L'home del polo de Leacril

Periodista

Sóc periodista si bé només n'exerceixo a mitja jornada. Fa 15 anys que sóc director de Llumiguia i a partir d'ara també portaré el timó del cassadigital.cat. M'apassiona la fotografia i el meu poble, Cassà. Potser per això m'agrada donar suport a totes els entitats que puc...

Tinc un record d'infantesa, com el del gust de les madalenes de Proust, que està fixat en el tacte delicat i aspre al mateix temps, curiós i un xic inaguantable, d'uns jerseis de punt de fibra sintètica que es deien de Leacril i que durant uns anys es van posar de moda.

No sé si encara se'n fan de polos de Leacril però ahir vaig veure un home per la tele que em va fer l'efecte que en portava un. Era l'entrenador del Madrid, Jose Mourinho, que amb aquell polo de color marrò fosc em ve recordar la meva infantesa i els polos de Leacril que feien molt bonic, que no s'havien de planxar mai, però que al final del dia et deixaven la pell ultrasensible.

Tinc un record d'infantesa, com el del gust de les madalenes de Proust, que està fixat en el tacte delicat i aspre al mateix temps, curiós i un xic inaguantable, d'uns jerseis de punt de fibra sintètica que es deien de Leacril i que durant uns anys es van posar de moda.

No sé si encara se'n fan de polos de Leacril però ahir vaig veure un home per la tele que em va fer l'efecte que en portava un. Era l'entrenador del Madrid, Jose Mourinho, que amb aquell polo de color marrò fosc em ve recordar la meva infantesa i els polos de Leacril que feien molt bonic, que no s'havien de planxar mai, però que al final del dia et deixaven la pell ultrasensible. Em sembla que el Leacril no era gaire natural i veig que encara se'n fan peces a Itàlia.

Tinc un altre record més recent d'un partit de futbol del Cassà, de regional, en el que una d'aquelles picabaralles que passen al final del partit un tècnic d'un equip va anar per darrera d'un de l'altre i li va posar el dit a l'ull igual cm va fer en Mourinho ahir al vespre. L'efecte d'aquesta "brometa" tan clàssica al futbol és que quan es gira l'agredit no sap que l'ha tocat i pot fotre plantofada a qui sigui. Això es fa en el futbol de categories regionals, que difícilment ningú et podrà recriminar el que has fet, però en el cas de Mourinho hi ha una quants aspectes patètics i que posen en mal lloc la seva reputació com a persona i com a representant d'un club de categoria mundial.

En primer lloc l'acció. És una enrabiada de nen petit, de tècnic de segona regional i ha de saber controlar els seus instints que per això i altres coses el paguen.

Després, pensar que ho pot fer perquè ningú no el veurà. No ho sap que hi ha desenes de càmeres captant-ho tot i que la seva imatge serà internacional?
Va ser fruit d'una escalfada de cap? o ja ho tenia previst?

En tercer lloc la seva actitud de negar-ho tot i fer veure que no sap a qui li ha posat el dit.

El seu menysteniment vers una persona que ocupa precisament un càrrec que ell mateix havia ocupat al Barça...

La seva incapacitat de reconèixer la culpa i demanar disculpes..

La seva arrogància inveterada fins i tot angoixant...

Veure en Mourinho responent els periodistes després del partit d'ahir em va fer sentir malament, perquè vaig veure que l'entrenador del Madrid s'ho passava malament; per mi, la culpa la té el jersei de Leacril que portava en Mourinho, li picava, el posava nerviós i va acabar rebent el primer que passava per allà, en Tito Vilanova.

Al Madrid tenen mala peça al teler i la única solució és fer fora un senyor que els dóna tan mala imatge al món, o canviar el tipus de polos que porta...