitat pròpia, amb l’objectiu de ser un nou estat d’Europa, o continuar en la situació actual de nació sotmesa a l’estat espanyol amb una constant espoliació que ha portat a un camí sense sortida que doni resposta a les necessitats nacionals en l’àmbit econòmic, cultural  social.

Al llarg de tots els anys de democràcia des de l’aprovació de la constitució s’ha anat demostrant que l’encaix de Catalunya en l’estat espanyol no ha estat un punt prioritari pels governs siguin de la UCD, del  PP o del PSOE, fins arribar al moment actual en que la societat catalana ha estat la primera en expressar de manera  majoritària la seva insatisfacció amb el model actual i amb la manca de comprensió de les estructures estatals. Fins al darrer moment s’ha intentat negociar però de manera fins i tot incomprensible l’estat espanyol ha anat tancant totes les portes a l’hora de donar entrada a les reclamacions del poble català.

La darrera tancada de porta ha estat el detonant que ha fet esclatar el clam per la independència d’un país que vol seguir el seu propi camí amb el convenciment que pot anar molt més lluny del que ha anat fins ara atrapat en l’engranatge de l’estat espanyol.

El proper 25 de novembre Catalunya decidirà alguna cosa més que el seus parlamentaris. Votarà per decidir què vol ser en el futur. Té diverses opcions  per triar. N’hi ha unes quantes que amb major o menor contundència deixen clar que volen que sigui el ciutadà català el qui decideix en els propers mesos que vol ser en el futur. Des de CiU que -encara que li costi tant posar-se a la boca la paraula  independència- defensa aferrissadament que Catalunya sigui un estat d’Europa, com IC, fins ERC o el SI, clarament defensors de l’opció independentista amb diferents matisos.

A l’altra banda el PSC intenta trobar el seu lloc recuperant el seu discurs federalista tants anys arraconat i que mai no va saber defensar quan tenia el PSOE al govern: I finalment,  el PP que és el màxim exponent de les opcions  més espanyolistes i que juga la carta de la por econòmica i fins i tot de l’amenaça militar per engrescar els seus votants.

Del resultat d’aquestes eleccions en surt el futur de Catalunya. I ara, de veritat, més que mai.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article