VENT DEL NORD

No, ningú la veu, però ella com camina!

Rabent, esvalotada, per camins de nord.

Quan ella passa tot s’arremolina

I eixampla els pulmons i revifa el cor!

Folla, de vegades sembla que amenaça

però és que estima amb amor potent

i, boja d’amor, als arbres s’abraça

i als ceps de la vinya i al cos de la gent.

Tramuntana nostra, brava, incompresa...

Jo voldria un jorn ésser la teva presa

i córrer per l’aire un vol d’infinit.

Fer córrer la gent, matar la peresa,

petar porticons al fil de la nit

i a la fi, cansada, fer-me al cel un llit.

M. Dolors Godoy Rotllens