Dues dones de Cassà que ja han superat els noranta anys d'edat, la Lola Basart i la Lola Ors, van ser les principals protagonistes de la setena xerrada del cicle "I després de la guerra, què?" celebrada ahir al Casal de Jubilats, sota l'organització de l'Arxiu Municipal.

La conferenciant del tema "Les dones del franquisme” va ser Eva Pinyol i Llésera, llicenciada en Antropologia social i cultural per la Universitat de Barcelona i fotògrafa titulada per l'Institut d'Estudis fotogràfics de Catalunya. És autora del Museu de la Dona de Tossa i col·laboradora habitual de la revista Gavarres, sempre amb perfils dedicats a Dones de Tossa. Durant la seva xerrada va recordar que als anys del franquisme la població espanyola es comptava aproximadament per igual entre dones i homes. Tanmateix, però només un dels grups era considerat responsable de bens i persones. Les dones, malgrat ser adultes, mai aconseguien la majoria d'edat, ni social ni legalment i sempre necessitaven el permís dels pares, marit o els fills per poder exercir els seus drets.

Eva Pinyol considerà que “la nostra presència en el món, com a dones, arrossega una llarga trajectòria. En algun moment de la història de la Humanitat vàrem deixar de ser tractades com a persones per començar a ser-ho com a dones, un tret diferencial que generalment ha perjudicat la nostra vida. Les nostres àvies, conscients d'aquest fet, han mirat de dignificar el nostre gènere tant com han pogut. És el nostre deure aprendre d'elles i continuar fent camí”. Així, en la xerrada a banda de posar diferents exemples de normatives i lleis que  limitaven el paper de les dones, va projectar un vídeo en el que les dones cassanenques Lola Basart i Lola Ors explicaven diferents records de la seva infància i joventut deixant patent els treballs que van fer per tirar endavant la família, una de les tasques essencials -i gairebé exclusives de les dones  durant els llargs anys de la postguerra.