El poema del diumenge
Silenci
SILENCI
Callar,
escoltar,
amb un silenci fet oïda
sentir, en la intimitat,,
ço que em demana la vida
i que tant poc he escoltat.
Què? Treballar,
no renunciar
a una vida estressada
sens temps per mirar l’entorn
fruint la bellesa amagada
en cada racó del món.
Oh no! Sentir,
gaudir,
d’ocells cantant pel jardí,
d’eixa nova primavera
que amb flors diu: “ja sóc aquí!”
deixant el fred endarrere.
Sí: fruir
i agrair
abraçades compartides,
amistats que hem retrobat,
alegries mai sentides,
amor rebut i donat.
Això
– amb emoció-
sens paraules he escoltat
quan per aïllar-me del món
el seu brogit he apagat
fent silenci al meu entorn.
M. DOLORS GODOY ROTLLENS

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari