Editorial

Els pressupostos presentats per l’equip de govern per a l’any 2009 sorprenen inicialment per un factor destacat: són els més grans de la història de l’Ajuntament de Cassà i es proposen per un any en el que la crisi econòmica segurament arribarà al seu punt més crucial amb les dificultats de tots tipus que això pot comportar.

La primera consideració que cal tenir present és que bona part d’aquest pressupost, la meitat, es destina a inversions i que es preveu que la piscina coberta sigui el plat fort d’aquest capítol.
O sigui que no es tracta d’una aposta del nou equip de govern sinó una necessitat de tirar endavant un projecte antic, mitjanament consensuat i compromès per l’anterior consistori municipal, de CiU.
Per tant, era una necessitat que havia d’assumir inexcusablement el govern tripartit actual (ERC+PSC+l’Alternativa).

Una altra cosa és que davant el compromís de la despesa que suposaria la nova piscina a més s’inclogués en el pressupost un seguit de noves inversions que són les que d’alguna manera es poden qualificar com a iniciatives reals del govern municipal.
És una postura lògica que es vulgui donar una línia pròpia a l’activitat municipal i d’aquí que, en la seva proposta de pressupost, els regidors vulguin incloure-hi aquelles necessitats que també consideren que s’han de resoldre de manera imminent.

Tot plegat fa que el pressupost del 2009 preocupi pel que pot representar d’hipotecar el futur i també per la capacitat de gestionar una inversió tan alta. I més que ho és encara si tenim en compte els 1,6 milions d’euros que s’invertiran fora de pressupost en el nou pavelló esportiu que es construirà amb les aportacions dels fons estatal extraordinari.

La preocupació és si ara és el moment d’endeutar-nos, qui acabarà assumint aquesta despesa tan extraordinària i si el poble està capacitat per fer-ho en aquests moments.
Ja sabem que la situació econòmica general no és l’òptima per des del govern (local i estatal) es té clar que aquesta crisi no ha de impedir que es generi ocupació i riquesa des de les administracions.
Per això que l’endeutament municipal es podria considerar com una manera de donar un impuls a l’economia local per alleugerir el s efectes de la crisi.

Està clar que l’endeutament ara pot afectar al futur de les inversions del poble, però aquesta decisió no s’ha pres en els pressupostos del 2009 sinó quan es va decidir construir una piscina coberta que recordem costava prop de sis milions d’euros.

En el cas de la piscina l’objectiu municipal és que surti a meitat de preu amb la qual cosa com a mínim aquest endeutament es reduirà de les butxaques dels cassanencs.

Una altra cosa que cal tenir present que l’alcalde va deixar lar que el pressupost és una eina de treball i de previsió i que no era obligat tirar endavant totes les inversions que s’hi reflectien amb la qual cosa deixava la porta oberta a un endeutament més lleuger si no es podien assumir tots els projectes.

Un darrer aspecte que sobta en els pressupostos és la voluntat de reduir despeses de manteniment i conservació de la via pública o dels edificis municipals. Una proposta agosarada i que evidentment serà impopular. No ho veuran amb bons ulls els responsables de mantenir en bon estat aquests edificis, places i carrers ni els ciutadans que n’han de fer ús que a ben segur notaran aquestes deficiències. El compromís de l’equip de govern és assegurar una bona gestió i el repte que es planteja és demostrar que hi ha altres maneres de conservar la casa sense necessitat de gastar-hi tant i mantenint-la en bon estat.

D’aquí uns mesos en parlarem de si ho han aconseguit.