El poema del diumenge

Sentiments

Societat, Lleure i festes, Cultura, Entitat

El poema del diumenge
El poema del diumenge

SENTIMENTS

Tinc el cor tan ple de coses

que voldria fer sentir

i no sé dir:

Sento fragància de roses,

vol d’abelles sorolloses

jardí.

Coses del dia i la nit

que amb amor m’estan parlant i alegrant.

Fins l’insecte més petit

porta un missatge infinit

i exultant.

Silenci que no és tal,

la natura xiscla i crida

i ens convida

a un viure més natural,

a no pensar en el mal...

tot és vida!

El constel·lat firmament

que brilla en la nit d’estiu

–tan joliu!-

Follia del pensament

que s’escapa i no s’entén

–tot festiu!-

La nit, pausada i tranquil·la,

el dia ple de moviment,

tan content!

El pensament, com s’enfila

cap a l’estel que titil·la

relluent!

No es sent el cos pesant

quan et deixes relliscar

i emportar

per camins de cel brillant:

cada estel un diamant!

Divagant...

Fent-te flor entre les flors,

fent-te ocell amb els ocells

sempre bells.

Omplir el cor amb altres cors

fent que hi neixen nous amors...

Fer castells!

M. DOLORS GODOY ROTLLENS

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article