PORTA’M A LA MAR

Quan em vegis trista,

apunt de plorar

porta’m a la mar...

Tenir-la a la vista

de nit i de dia,

com m’agradaria,

quedar-me esperant

damunt de la sorra

calenta a tothora,

l’ona acariciant

posant sa besada

en ma pell cremada...

Porta’m a la mar.

La meva infantesa

hi està encara impresa,

la vull retrobar!

Retrobar els instants

que no tornaran.

Porta’m sota els pins

on cercàvem consol

quan cremava el sol!

Porta’m mar endins

cercant-hi amb neguit

camins d’infinit!

M. DOLORS GODOY ROTLLENS