La gran Diada

Editorial



L’estiu que hauria pogut ser el d’un any en el que tema a ocupar les portades i el debat al carrer fos la manca de temperatures i condicions meteorològiques adequades al que comunament entenem com a tal per l’estació de l’any, s’ha vingut trasbalsat -i de quina manera!- per una notícia que ha commogut la vida política catalana amb una barreja d’incredulitat, indignació i fins i tot tristesa. L’anunci fet pel que fou president de la Generalitat durant 24 anys, Jordi Pujol Soley, de que tenia diners no declarats en un «paradís fiscal» i el reguitzell de notícies posteriors sobre les fortunes acumulades de manera irregular per uns quants dels germans Pujol Ferrusola, fills de l’expresident de la Generalitat, han convertit aquest estiu en aquell que en el futur es recordarà com aquell en el que en Pujol va deixar de ser un dels símbols intocables del país.

El trasbals ha estat generalitzat perquè, tot i els esquitxos que ja avançaven que la família tenia alguns plats bruts per netejar, poca get sospitava que el mateix president hagués estat artífex d’un presumpte delicte fiscal, que durant prop de quaranta anys no es va encarregar de resoldre. Les properes setmanes poden ser molt difícils no només per l’entorn de l’expresident sinó per tot el país, que ha vist com aquesta notícia arribava just en les setmanes anteriors a un moment clau de la seva història, quan es prepara un onze de setembre que ha de tornar a ser històric de cares al 9 de novembre quan està previst que es vagi a votar per decidir la independència de Catalunya.
Més enllà del desànim o el desconcert que el cas Pujol pot despertar en el ciutadà, els catalans no podem oblidar la importància d’aquestes dues cites i la necessitat de desvincular l'acció reprovable d'una persona, del sentiment de la majoria de catalans i catalanes que volen anar a votar el proper 9 de novembre per decidir el seu futur.

Per això la diada de l’11 de setembre d’enguany és tan important per al futur de Catalunya. Cal tenir present que les manifestacions dels darrers anys van ser elements claus per canviar el camí que feia el país i que la força del poble va fer canviar el ritme de funcionament de les nostres institucions i allò que anomenen full de ruta.
Tenim tres cites imprescindibles per entendre el canvi del país. Com a resposta a una sentència del constitucional, el 10 de juliol de 2010 Òmnium Cultural va organitzar la manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» que fou la més multitudinària de la història de Catalunya. Va aplegar cap 1,5 milions de persones, sent un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.

L’onze de setembre de 2012 la manifestació dels ciutadans sota el lema «Catalunya nou estat d’Europa» va servir per canviar les prioritats del govern del país que va entendre que més enllà d’un pacte fiscal els catalans teníem clar que amb Espanya el camí s’havia trencat, havíem d’anar més enllà i sortint al carrer vam reclamar la independència i la possibilitat de poder decidir el nostre futur.

Al 2013 la  gran Via Catalana, una mobilització inèdita a Europa i la gran repercussió mediàtica que va tenir a tot el món van fer avançar el procés de manera decidida i va esperonar la majoria de forces polítiques a decidir la pregunta i concretar la data de la consulta. Va ser una resposta decidida del govern d’Artur Mas i les altres forces (ERC, CUP, ICV) que donen suport a la consulta per avançar en un camí que està marcant el poble i en el que el govern hi té un paper fonamental per canalitzar la voluntat popular.
La manifestació d’enguany, que vol formar una immensa V en el cor de Barcelona, ha de tornar a ser un èxit; més enllà del desencís que pugui existir per determinats entrebancs actuals, els catalans i catalanes hem de tenir clar que estem a la recta final d’un procés que ens ha de portar ala possibilitat de decidir el nostre futur i calque fem aquest penúltim esforç per deixar clar a tothom (govern català, estat espanyol i tot el món) que Catalunya vol votar i vol decidir lliurement el seu futur. ha de quedar clar que volem manifestar de manera democràtica com ha de ser el futur i que només volem que la democràcia sigui el valor màxim a l’hora de plantejar aquest futur.
Si l’onze de setembre els catalans i catalanes demostrem que volem votar i ho fem de forma convincent s’haurà superat un gran obstacle, ja que els arguments contra la possibilitat legal de votar quedaran desvirtuats davant la certesa que només hi ha una voluntat de determinats polítics de no deixar exercir drets democràtics; i amb el país al darrere, el nostre govern ha de continuar essent valent i tirar endavant fins a la gran cita del 9 de novembre.

Ara més que mai, depèn de nosaltres i de la nostra resposta l’11 de setembre; a Barcelona i a Cassà.
Si fem d’aquesta data una altra gran manifestació històrica, tindrem el futur a les nostres mans; no ho podem desaprofitar.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article