SOLS AMB POESIA

Tot allò que el meu cor sent

sols sé dir-ho amb poesia:

tot allò que em diu el vent

o d’un ocell el bell cant

quan se m’apropa volant

i em saluda amb alegria!

La blavor pura del cel

i aquelles nits lluminoses

per la llum de cada estel.

I aquell va i ve de la mar

que els meus peus ve a besar

amb onades amoroses.

Un jardí curull de flors

que als sentits fan estremir

d’enveja als grans pintors!

Abelles d’ales daurades

bevent-ne assedegades

per fer-ne un dolç elixir.

Copsar del vent el murmuri

com d’una flauta encantada,

convertit en un popurri

de notes extravagants,

de notes sempre canviants

d’una escala inacabada.

Com és pot parlar d’això

si no és amb poesia?

Poesia, somni, cançó.

La vivència del que es sent,

pau i goig pel sentiment

que sense ells es moriria.

La poesia existeix!

Em fa viure una energia

que sense ella defalleix.

Tot es fa goig i és cançó,

tot em provoca emoció.

Com t’estimo poesia!

M. DOLORS GODOY ROTLLENS