Ha arribat l'hora del relleu

per IES

Entitat

Aquest any toca nou nomenament de director i per tant de l’equip directiu corresponent. En Climent ja havia anunciat en el claustre del mes de novembre que no pensava presentar-se de nou perquè, tot i que ha estat una experiència positiva a títol personal, 8 anys en el càrrec ja són prous. Ara, en acabar el curs, ens diu el següent:
«-Després de deu anys com a director de l’IES de Cassà, ha arribat el moment de deixar pas a noves iniciatives i a altres idees i projectes.

Aquest any toca nou nomenament de director i per tant de l’equip directiu corresponent. En Climent ja havia anunciat en el claustre del mes de novembre que no pensava presentar-se de nou perquè, tot i que ha estat una experiència positiva a títol personal, 8 anys en el càrrec ja són prous. Ara, en acabar el curs, ens diu el següent:
«-Després de deu anys com a director de l’IES de Cassà, ha arribat el moment de deixar pas a noves iniciatives i a altres idees i projectes. Haig de dir que ha estat un privilegi haver pogut participar en la tasca de naixement, creixement i consolidació de l’Institut. I és que des del 1988, en que vam començar amb 59 alumnes i cinc professors a l’edifici de correus, fins haver tingut uns 700 estudiants i 60 professors en uns espais magnífics, hem recorregut un camí llarg i molt engrescador. El millor resultat d’aquesta tasca han estat milers de nois i noies amb els que hem conviscut, amb qui hem compartit anhels i il·lusions i que s’han esforçat fins a tenir èxits en la seva vida acadèmica, professional o social. A tots, l’enhorabona!

Sobretot, però, voldria agrair la col.laboració de tota la comunitat educativa, en primer lloc als estudiants, que són els que fan viu i donen sentit al nostre Centre; després a tot el professorat, que amb la seva tasca diària, anònima i discreta són els artífex dels èxits de l’IES; també als pares, mares i famílies, així com a l’AMPA, que han aportat suport i col.laboració incondicional a la gestió del Centre; a les persones de secretaria i consergeria, que sempre m’han ajudat amb amabilitat i diligència; a les senyores de la neteja, que cada dia reben les aules com camps de batalla i ens les tornen netes i endreçades; a psicòlegs, logopedes, personal del menjador i professionals diversos que fan possible el funcionament a ple rendiment de l’Institut. No puc oblidar tampoc a tots els membres dels dos equips directius amb que he tingut el goig de treballar ni tots els coordinadors que han dedicat temps i esforç en benefici dels alumnes.

Per acabar, haig de dir que sempre he trobat una col.laboració total en tots els centres educatius de la zona, tant d’educació infantil, com primària o secundària, en el patronat La Salle, en els diferents Ajuntaments, en les entitats locals i en tot el poble de Cassà.
A tots moltes gràcies per la col.laboració i afecte que m’heu demostrat.»
Climent Frigola i Darder


Juntament amb en Climent també cessen dels càrrecs corresponents, en Joaquim Nadal (secretari), la Núria Hernández (coordinadora Pedagògica) i en Pere Fanals (cap d’estudis). A tots ells moltes gràcies per la vocació i voluntat demostrades durant tots aquests anys.
La nova Junta, començarà oficialment l’1 de Juliol però ja es coordina de fa temps amb l’actual. Quan un grup de persones es presenta per a fer aquesta tasca vol dir que hi ha ganes, i això és molt important si es vol assumir el comandament de la «nau», ja que demana esforç i no és fàcil. Ara, el que correspon és expressar tots els ànims i els millors desitjos al nou equip per a dur a terme el projecte de funcionament que ens varen presentar el passat 27 de febrer comptant clar, amb la col·laboració de tots.
De moment els delegats de 1r d’ESO ja han anat a les escoles de Riudellots i Puig d’Arques a parlar de com els va l’Institut als alumnes de sisè. D’altra banda, la LOE contempla canvis en els currículums i estructura dels cursos d’ESO i Batxillerat, donant un marge de la nova organització a decidir per cada centre. Ha costat una mica però ja ens hem posat d’acord en els itineraris que podran seguir els nostres alumnes a quart d’ESO i també en l’estructura «definitiva» del nou batxillerat.

Els nostres delegats
De fet a segon de Batxillerat, aquest any més que la figura tradicional de delegat hi ha hagut implicació de tots. S’han repartit la feina. Tot i així es pot parlar de tres persones que, d’alguna manera, consten com a representants.
La Berta, entusiasta entomòloga, especialista des de fa molts anys en escarabats, ens diu que el seu futur és viure el present al cent per cent. Això vol dir saber realitzar-se diàriament, es tracti d’un dia de feina, festiu o el que sigui. Aquesta noia té tots els sentits connectats i està al cas de tot. A casa seva no tenen televisor (no el necessiten), i es veu ben capaç de prescindir de tanta internetitis. Vol marxa, i vol tornar a Barcelona per a estudiar carrera. Tot just fa quatre anys que en va marxar per viure a Llagostera. Ha viscut intensament aquests dos anys a l’IES i els recordarà sempre. S’ho ha passat fantàstic, encara que no hagi tinguts massa temps per anar al cinema o al teatre. La seva obra preferida és «per davant i per darrera» i les pel.lícules que més li han agradat ens cita «mi vida sin mi» i «Billy Elliot».
A l’Omar Arbila, de segon B, li hem fet una petita entrevista per a conèixer-lo un xic més, i l’ha contestada tan bé que la reproduïm integrament:
PERSPECTIVES DE FUTUR
M’agradaria, en un futur no molt llunyà, poder treballar d’infermer però abans cal anar a estudiar a la universitat. Per això em faria molt feliç aprovar la selectivitat i poder fer aquesta carrera.
MÚSICA PREFERIDA
A mi m’agrada tot tipus de música menys el reggeaton, i si tingués que dir algun cantant en concret aquest seria l’Antonio Orozco.
COM VEUS UN MÓN SENSE INFORMÀTICA? T’HI SABRIES ACOSTUMAR?
Home, un món sense informàtica és difícil de concebre actualment, ja que gaire bé tot funciona amb ordinadors i Internet. Veig difícil que pugui adaptar-me a un món sense informàtica però no es pas impossible, el que passa es que tindria de fer un gran esforç.
QUINA ÉS LA DARRERA OBRA DE TEATRE (O DE CINEMA) QUE HAS ANAT A VEURE?
La última obra de teatre que he anat a veure és el musical, «Cabaret», i la darrera pel·lícula al cinema «Soy Leyenda».
COM ET PENSES MUNTAR ELS ANYS D’UNIVERSITAT?
Doncs, la veritat és que no ho sé encara. M’agradaria estudiar pels matins i poder treballar les tardes, però ho veig molt difícil.
PENSES TREBALLAR D’ALGUNA COSA PER FER DINERS?
Oi tan que sí, ja que no puc dependre sempre dels pares i sempre és bo que un tingui els seus propis ingressos. El que passa és que encara no tinc clar on fer-ho.
LLOC DE NAIXEMENT? ON VIUS?
Jo vaig néixer a la ciutat de Tànger al Marroc. Quan jo tenia tres anys vàrem desplaçar-nos a s’Agaró, després a Llagostera i ara, finalment, a Cassà de la Selva.
AMB QUINA SENSACIÓ DEIXES L’ INSTITUT?
La primera impressió que sento en deixar l’Institut és la de felicitat i d’eufòria, però no ben bé. Porto aquí a l’ institut 6 anys i, vulguis que no, el trobaré a faltar ja que ha estat com una segona casa on he viscut grans experiències, amb molt bona companyia i on he aprés molt. Per això no tot és sentiment de felicitat el deixar l’Institut i en part hem sento trist. Crec que se’m farà difícil passar d’alumne a ex-alumne.
QUÈ LI DIRIES A UN ALUMNE DE 12 ANYS QUE COMENCÉS ARA A ESTUDIAR A L’ IES DE CASSÀ?
Li diria una cosa ben clara, que els anys a l’Institut passen sense adonar-te’n, i que els gaudeixi al màxim. Val la pena seguir estudiant, que no es limiti a fer només el graduat. Si pot, que estudiï el batxillerat en aquest centre.
I, l’Aina Basart Casellas ens ha dit que el seu principal objectiu és el de ser feliç, ja veurem com però ho te clar. De moment pensa instal·lar-se a Girona per estudiar, quan acabi el Batxillerat, allò que li agradi i li permeti fruir del que pugui aprendre immersa de ple en l’ambient universitari. Clar que tot això val calers, i com que vol començar a estalviar, si tot va com ella espera, aquest any treballarà al Casal d’estiu.
Recorda que quan fa sis anys va començar a estudiar a l’Institut la varen rebre molt bé. Ara deixa el centre amb nostàlgia però necessita canvis i veure coses noves. El que segur que continuarà fent és escoltar molta música, de tota mena: rumbes, també rock transgressiu, una mica de reggae i un polsim d’ska.
Infermeria al centre. Servei de consulta
La Montse Ferré és la infermera que aquest any ha vingut cada dijous a l’Institut per atendre les qüestions mèdiques que puguin interessar els alumnes de Cassà. Aquesta «consultoria» és fruit de l’interès de les conselleries de Sanitat i d’Educació, per apropar el Servei d’atenció mèdica als adolescents, ja que s’ha detectat el poc que freqüenten els CAPs, a partir dels 16 anys, –què és quan deixen el servei de pedriatria-, per poder informar-se de temes tant necessaris de conèixer com els efectes de les drogues, aspectes relacionats amb sexualitat i el tema de la bulímia o de l’anorèxia.
Des del mes d’octubre ha estat oferint entrevistes a tots aquells alumnes que ho han demanat, tant per iniciativa pròpia com recomanada des de la seva tutoria, cada dijous al matí. En la major part dels casos, la mateixa Montse ha resolt la qüestió i en d’altres, ha preferit canalitzar la consulta als centres o metges especialitzats corresponents. Aquest any, també ha realitzat xerrades a diversos cursos com Esmorzar bé, el Bulling,...
I durant l’estiu, a aprendre idiomes
A principis del més de maig, l’IES va seleccionar la Marta Segura per presentar-la a la al Concurs The Fonix, de llengua anglesa, que convoca el Departament d’Ensenyament. Després ha estat de nou seleccionada, juntament amb altres participants de diversos instituts, a partir de la realització d’una prova a l’UDG (Montilivi). El dia 31 de maig, va anar a Barcelona a fer una darrera prova de la qual se’n sabrà el resultat a principis de la segona setmana de juny. El primer premi consisteix en una estada a Anglaterra de 15 dies, aquestes vacances. Si la Marta el guanya es passarà un estiu per a recordar.
Doncs sí, perquè la Clara Trallero, la Maria Calderó i la Marta Segura han aconseguit beca per passar 15 dies a França, aquest mes de juliol, i estudiar francès. Ens estem referim al Projecte Orator de la Generalitat de Catalunya.
Éxit en el Concurs «Fem matemàtiques»
Efectivament, ja en parlàvem en la darrera crònica. Faltava fer-se encara la fase final, a la qual havien arribat dos alumnes del nostre centre (l’Eudald Romo i en Joan Crous). La fase final va tenir lloc el passat 17 de maig a l’IES Cendrassos (Figueres), amb una participació de 23 candidats en el nivell de segon d’ESO. El primer premi en categoria individual se’l va endur l’Eudald de manera que ara pot participar a l’Olimpíada matemàtica, a nivell de tot l’Estat espanyol, que properament es farà a Múrcia. Per la seva banda, en Joan tampoc es va quedar curt, doncs en la modalitat per equips (formats per alumnes de diversos centres) va quedar també com a primer classificat.
Sortida de 1r d’ESO a Banyoles
Dimarts 13 de maig, els alumnes de 1r d’ESO van anar a l’estany de Banyoles. Què hi varen anar a fer?. Ens ho conte l’Àlvar Araque, que és valencià, ensenya anglès i estudia grec modern:
«Doncs a traure el màxim profit d’aquest espai natural. El temps amenaçava de llançar per terra l’excursió, però finalment va concedir moltes hores de sol i va fer que algú tornara a casa amb més color del compte.
La jornada va començar ben aviat: cap a les 10 del matí havíem pres contacte amb les instal·lacions del Club Nàutic (vestidors, zona de gespa, bar i terrassa) i va ser aleshores quan el cap de l’activitat, Pere Boada, va manar que els alumnes es dividiren en quatre grups d’unes quinze persones.
Dos d’aquests grups van marxar a fer una volta a peu pel camí que voreja el llac. Imagineu-vos-ho: sol, molta verdor i la companyia dels amics de classe. Immillorable? Segons com... La fortuna d’aquests alumnes encara va ser major perquè Martí, un altre dels professors acompanyants, havia convidat «Varro», amic seu i bon coneixedor de les llegendes que envolten aquell paratge banyolí. Bromes per ací, historietes per allà, l’hora i mitja de passeig va transcórrer en un tres i no res. Els altres dos grups, tot s’ha de dir, no van passar-s’ho pitjor, eh?
D’una banda hi havia els barquers. Una desena llarga de nois i noies va ajustar-se l’armilla salvavides i, després d’una breu lliçó sobre el maneig del rem, van llançar-se a la descoberta de les ribes del llac de l’aigua estant. N’hi havia de més i de menys agraciats en l’art de navegar, però la bona veritat és que tothom va fer el recorregut posant-hi esforç i molta empenta. El senyor monitor, mentrestant, vigilava tota l’estona de prop, però a bord d’una comodíssima barca motoritzada. Que injusta és la vida...
Per altra banda hi havia els futbolistes i les equilibristes. Eren futbolistes aquells que van agafar una pilota i, sense pensar-s’ho dues vegades, van improvisar un partidet de futbol en la zona de gespa vora l’aigua. Equilibristes, aquelles que, sense pensar-s’ho tampoc gaire, van estendre dues tovalloles com a catifa i van construir sòlides torres humanes. Furqui les fotografiava i Àlvar, l’últim dels professors, mirava l’espectacle entre gol i gol.
Quan tothom hagué tastat cadascun del tres circuits (camí, barca i gespa) i, fins i tot, la gelor de l’aigua de l’estany, va arribar l’hora de seure a dinar. Havíem dut el menjar de casa i el vam liquidar en l’àrea verda de davant del llac. Va ser ràpid. Després, com que la sobretaula era lliure, alguns van anar a jugar a la pilota, d’altres, a banyar-se i, els que no volien més guerra, van limitar-se a xerrar amb els amics.
A les cinc, just quan el cel va decidir deixar de ser benèvol amb nosaltres, vam arreplegar-ho tot per tornar a casa. Furqui va insistir a no deixar restes del nostre pas per l’espai que ens havia acollit. Al final, ens vam acomiadar de les instal·lacions del Club Nàutic (vestidors, zona de gespa, bar i terrassa) amb la tranquil·litat de saber que tot quedava igual. Bé; igual, igual, no: aquell lloc havia tingut la sort de rebre un grup meravellós de nois i noies de 1r d’ESO.»
Activitats del Crèdit de Síntesi
Per mantenir un enfocament holístic en l’educació ambiental dels alumnes de primer, a part de conèixer els ecosistemes i els problemes actuals del medi, s’ha treballat també com les persones podem realitzar la nostra activitat mirant de no posar en perill l’equilibri ecològic en l’eliminació de residus, en l’ús de l’energia, etc. En aquesta línia s’ha presentat a l’IES una exposició itinerant sobre les Vies Verdes que tenim instaurades al país. Es tracta d’itineraris pensats per a ser transitats amb bicicleta, que en molts casos corresponen a l’antic trajecte que seguia el tren Olot-Girona-Sant Feliu, que ofereixen un gran atractiu.
2n d’ESO: sortida a Perpinyà alumnes de francès
A les acaballes d’aquest passat més de maig l’Emma Pagès, l’Àlvar Araque i en Joan Adroher, van acompanyar els alumnes de segon que fan francès a la Catalunya Nord, on ja sabeu que es parla el Francès. Sortida d’un dia molt esperada pels alumnes que així han pogut comprovar els avenços assolits en la matèria sobre el terreny: França!. Ens ho expliquen la Laura Vilà de 2nB, i la Carla Matilla i la Sheila Garcia de 2nC:
«El dia 26 de maig els alumnes de 2n ESO del crèdit variable de francès vam anar a visitar la ciutat de Perpinyà. Vam arribar després de gairebé dues hores de viatge. Un cop allà, els professors ens van repartir en dos grups. El primer va començar amb la visita al Castellet i després gaudiren d’una estona lliure per passejar i dinar. Els de l’altre grup van fer a l’inrevés, primer se’ls va deixar una estoneta lliure i, a continuació, van entrar al Castellet.
Havent dinat, tornàrem a agafar l’autocar per anar al palau dels Reis de Mallorca, ja que està situat lluny del centre de la vila. Un guia, ens va acompanyar per tot el palau explicant algunes de les seves curiositats. Les explicacions ens les va fer en francès i, malgrat el poc temps que fa que estudiem aquest idioma, ho vam entendre gairebé tot. Bé, si teníem dificultats la nostra professora ens ho traduïa.
En acabar la darrera visita, vam descansar una mica estirats a la gespa i, al voltant de les cinc, vàrem pujar de nou a l’autocar per tornar a casa.
Ha estat una ex-cursió molt diferent de les altres, ja que era un altre país i, a més, hem escoltat i intentat parlar un altre idioma»
Visita a la Girona Medieval
Programada pel departament de Socials, i acompanyats per l’Elcira Roma, la Mariona Bardier, l’Eva Rocas i en Joan Adroher, tots els de segon d’ESO van anar a Girona a veure art romànic i Gòtic. Es van ficar per Sant Pere de Galligans, la catedral, el Museu d’art i pels banys àrabs. Com que va coincidir amb les exposicions de flors, hi havia molta gent i algun grup no va tenir possibilitat de visitar els banys àrabs per culpa de les terribles cues que es van formar a mig matí. Però tot va anar bé, doncs en el temps lliure, qui va voler, tingué a l’abast una mostra botànica d’excepció.
Col.laboració artística
Dirigit pel departament d’Educació Visual i Plàstica s’han fet uns murals, ben grossos i vistosos, que es van penjar la Plaça de la Coma, coincidint amb la Festa Major de Cassà, a fi de celebrar el 25è Aniversari del concurs de Pintura sobre l’Asfalt. Per confeccionar el format definitiu, un dimecres a la tarda, a les 3, es van trobar una bona colla de nois i noies armats amb pinzells i pintures. Van ocupar tota l’entrada i els passadissos més amples de l’Institut, tots per terra i, sota l’atenta mirada de la Cristina i de la Furqui varen fer la feina. El resultat, ja ho veieu, maquíssim. La iniciativa havia sorgit del propi Ajuntament i clar, els/les artistes del centre s’hi van apuntar a ulls clucs.
Comiat de la promoció de Batxillerat
Organitzat per l’Ajuntament de Cassà i el propi IES, va tenir lloc al teatre Puig d’Arques, el dia 29 de maig, l’acte de comiat dels alumnes que aquest any han fet 2n de Batxillerat.
Puntualment a les 8 del vespre va obrir l’acte el director de l’IES, en Climent Frigola. Després van seguir molts altres parlaments. Tothom parlava! l’alcalde, el regidor d’educació, el director de la Salle,...
La Dolors Grau, que és l’arxivera, va presentar l’edició publicada d’Els molins de vent de Cassà, treball de recerca que va resultar guanyador l’any passat, obra d’Adrià Bosch. I és clar, el xicot també va haver de parlar.
El president de l’AMPA, va fer entrega de la beca que l’associació concedeix anualment (aquesta n’és la quarta edició) per a estudiar anglès al Regne Unit. Aquest any n’ha sortit premiada la Carolina Kidd, sí, sí! aquella noia uruguaiana tant dolça que va venir a Cassà quan tenia 14 anys. Felicitats.
El Premi de Treballs de Recerca del Batxillerat, que l’Ajuntament atorga anualment, ha estat per «Cuines de Cassà» d’Àlber Fernández, o sigui que l’any que ve el veurem publicat. Va ser lliurat per en Carles Casanova i Martí, el nou alcalde.
L’acte es va acabar amb l’entrega de l’orla de la promoció a tots els alumnes que aquest any acaben el batxillerat, i també d’una magnífica bossa-cartera com a regal de record.
Més tard, ja fosc, professors i alumnes van fer el ja tradicional sopar, aquesta vegada a l’Hotel Carlemany. Tothom més mudat que mai, tant professors com alumnes.
L’àpat va consistir en una Amanida de Llagostins per començar. De segon Secret de Porc Ibèric amb Carxofa i per postres Maduixes amb crema de Xocolata blanca i amorenes. Tampoc va faltar el cava, cafè i un brindis a la salut de tothom.
Sortida a Sant Feliu de Guíxols
El departament d’Educació física havia programat ja fa bastant de temps anar a practicar esports aquàtics al cor de la Costa Brava. Així, sota la batuta ferma d’en Josep Carrillo, els dies 26 i 27 de maig, els alumnes de 3C, i 3B/3A respectivament, varen fruir d’una experiència inoblidable amb bon temps pels primers i amb amenaça de pluja pels altres. L’autocar els va deixar a la Conca i, seguint el camí de ronda s’arribaren fins a Sant Feliu, fent parada a s’Agaró per esmorzar (i algú es va banyar). Després de dinar, de la una fins a les quatre practicaren Vòlei platja, Windsurfing, Caiac i Vela.
Teatre a l’escola de primària: un conte per menuts
Dimecres 28 de maig a les 3 de la tarda la LLuïsa Vera, es va animar, amb dues vailetes de primer d’ESO, a anar a fer teatre, tot explicant un conte, als petits del Puig d’Arques. Una manera divertida de practicar l’expressió oral. I ho van fer bé, bé del tot. Els hem dit que ens ho expliquin elles mateixes! Au, Araceli Ferrer i Sílvia Delgado, digueu el que vareu fer:
«Som unes alumnes de 1r d’ESO, l’Araceli i la Sílvia , vam preparar un conte amb la psicopedagoga, la Lluïsa Vera, per anar a explicar-lo al CEIP Puig d’Arques. Vam començar agafant un llibre força gruixut de contes que ens va portar la Lluïsa i vam triar el conte que ens va agradar més, «Els cignes salvatges». La Lluïsa va fer els dibuixos i nosaltres els anàvem pintant un per un a poc a poc. Després els vam plastificar. Li vam demanar ajuda a les nostres conserges de l’IES i quan tot ja va estar a punt vam fer els assaigs, vam fer uns 4 assaigs i amb la Lluïsa ens hem trobat diferents vegades perquè ella ens feia tot un seguiment , a part de la preparació del conte, a mi m’ha anat bé per no parlar tant accelerada i vocalitzar millor . Amb l’Araceli ha treballat altres coses. Quan ja ho teníem tot ben après va anar al bar a dinar un entrepà (era el mateix dia de la representació del conte). Quan vam acabar de l’entrepà (ben tipes per cert) vam ficar les coses dins al cotxe de la Lluïsa i cap al CEIP Puig d’Arques. Vam anar a explicar el conte a l’aula de ciències (que el dia abans de la representació vam anar a veure-la totes tres per conèixer i saber on explicaríem el conte. Ens la va ensenyar el director, Josep Bofill). Vam fer representacions a P3 i a P4. Ens ho vam passar pipa.»
Taller de cuines del món
Els alumnes de l’aula d’acollida no paren. Ara han fet de cuiners i el resultat ha estat de totes totes excel·lent. Fixeu-vos el que ens explica l’Elizabeth Herrera de 1rA:
«La setmana del 12 al 16 de maig vam organitzar un taller de cuines del món amb els alumnes de l’aula d’acollida. Durant la setmana vam buscar receptes per internet d’arreu del món i les vam recopilar. El divendres 16 de maig cada alumne va cuinar un plat típic del seu país d’origen i vam procedir a la degustació de cada plat. Els alumnes i algun professor voluntari vam omplir una enquesta sobre els gustos que hi apreciàvem i també vam puntuar els plats participants de 0 a 10. Molts plats van rebre la puntuació màxima. Ens vam llepar els dits i ens ho vam passar molt bé!»


 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article