DESESPERANÇA (Als companys presos i exiliats)

La meva esperança era vela inflada

avançant confiada enmig l’oceà.

Sota la carícia de la marinada

vogava i vogava mar i mar enllà.

La meva esperança, com un ocellet,

volava contenta malgrat el cel gris

i estenent les ales, de plomatge net,

emprenent el vol xisclava feliç.

La meva esperança, igual que aigua clara,

saltava joiosa des del brollador

que hi ha en mon cor i que mai no para

de córrer alegre, vibrant, triomfador!

La meva esperança, on m’emmirallava,

tenia brunyida i brillant claredat

que sempre a mirar-s’hi somrient convidava

i un sol de tendresa li donava esclat.

Més, no hi ha esperança sense llibertat.

La meva esperança ja a prop del port

és aigua enfangada, espill trossejat,

un parrac de vela i un pobre ocell mort.

M. Dolors Godoy Rotllens