El dimarts 3 de març la consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya Meritxell Budó va rebre una delegació de periodistes d’alguns mitjans associats a l’ACPC per parlar del Projecte País Viu que el Govern va engegar el passat estiu. Us oferim un extracte de l'entrevista: 

Expliqui’ns d’una forma senzilla en què consisteix el Projecte País Viu.

 El Projecte de País Viu consisteix en una estratègia del Govern per treballar de la mà del territori per evitar el despoblament i l’envelliment del món rural, així com la concentració de persones a les metròpolis . Volem generar una estratègia que doti de les eines necessàries a cadascun dels territoris perquè tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida allà on ha nascut i no hagi de marxar.

Amb les dades constatem que hi ha certes comarques amb un despoblament important; o municipis amb un gran envelliment, cosa que genera conseqüències com el tancament d’escoles o centres hospitalaris. Des del Govern volem, en la mesura del que sigui possible, revertir aquestes situacions. Però no volem fer-ho amb mesures pensades des d’un despatx de Barcelona sinó que conjuntament amb el territori; ja sigui els ajuntaments o els agent socials i econòmics de la zona. Ja que cada territori té la seva realitat i per tant s’ha de fer a mida.

Quins actors en prendran part?

La part política hi ha de ser: els ajuntaments, i els Consells Comarcals, però acompanyats de la Societat Civil, és a dir tots els actors que tenen alguna cosa dir en cadascun dels territoris.

 En quines comarques s’ha implementat ja País Viu?

Hem començat a Terra Alta, Ribera d’Ebre, el Pallars Subirà i l’Alt Urgell. En aquestes comarques tot just hem constituït les comissions Inter-departamentals, ja que des del Govern entenem que no només s’ha d’implicar el Departament de Presidència, sinó que tots els departaments -de forma transversal i coordinats des de presidència- han de poder interaccionar des del territori.

Penseu que això es va iniciar l’estiu passat en aquestes quatre comarques perquè eren les que tenien un risc de despoblació més imputant, i ara estem ja en una segona onada. Ara treballem amb les Garrigues i el Ripollès. I segurament després vindran el Priorat i el Berguedà. De fet, ara comença a ser ja una demanada per part del territori.

Pel que han detectat, té més a veure en un desenvolupament d’infraestructures clàssiques (tren, carreteres, etc.) o més aviat fer arribar el món 2.0 com la fibra òptica?

Crec que és tot plegat. S’han de millorar les infraestructures però sobretot ens trobem que ens demanen la connectivitat per poder desenvolupar negocis; la fibra òptica. En aquest moment encara hi ha 13 capitals de comarca que no tenen la connexió de fibra òptica, i des del Govern treballem perquè aquest 2020 totes les capitals de comarques tinguin Fibra òptica; i al 2023 tots els municipis de més de 50 habitants tinguin ja tota la connectivitat. Per exemple, a la Conca de Barberà, ens hem trobat que hi ha molts indrets on no hi ha connectivitat ni tan sols de telèfon, i molts menys d’internet, i hem trobat casos de persones que volen muntar un turisme rural i no poden perquè avui en dia les reserves arriben totes via on-line.

Quin paper pot jugar la premsa comarcal en la implementació de País Viu?

La Premsa comarcal pot donar a conèixer aquest plans. La premsa generalista parla de coses molt distintes. Però si tu vols saber què passa al teu municipi, o al poble del costat, t’has de remetre a la premsa comarcal. El premsa local és important a l’hora de generar opinió i participar en aquesta transformació del territori. Des del moment que volem que aquest projecte sigui bilateral, Generalitat i territori, tots els agents del territori són importantíssims; i dintre d’ells la premsa comarcal.

 Hi ha diners assignats a aquests plans per a cada comarca?

 Ara no hi ha una xifra assignada; el que hi ha és tota una sèrie de decisions polítiques amb un pressupost al darrera que poblament formarà part de tot el que s’ha de fer per realitzar aquesta transformació. Per exemple si abans parlàvem de fibra òptica, doncs la Generalitat té un pressupost de 45 ME per Fibra Óptica a tot el territori. I si el que cal és carreteres, doncs també hi ha un pressupost per a carreteres. No és com un PUOSC, en el qual, per exemple, aquest 2020, començarà a fer-se efectiu amb una dotació de 250ME, i cada poble podia presentar el seu projecte, i si un municipi tenia menys de 5.000 habitants tenia un PUOSC addicional. Però es dóna el cas que això també pot formar part del País Viu, perquè aquestes accions estan pensades per poder transformar els municipis. Quan tinguem la diagnosi de quines accions s’han de dur a terme podrem parlar de pressupost.