La venjança és un plat que es serveix fred...

Periodista

Sóc periodista si bé només n'exerceixo a mitja jornada. Fa 15 anys que sóc director de Llumiguia i a partir d'ara també portaré el timó del cassadigital.cat. M'apassiona la fotografia i el meu poble, Cassà. Potser per això m'agrada donar suport a totes els entitats que puc...


.... i es menja a poc a poc. Fem una mica d'història...

El tres de març de 1980 (sí, ja fa trenta anys) a l’Ajuntament de Cassà es va debatre una moció de censura contra la que en aquells moments era l’alcaldessa de Cassà, M. Dolors Godoy (UDC), que governava des de feia poc menys d’un any arran dels resultats de les eleccions del 1979. En principi el pacte entre CiU (cinc regidors) i els Centristes de Catalunya (dos regidors) havia donat l’alcaldia a la representant de CiU tot i que la llista més votada, la del PSC, s’havia quedat a un grapat de vots d’obtenir la majoria absoluta.


.... i es menja a poc a poc. Fem una mica d'història...

El tres de març de 1980 (sí, ja fa trenta anys) a l’Ajuntament de Cassà es va debatre una moció de censura contra la que en aquells moments era l’alcaldessa de Cassà, M. Dolors Godoy (UDC), que governava des de feia poc menys d’un any arran dels resultats de les eleccions del 1979. En principi el pacte entre CiU (cinc regidors) i els Centristes de Catalunya (dos regidors) havia donat l’alcaldia a la representant de CiU tot i que la llista més votada, la del PSC, s’havia quedat a un grapat de vots d’obtenir la majoria absoluta.
Aquell primer govern de la democràcia restaurada va tenir una vida força complicada i amb diverses atzagaiades, la més important de les quals va ser la moció de censura esmentada. La van presentar els sis regidors socialistes (encapçalats per Leandre Bertran) i un regidor del grup de Centristes: el cap de llista, Jordi Dalmau. Amb les matemàtiques a la mà, tenien assegurat el triomf i el relleu a l’alcaldia, ja que tenien set vots a favor. Es va celebrar el ple, a porta tancada –quan l’ajuntament encara era a la plaça de la Coma–, i en sortir de la sessió es va confirmar el que estava previst: sis vots donaven suport a l’alcaldessa i set en demanaven la dimissió.
Fa trenta anys la regulació de les actuacions municipals no era l’actual i, malgrat aquesta decisió de la majoria de regidors, l’alcaldessa de CiU va poder continuar en el càrrec fins al final del mandat, si bé després ja no es va tornar a presentar com a cap de llista de CiU. El camí d'aquell govern no fou fàcil amb dimissions, relleus, canvis...
Han passat trenta anys i al llarg d’aquests anys en diverses ocasions des de les files socialistes s’ha recordat aquella moció no aplicada com a exemple d’incompliment de la democràcia a la vida local. I es veu que aquesta era una espina que tenien ben clavada, ja que ara, trenta anys després, han tingut l’ocasió de desbancar dels seus llocs (més que res honorífics, tot cal dir-ho) dos dels principals responsables que el PSC no assolís l’alcaldia de Cassà el 1980. Els dos regidors del PSC que ara són a l’Ajuntament –no sabem si de manera conscient i voluntària, o simplement perquè la situació els hi ha portat– van aconseguir imposar la seva voluntat per evitar que M. Dolors Godoy fos escollida jutgessa de pau substituta i també perquè Anna M. Pagès fos la nova jutgessa de pau del poble.
No ho havia comentat: el regidor del grup de Centristes de Catalunya que va mantenir el seu suport a M. Dolors Godoy i que probablement va ser clau per mantenir-la a l’alcaldia era Josep Uñó i Cabot, l’altre candidat a jutge de pau.
Una frase cèlebre atribuïda a Brutus quan estava assassinant Juli César diu que «la venjança és un plat que es menja fred». I en aquest cas sí que es pot dir que han trigat trenta anys a poder assaborir aquesta dolçor de la venjança, si bé el resultat ha estat molt menys espectacular del que havia estat el motiu inicial.
Ara, que també pot ser que la imatge que il·lustra l’article –d’ara fa trenta anys– no tingui res a veure amb les eleccions a jutge i substitut i que la casualitat hagi provocat aquesta coincidència, aquesta possibiltat que s'ha ofert amb safata als regidors dels PSC que, a més, ha comptat amb el suport dels regidors d’ERC, de poder passar comptes d'uns fets passats trenta anys enrere.
Potser sí que ha estat l'atzar i ningú no hi pensava en l'any 1980 i potser fins i tot hi havia qui ignorava el que havia passat. Potser és que sóc una mica mal pensat, ves per on.