La llengua i la República Catalana

LA DEPENDÈNCIA POLÍTICA RESPECTE D’ESPANYA és la causa principal de la situació social de la llengua catalana, que queda relegada a funcions subordinades en la majoria dels àmbits d’ús. Aquesta dependència política és també la que ha generat l’anomenat “bilingüisme unilateral”, tot preservant la població d’orígen immigrant espanyol de qualsevol mena de catalanització.

DISPOSAR D’UN ESTAT PROPI permetria normalitzar l’ús de la llengua catalana i dur a terme polítiques culturals i lingüístiques més intenses i coherents per fer que el català esdevingui la llengua general de relació social. Tambéhauria d'acabar tenint un efecte positiu d'impuls sobre la resta de països de parla catalana.

SOM UNA NACIÓ EUROPEA AMB MÉS DE MIL ANYS D’ANTIGUITAT que, per tant, ha produït una important cultura material i intel·lectual vehiculada amb una llengua pròpia. La societat catalana, formada a través d’importants aportacions de diferents onades d’immigració a través dels segles, és un exemple d’integració social i nacional que s’ha gestat en condicions molt difícils i que pot aportar, per aquest fet, coneixements importants arreu del món en defensa de la pròpia identitat i de la gestió de la diversitat.

SOLS L’ESTAT PROPI GARANTIRÀ QUE LA LLENGUA CATALANA OCUPI EL LLOC QUE LI CORRESPON, tant en els àmbits d’ús quotidià, com a nivell internacional, tal com ho fan les altres llengües normalitzades socialment.

MULTILINGÜISME: que s'incorpori al procés constituent la voluntat d'articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social, amb totes les mesures necessàries per a garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d'un país normal, també pel que fa a la llengua.