La poesia del diumenge
AVUI
De fulles verdes murmuri
quan les mou el ventijol,
alegre i joiós popurri
del cant dels ocells en vol,
consol de cansades oïdes
per la mala informació,
picabaralles mentides,
imposicions i opressió
d’un govern que no governa
perquè ha perdut el timó
però usa la frase eterna:
“O obeïu o a la presó!”
Com fer front a aquest futur
que mirem amb ulls plorosos
i ens diuen que serà dur
(menys pels rics i poderosos)?
Hi ha hagut molta amargura
i molts han quedat enrere
però el temps no es detura
i ha tornat la primavera.
Sols la natura ens convida
a no oblidar la bellesa
que hi ha on hi ha vida,
que hi ha en la naturalesa.
Que quan ens venci el neguit
cerquem entorn l’alegria
de veure estels en la nit
de fruir del dia a dia,
de mantenir l’ànim ferm.
La vida no s’ha acabat
i, poc a poc, reviurem
sens plorar pel temps passat.
M. DOLORS GODOY ROTLLENS

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari