L’HOSTAL

La taula de fusta dessota la parra,

damunt de la taula el replet porró,

un plat de mongetes i una botifarra

amb una amanida i un pa tou i bo.

Pollastre amb cargols i carn a la brasa,

una gran cassola d’arròs amb menuts,

galtes i peus de porc i “el plat de la casa”,

menjars de l’hostal de tots coneguts.

Mentre en una taula hi ha el bon pagès

i el que gasta part de la setmanada,

hi ha l’encorbatat i polit burgès

amb la gran senyora embraçalatada!

És la democràcia del típic hostal

on, quan la mestressa més corre i s’afanya,

gossos i gallines passegen tal qual

per sota les taules i ningú ho estranya.

S’hi està tan bé tan a prop del bosc!

Ben lluny del brogit de la carretera!

Tan lluny de la vila i tan lluny de tot

deixada la feina i la pressa enrere!

Dessota la parra, quina bona fresca!

El porró ja buit, el vi acabat,

uns ensopidots, els altres fent gresca,

junts homes del poble i homes de ciutat.

Hom va retardant l’hora de l’adéu...

Deixar la cadira quasi ens fa mal

però, “tornaré”, diu quelcom dins teu,

perquè ja t’ha pres l’encís de l’hostal!

M. DOLORS GODOY ROTLLENS