Activitats del mes de desembre

per Col·legi La Salle

Entitat

 Des de primers de desembre, al col·legi La Salle  teníem el  pessebre i l’arbre nadalenc posats al passadís. Un arbre molt original, fet amb oueres pintades de color verd que formen les branques i un pessebre que enguany vam voler que fos diferent del que fèiem els últims anys: algunes capses de cartró enganxades a la paret amb figures de plastilina, que van fer els alumnes de P5,  que representen diverses escenes del pessebre feien patxoca de veritat!

Rebem els patges reials.


 Des de primers de desembre, al col·legi La Salle  teníem el  pessebre i l’arbre nadalenc posats al passadís. Un arbre molt original, fet amb oueres pintades de color verd que formen les branques i un pessebre que enguany vam voler que fos diferent del que fèiem els últims anys: algunes capses de cartró enganxades a la paret amb figures de plastilina, que van fer els alumnes de P5,  que representen diverses escenes del pessebre feien patxoca de veritat!

Rebem els patges reials...
Encara que ja sabien que venien a la tarda, els nervis de l’arribada dels patges es van deixar sentir des de bon matí. Les senyoretes havien preparat a la sala polivalent uns seients ben escaients i prou nobles per a la vinguda de tan importants personatges.
A les tres de la tarda, tots més puntuals que mai, cap a la classe per buscar les pancartes de benvinguda i anar a esperar  els patges del Reis, que aquest any foren dos de molt simpàtics i enrotllats. Un dels patges, amb una guitarra i tot, ens va cantar cançons i i ens va alegrar una bona estona.  Després, d’un en un, la mainada va anar passant a recollir un caramel i a explicar com s’havien portat a l’escola i a casa durant tot  l’any.
No hi ha cap dubte que és un dia il·lusionant per a tots. Només calia mirar les cares per veure-hi reflectida tota la il·lusió del món.
 
... i fem cagar el tió
Ja acostuma a ser una tradició que l’últim dia del trimestre els alumnes del Parvulari vinguin a l’escola amb indumentària ben adient per a l’ocasió, de pastors i pastoretes. Quan els veus junts, per grups, de veritat que fan patxoca!
És hora doncs de fer cagar el Tió; per cert, molt ben alimentat de fa dies. Per grups reduïts de classe van passant i cantant les cançons que els han ensenyat les senyoretes; piquen damunt el tronc, alguns amb fortes bastonades, per tal que sigui ben generós. 
Fins i tot les senyoretes ho fan. Alguna, diguem-ho també, acostuma a  picar més fort, no sigui que el Tió no se’n recordi i la deixi sense res.
Al final tothom ha estat obsequiat. Malgrat que el Tió ja deu tenir uns quants anys, l’aparença continua essent molt semblant a la que tenia de jove. És ben bé que per a ell no passen els anys. I a més continua essent ben generós. Per molts anys!
 
El pessebre vivent
El dia 20 de desembre tots els voluntaris de 3r, 4t, 5è i 6è de primària vam fer el Pessebre Vivent a tot el pati de l’escola la Salle. Ens vam separar en diferents quadre, entre els quals, la representació del Naixement, dels Tres Reis, la Sagrada Família, el mercat amb els animals, l’infern, els oficis, l’Anunciació als pastors, la cova, l’Anunciació a la Verge Maria i els àngels.
Hi va venir molta gent i havies d’anar fent un circuit per poder-ho veure tot. En alguns llocs ens trobàvem col·lapsats, de tanta gent que hi havia. Vam estar una hora interpretant els papers respectius. Alguns cuidaven els animals, d’altres feien diferents oficis, d’altres feien cagar el Tió…
Van venir molts coneguts, familiars i exalumnes de La Salle.
Quan finalment es va acabar la representació, vam fer una gran xocolatada per als participants i els visitants. Ens vam divertir molt interpretant aquells personatges, amb una roba semblant a la que portaven i a les accions que feien.
 
Jinli Huertas i Clàudia Rebugent/ 6èB

 
Celebració del Nadal
Avui és dia 21 de desembre. Solstici d’hivern. Solstici de què? Primer dia de vacances de Nadal, deuen pensar els alumnes! És una data assenyalada per molts motius. El que ara ens interessa és que hem arribat a la fi de les classes del primer trimestre. I per això en donem gràcies amb una celebració a l’església, amb pregàries, lectures, cants..., i silencis. Un bon còctel per reflexionar sobre com portem les nostres vides (el curs acadèmic inclòs), i per anar-hi fent retocs (petits o grans, depenent de cadascú) que ens ajudin a millorar-la. Donem les gràcies una vegada més a mossèn Enric per poder comptar-hi. I mireu si n’és d’especial aquest dia que, si esteu llegint aquestes ratlles, allò de la fi del món, o de la humanitat, que deien els maies, res de res. Esperem, doncs, poder fer una altra celebració quan acabem el segon trimestre, i una altra a final de curs.
 
Els 35ens Pastorets
Han estat especials, sens dubte. Els primers sense el mestre Rossell, l’autèntica ànima d’aquest espectacle. Felicitats als cantaires de 4t d’ESO per la peça que li van dedicar. I també a en Lluquet i a en Rovelló pel seu diàleg inicial. Sort que la Montserrat, que l’ha rellevat (de fet des de fa ja uns quants anys), hi dedica moltes hores i ho fa molt bé. Darrere, hi té un equip tant de germans com de pares i mares, mestres, personal no docent de l’escola i exalumnes que col·laboren en el que poden. I també ho fan molt i molt bé! Impossible citar noms perquè ens en deixaríem. El que sí que podem esmentar són les tasques (i també ens en deixarem i per això demanem disculpes), i així molts us hi sentireu identificats; a tots, el nostre agraïment. I també al públic, que sabem que gaudeix, i ens n’alegrem. I a l’Ajuntament, i als dimonis grossos (un amb més de vint-i-cinc anys al peu del canó) i el seu seguici. Algunes de les tasques són: la publicitat de l’acte, la burocràcia (permisos...), la confecció i venda d’entrades, les adap-tacions i retocs als guions dels personat-ges —aquí sí que citarem, amb el permís dels altres, el germà Salvador—, el mun-tatge musical (algunes edicions amb mú-sics en viu, professionals, i d’altres, com aquesta, amb alumnes i mestres..., també igual de professionals!), l’ornamentació de l’escenari, el vestuari que cal repassar (els nostres actors creixen) i tenir a punt, el muntatge de so i llum, el dels decorats (que bé que van les forques dels dimonis quan se n’encalla algun, eh Albert?, i que perilloses que són les escales mal po-sades sobretot quan et cauen al da-munt amb el que hi estava enfilat inclòs, eh Josep M.?), la tasca d’obrir i tancar el teló, és a dir, les cortines (aquesta és de bon fer i, en una ocasió, no va costar gens!). Perquè el teló, senzillament, no hi va haver manera que es tanqués: va quedar encallat i sort en vam tenir que s’encallà en la posició d’obertura..., la vigilància dels actors dins i fora l’escenari (calmant-los els nervis, animant-los i felicitant-los), amb corredisses perquè sempre en falta algun, o algun que no hi és i resulta que ja hi era, o surten a l’escenari amb el rellotge o les sabates posades, o amb el mòbil que provoca interferències... També hem d’esmentar el maquillatge i els decorats (tenim mestres i mames que són verdaderes artistes!), la vigilància —força ingrata— dels diferents espais, la reparació de tot allò (rats penats, bambolines...) que d’un any a l’altre es fa malbé, etc. Ah! I després del muntatge, el desmuntatge, ja!, que també porta molta feina! I el transport. Però sempre, com dèiem abans, hi ha qui col·labora. I amb una bona coordinació, que hi és,  les tasques s’enllesteixen millor. 
Els temps canvien i en la representació d’enguany hi heu pogut observar novetats: els decorats s’han digitalitzat. De només tres o quatre que hi havia hem passat a deu o dotze. Els tramoistes ho han agraït: s’ha acabat allò de pujar-los i baixar-los i lligar-los perquè no caiguin..., a la llum d’una llanterna. Tot va avançant i aquí també es nota. Malgrat tot, hi ha coses que perduraran sempre, com són la il·lusió, els nervis, els encerts, els errors, els oblits..., però sobretot el record inesborrable de qui un dia, ja fa uns quants anys, ho va iniciar. Siguis on siguis, un cop més, gràcies, mestre. No t’oblidem ni ho farem mai.
 
Loteria de Nadal
Ens ha tocat la petita! Més val això que res. El número 24981, posat a la venda per l’escola, ha resultat agraciat amb un dels premis petits, aquells de «duro per pesseta» que dèiem abans. Felicitats a tothom qui en tingui.  Segurament que, en el millor dels casos, haurà ajudat a re-cuperar la inversió feta en aquesta rifa. I poqueta cosa més. I encara gràcies! En una altra ocasió parlarem de la no paga de Nadal. O no. No val la pena. Salut tinguem! 
 
Resultat de l’auditoria
Comentàvem en el darrer número de la revista que estàvem a l’espera dels resultats de l’empresa EDUQATIA per a la renovació de la ISO 9001-2008. Doncs bé, podem estar contents perquè no ens han trobat cap no-conformitat, però sí que ens han fet algun suggeriment, com modificar algun model d’acta, buscar ítems per valo-rar les actituds, consensuar un guió per a  les entrevistes amb les famílies... Detalls que, sumats uns amb els altres, ens han de conduir a una millora progressiva en la nostra acció educativa. Podem estar con-tents però hem de seguir al peu del canó.
 
Campanya del quilo 2012
Una nova edició del nostre particular recapte ens portà a aquest gest que anomenen «Campanya del Quilo» i que duguérem a terme des del dilluns dia 10 de desembre fins al divendres 14. La llista, el calendari i les quantitats recollides foren els  següents: 
Dilluns, 10: llenties, 54 kg; llet, 174 l; gel de bany i xampú, 37 l; arròs, 61 kg. Dimarts, 11: oli, 29 l; farina, 61 kg; torrons, 48 teules; galetes, 11 capses. Dimecres,12: llaunes de conserva (sardines o tonyina o pinya o préssec en almívar), 168; sucre, 39 kg; Nocilla o xocolata, 54 pots. Dijous, 13: xocolata en pols, 30 kg; pasta, 43 kg. Divendres, 14: cigrons, 27 kg; detergent o sabó per a la roba. 13 l; neules o polvorons, 30 capses. Altres, 19 (verdura, salsa de tomata, sal, mongetes...)
Agraïm a totes les famílies que hi participàreu la vostra aportació, i també la col·laboració dels alumnes de 4t d’ESO a l’hora de classificar i empaquetar els productes recollits. El total, 898 elements, està molt i molt bé! També recaptàrem 67,81 euros, que serviren per comprar aquells productes dels quals hi havia menys quantitat. Estem segurs de poder-hi tornar l’any que ve, tant si hi ha crisi com si no, ja que la generositat sabem que està per sobre d’aquestes circumstàncies. Moltes gràcies a tots! 
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article