Editorial

És ambiciós, potser a voltes una mica irreal i en algunes ocasions ja veurem en què acaba la carta als Reis feta per l'equip de govern, però com a mínim ja gaudim d'un primer treball per començar a pensar què ha de tenir el Cassà dels pròxims anys.

El Pla d'Equipaments presentat per l'equip de govern de l'Ajuntament de Cassà és un eina de treball per als pròxims mesos i per als pròxims anys que pot servir per clarificar cap a on ha d'anar el poble i quines són les prioritats que caldrà atendre.

Tot i que la presentació del pla va oferir alguna sorpresa en el contingut conjunt de l'estudi no hi ha grans projectes innovadors o inesperats. Més aviat ha predominat l'esperit de recollir les iniciatives de possible execució en els propers anys, així com les expectatives generades en els darrers mesos, i igualment estudiar les possibles mancances que ens caldrà resoldre de manera més imminent per garantir el creixement de Cassà amb els serveis adequats i d'una manera sostenible i equilibrada.

El Pla d'equipaments ara ha de passar per un procés de participació ciutadana que ha de ser molt curós i al mateix temps prou àgil per evitar que aturi el projecte endegat amb la redacció inicial.i aconseguir que hi hagi les aportacions necessàries per tirar endavant de manera efectiva en el futur.

Hi ha projectes que evidentment pocs canvis podran patir com ara la construcció del CEIP Aldric que no depèn tant de la gestió municipal com de la voluntat del govern de Catalunya, però n'hi ha d'altres que poden generar un debat molt interessant i fer implicar diferents grups ciutadans en la seva elaboració definitiva.

Possiblement l'element més polèmic serà el Centre d'Arts Escèniques que el govern municipal vol ubicar a la nau polivalent. No hi ha dubte que per a algunes activitats -les més sorolloses- pot ser el lloc adequat, però per a la majoria de cassanencs, el desplaçament al polígon pot ser un problema afegit que pot minvar les possibilitats d'ús del nou equipament i més si s'hi volen fer activitats per a totes les edats com teatre o dansa. El desplaçament és un problema afegit que cal tenir en compte i serà complicat fer entendre als ciutadans que el millor és efectuar aquest desplaçament (gairebé obligat en cotxe) per una activitat que es podria desenvolupar molt millor en un local cèntric.

Altrament, el govern d'ERC, el PSC i l'Alternativa tenen clar que no volen sentir a parlar d'invertir en locals no públics. Ni el Centre Recreatiu ni el Casal Familiar, dos espais absolutament desaprofitats al centre del poble, no mereixen la seva atenció i per això no entren al Pla d'Equipaments.

Ha estat una decisió dràstica que potser caldrà reestudiar en el futur, ja que molts serveis que actualment són públics van originar-se en locals privats: la Sala Galà, el mateix can Trinxeria que ara es vol restaurar, o la seu de l'Ajuntament de Can Nadal, van sorgir de la necessitat d'aprofitar uns espais importants, amb personalitat, encara que no eren de titularitat pública. Cal valorar acuradament si en el futur pla d'equipaments definitiu de Cassà no seria convenient ser realistes i incloure-hi tots aquells espais que són susceptibles de generar servei públic en el futur.

Encara que només sigui com hipòtesi.