Primer contacte

Editorial



El nou Ajuntament ha començat a treballar; el 13 de juny, amb el ple de constitució del nou consistori de Cassà es va encetar un nou període de la via municipal que vindrà marcat per la recuperació, per primer cop en vuit anys de la majoria absoluta d’un grup polític al nostre consistori. Esquerra Republicana tindrà majoria absoluta cosa que no havia passat en els darrers quatre anys quan CiU va estar al govern amb sis de tretze regidors i en el període anterior marcat per una moció de censura en un consistori amb quatre forces polítiques diferents.

Una majori absoluta té avantatges i desavantatges tant per als propi govern municipal com per a la població en general i cal  esperar que en els propers quatre anys els tretze regidors municipals tinguin present què significa la majoria absoluta i la sàpiguen administrar correctament.
Per començar cal tenir present que aquesta majoria absoluta s’ha aconseguit per només cinc vots de diferència i com deia el portaveu de CiU Rober Mundet, això pràcticament significa que hi ha un empat tècnic. Vist des de fora es podria dir que el poble està dividit entre els que voldrien que governés CiU i els que optarien per ERC. A l’hora de comptar els vots l’opció d’ERC ha estat la vencedora i les normes electorals són les que han permès que hi hagi aquesta majoria, tan ajustada com es vulgui, però majoria al cap i a la fi.

Quins són els perills que pot comportar aquesta situació? El primer i més important és que els que ostenten el major nombre de vots s’oblidin dels que s’han quedat a un pas de l’alcaldia. I no només s’oblidin dels sis regidors de CiU sinó de la meitat de votants que els van donar suport. A més, una postura de prepotència en aquesta situació pot provocar una resposta igualment contraproduent de l’oposició que seria la de rebutjar per principi qualsevol iniciativa que sorgís de l’equip de govern.  O sigui que el millor seria intentar avançar en un precari equilibri, que garanteixi que les postures de l’equip de govern gaudeixen del mínim consens entre tots els regidors per aconseguir una estabilitat que permeti avançar en unes línies bàsiques de progrés locals que segurament comparteixen tots els grups municipals.

De moment l’equip de govern ja ha deixat clar que aniran en solitari, que volen tirar endavant el seu programa electoral i en la primera sessió plenària ja hem tingut un exemple de cap on poden evolucionar les actuacions d’uns i altres. Evidentment que només portem uns dies del nou govern i que el canvi s’ha de pair per totes bandes, i que encara és aviat però el fet que els regidors de CiU votessin en contra de la primera proposta seriosa del nou govern per avançar en l’acompliment del seu programa electoral no sembla que sigui un bon inici de camí per avançar junts els propers quatre anys.

CiU va optar per abstenir-se en la majoria de temes del primer ple i ho  va raonar-ho dient que com que no havien participat en l’elaboració de les propostes difícilment s’hi podien posar a favor o en contra. L’abstenció és una bona opció quan no es pot donar suport a una proposta però tampoc no s’hi vol estar manifestament en contra.

Però els regidors de CiU sí que van votar clarament  en contra a la proposta de l’equip de govern de contractar una persona responsable de la comunicació de l’Ajuntament. El que era una mancança evident de l’Ajuntament, detectada i molts de cops  lamentada per l’anterior govern municipal (de CiU), de sobte deixa de ser una necessitat i passa a ser despesa supèrflua que ells s’haguessin estalviat. Tant en el debat electoral com en les propostes presentades per tots els grups abans de les eleccions es va palesar que Cassà havia patit un certa desacceleració i que una de les maneres de reprendre el bon ritme era impulsant el coneixement d’allò que és i d’allò que es fa a Cassà. Potser el cap de comunicació funcionarà més bé o més malament o hi ha altres alternatives, però la proposta d’ERC directament anava dirigida a millorar el conjunt de la població. Amb el vot en contra de CiU se li ha donat un caire partidista que costarà de trencar.

ERC va deixar clar que el cap de comunicació no ha de ser del partit sinó el de tot el poble; a CiU dubten d’aquesta intenció i hi voten en contra. O uns no s’han explicat bé o els altres no els han volgut entendre. No és un bon inici. Afortunadament queden quatre anys per anar aprenent dels errors.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article