Tornem-hi amb la piscina

Editorial



La piscina coberta de Cassà periòdicament esdevé actualitat al nostre poble, tota vegada que els resultats de la inversió feta en una de les grans infraestructures fetes als darrers anys no aconsegueix els resultats que s’havien esperat. El que havia de ser un gran complex esportiu que dinamitzés la vida local, que servís per accentuar la capitalitat subcomarcal de Cassà continua sense trobar el camí per aconseguir ser rendible i malgrat els pedaços que s’intenten posar per assolir els objectius per als quals es va construir, continua essent un negoci ruïnós per al qual és fa difícil trobar solució.
 
Es pot dir que en el moment que es va planificar aquest equipament la situació econòmica del poble era una altra. El paisatge urbà de Cassà estava ple de grues i semblava que la inversió immobiliària duraria molts anys. el futur semblava esplendorós i res no feia preveure que es podés estroncar d’una manera tan brutal. Una piscina coberta ser l’equipament de luxe que necessitava un Cassà que anava llançat cap als vint mil habitants i que gaudiria d’un servei absolutament rendible i altament positiu per al poble.
 
Set anys després el panorama ha canviat radicalment. La única grua que queda al poble es la que està fent les obres al Centre Recreatiu -bé, també queda la de l’edifici inacabat on anirà el Mercadona- i si s’ha arribat als deu mil habitants ha estat a empentes i rodolons amb un creixement demogràfic molt per sota del que s’esperava quan es redactava el POUM o quan es planificà la construcció de la piscina. A més la crisi i l’atur s’han fet sentir a Cassà com a tot el país i les famílies han hagut de reduir les despeses que no són indispensables i el que hagués estat un atractiu per a l’esbarjo i per a la salut ha esdevingut un luxe que no és abastable per al percentatge de cassanencs i cassanenques que en altres circumstàncies potser s’haurien apuntat a la piscina.
 
La realitat és la que és. el nombre de socis és la meitat dels que es necessiten per aconseguir fer rendible  la piscina i les possibilitats de donar un rendiment adequat a la inversió feta inicialment ja s’han esfumat. Ja han passat dues empreses a gestionar la instal·lació i si la primera va tenir problemes per pagar la factura de la llum i va haver de renunciar a pagar el cànon que havia ofert a l’Ajuntament la segona porta un camí semblant i ja ha començat a evidenciar una feblesa econòmica preocupants i mes quan els primers que ho han patit han estat els treballadors que ja tenen problemes per cobrar quan els pertoca. Les despeses de manteniment de la piscina són molt elevades i si no hi ha prou ingressos no hi ha opcions de poder tirar endavant un negoci que inicialment semblava que seria rodó però que amb els mesos es va veient com cada cop resulta més ruïnós.
 
La sortida no és fàcil i obligarà a fer un replanteig de la previsió inicial. Segurament s’ha d’oblidar la idea primitiva que era la d’aconseguir que el rendiment de la piscina servís per finançar-ne les despeses de construcció. Ara el més urgent és que l’explotació no faci perdre diners als que porten la gestió del complex i possiblement això comportarà un tornar a començar en la negociació per adjudicar el servei.
 
Tenim també la piscina descoberta i cal que hi hagi una plantejament municipal prou clar que permeti dues coses: que les dues instal·lacions continuïn oferint servei al poble i que no costin diners als ciutadans. S’haurà de deixar per més endavant pensar si se’n pot treure algun rendiment; però si ara s’aconsegueix que la piscina sigui un element d’ús més comú potser amb una mica de paciència el benefici per a Cassà es podrà aconseguir d’aquí a uns anys i llavors es podrà començar a recollir els fruits. 
Ara el que cal és trobar un camí per superar el mal moment actual i tot el consistori haurà de fer un esforç d’unitat per consensuar un pacte que sense respondre al que havien pensat planificat i promès serveixi per aconseguir uns mínims de rendiment per al poble.

I encara sort.
 
 
 

Comentaris

la mare de la sòcia cassa de la selva
6.

Segurament el fet de no tenir diners i no poder malgastar, a la llarga farà que la gestió actual sigui molt millor que quan hi havia vaques grasses. Sóc del parer que ara hem d'aguantar les instal.lacions que tenim i cuidar-les encara millor que abans, més que res per conservar-les quants més anys millor, perquè potser passaran décades abans poguem invertir en noves infraestructures d'aquest tipus.

Un detall durant els darrers dos cursos els centres educatius s'han estat aprofitant de les instal.lacions de la piscina coberta a un preu molt asequible pels alumnes. Ha sigut una experiència molt positiva. Pot ser es podrien buscar alternatives d'us semblants.

Usuaria
5.

En el passat hi ha hagut eleccions democràtiques en les quals els cassanencs hem votat a partits polítics que han estat els impulsors d'aquesta infraestructura. En un futur potser que pensem millor a qui i què votem. també n'hi ha que volien fer un centre d'arts escèniques (que ja em direu de què en fariem ara).
Donat que la piscina ja la tenim i per tant hem de pagar la seva construcció, ens hem de plantejar el cost i els beneficis pel poble del seu funcionament. No hi ha cap dubte que el cost pot ser alt, però em pregunto si no ho és més el Foment o d'altres activitats que es fan pel poble. Cal establir prioritats (però no favoritismes), i gestionar molt bé.


Peixet cassa
4.

#2 Celbro que estigui contenta amb el servei que treu de la piscina, es d'admirar l'esforç que voste fa per pagar les quotes, però, jo no soc usuari i he de fer un esforç, per que?
Podriem considerar luxe a totes les coses que podem prescindir i que no son de primera necessitat.
Creu que es millor tenir una piscina a una escola-bressol on pares an tret el seu fill per no poder respondre els pagaments?Segueixo?. Ha calculat quantes vivendes es podrien comprar, amb els diners que ha costat el pav3 (tros de nom) i poder possar-les amb lloguer social.
Els "altres paissos" com voste diu no tots i m'atreviria a dir que son mes, els que es priven de tenir una piscina per decencia i bona gestio tributaria.
Penso que els usuaris son tant victimes com els no usuaris però amb la millora que es poden banyar.

cassanenc cassà de la selva
3.

I despres de llegir aquest comentari tan assenyat d´aquesta mare, que fem nois, tanquem la piscina o donem unes quantes voltes més al cervell per veure com ho arreclem?

mare socia piscina cassa de la selva
2.

Crec que aquestes instal.lacions no són un luxe, més aviat una necessitat per un poble sense una oferta de gimnasos adequada. Tan que ens fixem en els altres països per algunes coses i perquè no ho fem en l'àmbit esportiu?

Jo crec que tot va lligat, l'esport, la salut, l'educació, ... Si algun dia es decidís tancar aquestes instal.lacions després de l'esforç que s'està fent seria un gran fracàs pel poble i pelconsistori.

Personalment faig un esforç econòmic cada mes perquè els meus fills practiquin esports (pago piscina i Foment) i us asseguro que me n'estic de coses per poder pagar-ho, però crec que val la pena perquè considero que a la llarga tan profit els hi aportarà tenir una bona educació com uns bons hàbits de salut mitjançant l'esport.



Comenta aquest article