El poema del diumenge
Sentiments

SENTIMENTS
Tinc el cor tan ple de coses
que voldria fer sentir
i no sé dir:
Sento fragància de roses,
vol d’abelles sorolloses
jardí.
Coses del dia i la nit
que amb amor m’estan parlant i alegrant.
Fins l’insecte més petit
porta un missatge infinit
i exultant.
Silenci que no és tal,
la natura xiscla i crida
i ens convida
a un viure més natural,
a no pensar en el mal...
tot és vida!
El constel·lat firmament
que brilla en la nit d’estiu
–tan joliu!-
Follia del pensament
que s’escapa i no s’entén
–tot festiu!-
La nit, pausada i tranquil·la,
el dia ple de moviment,
tan content!
El pensament, com s’enfila
cap a l’estel que titil·la
relluent!
No es sent el cos pesant
quan et deixes relliscar
i emportar
per camins de cel brillant:
cada estel un diamant!
Divagant...
Fent-te flor entre les flors,
fent-te ocell amb els ocells
sempre bells.
Omplir el cor amb altres cors
fent que hi neixen nous amors...
Fer castells!
M. DOLORS GODOY ROTLLENS

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari