TARDOR

L’aire és humit,

la nit fonedissa,

lluna ha marxat i el sol no ha sortit.

Quin goig fa pensar en l’escalf del llit

en aquesta hora grisa!

absolut.

Sento un calfred!

Del fum dels enginys el cel gris és brut,

un sospir d’angoixa en ell s’ha perdut:

Fa fred!

Xiscle de pardal,

cant de rossinyol,

no res no alegra l’aire matinal.

Tot és calm silenci en l’alba tardoral:

Han emprés el vol!

D’estiu, al matí,

el seu cant.

llunyà que sembla i tot just era ahir...

I així de ràpid l’hivern serà aquí:

passant...

M’hauré de llevar

marxar, fugir.

Catifes de fulles aniré a trepitjar

perquè llur bellesa em faci oblidar

l’ombrívol matí.

M. DOLORS GODOY ROTLLENS