2014, l'any decisiu

Editorial



El 2014 serà l’any decisiu de Catalunya. Per bé o per mal, l’any que encetarem d’aquí uns dies serà transcendental per a la història del nostre país i les seves reivindicacions.

Ha hagut d’arribar el tricentenari del 1714 perquè Catalunya torni a tenir més a prop que mai la possibilitat de recuperar les seves llibertats i pugui esdevenir un estat propi amb ple reconeixement internacional. Ara estem a un pas de la llibertat com a país i com diu el mural instal·lat  a l’entrada del poble, «propera parada, independència»; però el camí que tindrem en els propers deu mesos, fons que arribi el 9 de novembre, no serà gens fàcil i exigirà una gran fe en la voluntat de poder definir el nostre futur i un confiança absoluta dels ciutadans en la capacitat dels polítics que s’han erigit com a defensors dels dret a decidir del poble català.

L’acord al qual van arribar el 12 de desembre els representats de quatre de les forces polítiques del parlament de Catalunya ha estat un pas decisiu en el camí cap a la plena autodeterminació. Malgrat els defectes que pot representar demanar a la get que hagi de respondre a dues preguntes, amb els dubtes, problemes i interpretacions que pot generar la votació, l’acord evidencia que davant els diferents matisos que les diferents forces polítiques hi troben el més important era presentar a la ciutadania una proposta que sintetitzés diverses sensibilitats davant l’ocasió de definir quin és el lloc que ha de tenir Catalunya en el futur.

Molts dels participants a la Via Catalana de l11 de setembre passat haguessin trobat molt més fàcil una única pregunta que instés directament a la gent  a definir-se sobre si vol o no la independència de Catalunya. A l’altra banda hi ha els que creuen que no s’ha de fer mai aquesta pregunta i que encara que s’emparin en lleis, constitucions o drets del pobles, en realitat no volen que els ciutadans puguin expressar el seu vot. La resposta dels quatre grups del pacte del 12-D ha estat tirar pel mig i fer una doble pregunta que permet a tots els ciutadans dir amb claredat que volen: els que siguin independentistes ho tenen clar: un doble Sí: no hi ha dubtes del que volem.
Els que vulguin que la situació continuï com fins ara també tenen  clar que només poden votar No. I queda la tercera alternativa que és els Sí-No que sembla preparada expressament per al PSC per tal que puguin dir que ells són partidaris d’un estat federal, és a dir un estat propi, però amb una relació diferent, encara per definir, amb l’estat espanyol. De moment el PSC no ha volgut entrar en el joc i ha desqualificat de manera vehement tot el procés per arribar a un acord per la pregunta; si el PSC es manifestava fa uns mesos  a favor del dret a decidir ara es troba en un gran atzucac quan veu que se li dóna la possibilitat d’exercir aquest dret però sense que se l’hagi tingut en compte a l’hora de redactar-ne el qüestionari.

El debat serà intens en els propers mesos. El PP farà el que pugui per impedir que es dugui a terme la consulta, però ho té magre davant les institucions internacionals ja que el mateix any que Catalunya vol votar ho farà Escòcia i el govern britànic no ha tingut problemes en permetre als ciutadans a escollir el seu futur. A Escòcia votaran els escocesos i amb una sola pregunta ben clara sobre si volen o no la independència; el que passa és que les opcions ara estan molt equilibrades i tant pot guanyar el Sí com el No i el govern britànic pot i vol treballar els propers mesos en aconseguir que el Regne continuï ben unit.

En canvi a Espanya comencen negant el dret a decidir,  creuen que els catalans no hem de poder manifestar el que volem ser en el futur i això treu credibilitat als seus arguments ja que s’enroquen amb arguments amb poca consistència democràtica. Quan diuen que en realitat a Catalunya no es vol la independència que tot plegat és una criaturada dels quatre partits, el que han de fer és promoure que es faci la consulta per demostrar que ells tenen raó. Si amenacen, critiquen o rebutgen la consulta, el que fan és anar en contra del dret d’uns ciutadans a decidir sobre un tema que els afecta.
I això a nivell internacional és força indefensable des d’un punt de vista democràtic. La reacció immediata del govern de Rajoy ha estat negar el dret als ciutadans de Catalunya; però en els propers deu mesos sap que haurà de trobar una sortida que no empitjori la ja baixa puntuació democràtica espanyol a nivell internacional. L’opció d’acceptar la consulta i treballar pel No de fet ja s’ha començat a manifestar atesa la virulència dels mitjans estatals quan manipulen enquestes per intentar fer veure que els catalans estan contra la independència.

Aquest 2014 serà important i transcendent per a Catalunya; el seny, les ganes de diàleg i el sentit democràtic que han presidit les actuacions fetes fins ara s’haurà de mantenir tot i les dificultats; els ciutadans hem sortit al carrer quan ha calgut i hem marcat el camí als polítics per arribar fins  a la situació actual.

Ara caldrà mantenir aquest suport inalterable fins  aconseguir el que desitgem: expressar-nos democràticament i en llibertat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article