La poesia del diumenge

Una veu dins meu m'ha dit

Societat, Lleure i festes, Cultura

UNA VEU DINS MEU M’HA DIT

Al llevar-me que he sentit?

Quins desitjos he teixit

mirant al meu interior,

confessant-me sense por

si vull viure sols per mi

o el meu amor fer sentir

als qui m’estan envoltant

un mos d’amor suplicant..

Una veu dins meu m’ha dit:

Escolta dins teu el crit

del foc que l’amor t’ha encès:

aquest desig incomprès

d’escampar felicitat

en eix moment d’ansietat.

Com ell, transmetre emocions

fetes poesia i cançons.

Parla amb l’aigua de la font

que dins de la terra es fon.

Ella sap dels moviments

d’inacabables corrents

saltant-se els que li han barrat

el camí a la llibertat

per dir prou a la sequera

que l’esperava amb fal·lera.

Mira la terra amarada

que reneix il·lusionada.

D’eix nou jorn respira l’aire

i de cada flor la flaire

i que t’ompli la mirada

el cel clar de matinada

per veure la gran bellesa

de fer-te naturalesa!

Quant l’aigua, la terra i el foc

et despertin poc a poc

el que mai havies sentit

i ja no et cap dins el pit,

surt a cercar els que han estat

lluny de tu o al teu costat

esperant eixa llavor

que sols fa florir l’amor.

M. DOLORS GODOY

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article