No val la pena provar-ho?

Editorial



El 21 d’abril passat el periodista i escriptor Rafel Nadal va  ser a Cassà per presentar el seu llibre»Quan érem feliços»; a banda de parlar dels seus records  de Cassà i de les arrels familiars, i d’avançar-nos de la biografia novel·lada de Francisco Oller que està preparant, Rafel Nadal,  no va poder oblidar-se de la seva feina  de comentarista  i  va incidir en analitzar diversos aspectes de la realitat social i política actuals.

 L’escriptor gironí va exposar públicament una realitat que potser no hem valorat prou: que els alts nivells de qualitat de vida assolits a inicis del segle XXI són els més grans de la història i ara corren perill de perdre’s davant la crisi que esquerda l’equilibri social. Per això Rafel Nadal va dir que  ell era partidari que els polítics actualment deixessin una mica de banda altres preferències partidistes i es dediquessin sobretot a treballar en mantenir l’alt nivell d’igualtat, equilibri, benestar, salut, cultura, aconseguits per la nostra societat.
 
Dit en altres paraules, va verbalitzar allò que pensa bona part de la gent del carrer.El que la ciutadania demana als polítics és que es deixin de baralles estèrils i treballin en mantenir allò que ens ha permès assolir els nivells de benestar actuals. Per això va bé recordar que els nivells que s’han aconseguit en tots els àmbits són  molt grans i que davant les amenaces de que el sistema s’esquerdi toca a tothom posar-hi el coll per trobar les solucions que el mantinguin en peu -amb tots els defectes que pugui tenir-. Cal treballar per garantir l’estabilitat de la societat sorgida al segle XX que, analitzada fredament, segurament ha estat la millor per al conjunt de la humanitat en tota la seva història.
 
La mateixa reflexió a nivell català, estatal o fins i tot mundial la podríem establir a nivell local; portem dos anys de govern municipal i allò que el principi s’intuïa ara ja s’ha demostrat que és una realitat: la crisi afecta de valent també les finances municipals i encara que s’han posat mesures per resoldre-ho, caldrà treballar-hi de valent durant uns quants anys per sortir d’aquesta situació. 
 
Actualment tots els grups municipals han coincidit en assenyalar que la situació econòmica  de l’Ajuntament de Cassà no està bé, que hi ha problemes  greus no tant sols a la gestió municipal sinó també en algunes infraestructures que depenen en major o menor grau de l’Ajuntament (la piscina coberta n’és un cas paradigmàtic).
En els propers mesos caldrà prendre decisions que no seran fàcils i l’objectiu de tots els regidors hauria de ser aportar el seu esforç en trobar les fórmules més adequades per aconseguir el mínim impacte en el nivell de serveis que el poble ofereix als ciutadans.
 
Per això,quan es comença a plantejar  l’opció d’obrir en els propers dos anys un nou clima municipal, amb un govern que treballi conjuntament per tirar endavant els grans temes municipals, la resposta inicial que hom desitja d’entrada és que hi hagi un consens  i que els tretze regidors oblidin qualsevol discrepància anterior i que estiguin d’acord en col·laborar en tirar endavant l’Ajuntament fins a les properes eleccions.
 
Evidentment que les negociacions no seran fàcils, ja que venim d’una història que difícilment es pot oblidar, i hi ha uns partits amb uns programes diferents que hauran de deixar de banda per consensuar-ne un de mínims per als dos anys. Però la pregunta que s’han de fer els nostres regidors és fins a quin punt són capaços de deixar de banda, durant dos anys, tots els interessos partidistes -ben legítims, altra banda-  per embarcar-se i tripular colze a colze amb els fins ara rivals polítics la nau del govern de Cassà.
 
No serà fàcil, però la situació ara és diferent que la que hi havia fa dos mesos; hi ha un clima que facilita més aquesta entesa i no hi ha grans temes que enfrontin de manera irreversible els grups municipals; però caldrà renúncies que en alguns casos poden ser molt doloroses, amb el problema afegit que  el resultat no està garantit i que no hi ha constància de com pot afectar en el futur electorat.
 
Però segurament si continuem com fins ara no ens en sortirem  i anirem perdent el temps mentre ens anem enfonsant en la crisi i els problemes van creixent... 
Encara que només sigui per intentar-ho, perquè ja hem tingut dos anys per veure les dificultats que hem d’afrontar, perquè segur que els cassanencs i cassanenques sabran valorar els sacrificis, perquè els votants ens mereixem un gest de consideració dels seus escollits... No val la pena provar-ho?
 
 
 

Comentaris

El massatgista
1.

Resumint: Ara que en Sergi Baulida ja no hi és i que la secció local d'Esquerra té menys protagonisme que l'Anunike al palmarés de la pilota d'or, hem de buscar un revulsiu. Quin?

Remanar tantes cireres com poguem i, a risc de que el nostre electorat no ho entengui, aquí l'amic ens fa un exercici de marketing i un massatge tailandés.

Comenta aquest article