La Salander, en Vidal Quadras i Gibraltar

Periodista

Sóc periodista si bé només n'exerceixo a mitja jornada. Fa 15 anys que sóc director de Llumiguia i a partir d'ara també portaré el timó del cassadigital.cat. M'apassiona la fotografia i el meu poble, Cassà. Potser per això m'agrada donar suport a totes els entitats que puc...

Ja està. Ha valgut la pena, No ha decebut. Millor que els dos primers. 850 pàgines que es fan curtes. Les primeres tres-centes serveixen per anar-te posant a tot i les cinc-cents finals per no quedar-te enganxat , sense poder tancar el llibre ates l’originalitat i l’interès de la trama. Estic parlant del llibre d’aquest Sant Joan, La reina al palau dels corrents d’aire (per cert d’on ve aquest títol?)

L’Stieg Larsson (al cel sia) ens ha portat una nova obra mestra en l’art de distreure, entretenir, apassionar i enxampar el lector amb la tercera, i en principi darrera,part de la seva trilogia Millenium.

Ja està. Ha valgut la pena, No ha decebut. Millor que els dos primers. 850 pàgines que es fan curtes. Les primeres tres-centes serveixen per anar-te posant a tot i les cinc-cents finals per no quedar-te enganxat , sense poder tancar el llibre ates l’originalitat i l’interès de la trama. Estic parlant del llibre d’aquest Sant Joan, La reina al palau dels corrents d’aire (per cert d’on ve aquest títol?)

L’Stieg Larsson (al cel sia) ens ha portat una nova obra mestra en l’art de distreure, entretenir, apassionar i enxampar el lector amb la tercera, i en principi darrera,part de la seva trilogia Millenium. Per als que ens agrada aquest tipus de literatura no hi ha dubte que trobarem a faltar les aparicions a les llibreries d’aquest autor, com ens vam haver de conformar amb la desaparició de la Higsmith, i ens haurem de consolar amb les que afortunadament encara ens acompnayen d’en Mankell, la Donna Leon, en Caminelli, la Sue Grafton...

No voldria parlar de literatura ni de novel•la negra sinó d’un detall del darrer llibre d’en Larsson. Concretament en un apartat d’un cert contingut polític relacionat amb l’estat espanyol que de moment encara no he vist que s’hagi reflectit als diaris de Madrid, però suposo que en sentirem a parlar.

La Lisbeth Salander, protagonista del llibre, pels que hagin seguit els títols anteriors, ja saben que té alguns afers a Gibraltar, i per això en un moment determinat d’aquest volum es desplaça al penyal i, a banda d’anar a veure els micos, elucubra sobre l’status d’aquest territori. I la Salander (o en Larsson) reflexiona amb lucidesa quan valora que com pot Espanya reclamar amb tanta insistència els seus drets sobre Gibraltar quan simultàniament no vol ni sentir a parlar sobre la realitat marroquí de Ceuta. Aquesta obvietat està expressada amb aires d‘ingenuïtat per una persona que nord enllà no pot entendre la tossuderia d’Espanya a reivindicar el penyal sense tenir en compte els drets que poden tenir altres nacions sobre el seu territori.

Avui he sentit per la ràdio que uns amics d’en Vidal Quadras han presentat una denúncia contra els impulsors als xiulets al Rei durant la final de la Copa. Sensacional. A tots els que van xiular que els posin a la presó. O millor, que aprofitin el mateix estadi, i hi facin un concert en favor de la llibertat d’expressió.

I a aquest senyor en Larsson que li faran? No el denunciaran, encara que ja estigui mort? O encara millor, perquè no prohibeixen els seus llibres? Suposo que diran que està desinformat i que no és el mateix Gibraltar que Ceuta, etc etc. i al final suposo que faran servir el que ja ens va dir fa uns anys quan l’afer dels papers de Salamanca, que el dret de conquesta també compta... Però consola que des de Suècia hi hagi gent que vegi les coses com alguns del sud...