Infraestructures demencials

Agafeu-vos fort al seient i llegiu la noticia de fa pocs dies: l’Estat espanyol rescatarà les vuit autopistes radials de Madrid per manca de rendibilitat. Cost: 5.500 M d’euros. Per què cal rescatar-les? Perquè són ruïnoses, tenint present que circulen paral·leles a autovies gratuïtes. I per què les van construir? Com deia el recent Premi Nobel, “això, amic meu, només ho sap el vent”, si bé un altre cantant més nostrat deia “investigueu els qui en treuen profit”. Com que no són inútils el que cal pensar és que ho van fer per beneficiar algú. Favor per favor.

I això només és el cas més recent. Recordeu el rescat de l’empresa de la plataforma Castor? La broma, terratrèmols a part, ens costarà 1.350 M d’euros, a pagar amb el rebut del gas durant 30 anys.

I just ara, el rescat de la constructora del túnel de l’AVE sota els Pirineus: uns 500 M d’euros. Per cert, com l’anterior, empresa de l’ínclit Florentino, l’amo de la llotja del Bernabéu. Això sí que és un bon empresari: beneficis assegurats, socialització de les pèrdues. 

Heu sentit a parlar de l’estació de l’AVE que es farà en un poble de 26 habitants de la província de Lleó, amb un cost de 4,2 M d’euros? I casos més antics com la supressió de línies d’AVE amb una mitjana d’ocupació de nou viatgers per dia, en què l’explotació sortia més cara que traslladar-los en limusina? Demencial.

Per no parlar de l’aeroport de Castelló. I del de Puertollano, usat, diuen, pels convidats a les caceres reials i que avui en dia ja no és operatiu.

I tot això qui ho paga? Doncs els de sempre, els que no poden escapar-se de pagar impostos i patir retallades. I els seus fills I néts: tot això son herències amb projecció de futur.

Parlem d’Endesa? Mentre els governants espanyols van impedir que Endesa fos catalana i van preferir que el capital fos de fora de l’Estat espanyol, hem vist que exministres de tots colors engreixen el seu consell d'administració amb uns sous astronòmics. I tots recordem el galdós servei que Endesa prestà al nostre país arran de les nevades de fa ben pocs anys, que manifestaren la desastrosa inversió al territori d'aquesta empresa, que serveix els seus interessos enlloc de servir la ciutadania. Parlem de la MAT o línia de molt alta tensió? A qui serveix, a nosaltres o als grans oligopolis? Què hi hem pogut dir i fer?

Parlem de carreteres? La Nacional II al seu pas per les comarques gironines porta anys empantanegada, per desídia del Ministerio de Fomento, la qual cosa només fa que causar accidents, molèsties i pèrdues econòmiques. Això sí, tenim una fantàstica autopista que ens creua des dels anys 70 del segle passat, que seguim pagant, sense cap alternativa real per viatjar al sud del país, i que també encareix des de sempre el transport de les nostres empreses i les fa menys competitives: així hem de crear feina? 

I si parlem de trens... Les obres de l’estació de l’AVE de Girona l’esmentat Ministerio les va deixar tan mal acabades que, com recordareu, en un dia de pluges les vies es van convertir en uns canals com els de Venècia. Igualment s’ha denunciat la falta de les mesures de seguretat adequades en els túnels al seu pas per Girona. I per rematar-ho, l’Ajuntament de Girona s’ha hagut de fer càrrec de les obres per endreçar els entorns de l’estació de Girona, perquè Adif se n’ha desentès. I què més dir de Rodalies?...

Per tot això, i per moltes altres raons, i tenint en compte que el problema és estructural, de concepció de l’estat i no depèn de quin partit governi a Madrid, necessitem la República catalana. Només sent un estat independent podrem gestionar tots els nostres recursos, decidir les nostres prioritats i així defensar millor tots els ciutadans de Catalunya.