RETORN A LES ARRELS

En el jardí de l’amor

ells plantaren la sement

que feu créixer, poc a poc,

una planta i sa olor

portava arreu el vent.

Ella creixia i creixia

amb fulles verdes, brillants,

i de belles flors s’omplia

que donaven alegria

fins poesies inspirant!

Suportà freds i calors

mentre anys i anys passaven.

Ja no lluïen les flors

que perderen llurs colors

i les fulles s’assecaven

i la terra l’acollí

amb abraçada amorosa.

Les arrels de on sortí

li oferiren un coixí:

“Vine amb nosaltres, reposa,

digues adéu al jardí.”

M. DOLORS GODOY ROTLLENS